Així quedarà el Pinar de Reus quan se soterrin les Torres: tots els detalls de les obres

Endesa a través de la seva empresa E-distribución preveu començar les obres de soterrament de les Torres del Pinar abans que acabi aquest 2025. El projecte el tenen enllestit des del mes d’abril d’aquest 2025 i a hores d’ara tenen gairebé tots els permisos d’obres a punt per a començar a treballar sobre terreny.

Aquest fet l’ha confirmat tant l’empresa en qüestió com tots dos ajuntaments implicats: els permisos estan molt ben encarrilats i tot apunta al fet que en poques setmanes podrien iniciar-se les tasques per, per fi, soterrar les Torres. El projecte de soterrament de la línia d’alta tensió posa fi a una reivindicació veïnal que s’arrossega des de fa més de cinquanta anys. Les torres elèctriques que travessen la urbanització (situada entre els termes municipals de Reus i Castellvell del Camp) han estat durant dècades motiu de queixa per part dels veïns, que denunciaven la seva proximitat a les cases, l’impacte visual i els possibles efectes sobre la salut.

No es preveu que durant les obres hi hagi cap tall d’electricitat destacat

De fet, el 30 de desembre de 2024 es va signar un conveni entre els dos ajuntaments implicats i l’empresa E-distribución, que ha permès tirar endavant el projecte. Les obres, segons el calendari previst, s’haurien de completar abans del 31 de desembre de 2027. Aquest objectiu cada vegada és més real i els dos municipis hi confien tenint en compte que comencen ben aviat amb els treballs i, per tant, el calendari es pot complir amb facilitat des d’un primer moment.

El transcurs de les obres

Segons el projecte al qual ha tingut accés el Diari, es contempla la substitució d’un tram de línia aèria d’alta tensió per una variant subterrània entre els suports T-2 i T-7 que són els que creuen el Pinar i Castellvell; en total, sis torres amb línia aèria a desmuntar situats als termes municipals de Reus i Castellvell del Camp.

Els treballs s’executaran per fases, amb l’objectiu de reduir l’impacte sobre l’entorn i garantir la continuïtat del servei elèctric, és a dir, que no es perd el servei de la línia elèctrica. En primer lloc, es farà el desmuntatge de la línia aèria existent, que inclou la retirada d’uns 1.300 metres de cablejat aeri i sis torres metàl·liques. D’aquestes, dues se situen dins del terme de Castellvell del Camp i les altres quatre estan dins el municipi de Reus. Posteriorment, s’instal·laran dos nous pilars metàl·lics, amb fonamentacions de formigó, que serviran com a punts de transició entre la part aèria (que continuarà existint) i la subterrània de la nova línia que quedarà soterrada.

La següent fase consistirà en la construcció de la línia subterràni. El pas soterrat estarà format d’una rasa doble d’aproximadament 1,4 quilòmetres de longitud i 1,2 metres d’amplada, on s’allotjaran els nous cables elèctrics.

Pel que fa a les afectacions al subministrament elèctric, el projecte preveu mantenir la línia actual en funcionament mentre es construeix el nou tram subterrani, de manera que no es preveuen interrupcions significatives. Només durant la fase final de connexió, quan es desconnecti el tram antic i s’activi la nova línia, podria produir-se una aturada puntual i controlada, coordinada prèviament per minimitzar qualsevol impacte sobre els usuaris.

Un projecte molt esperat

És sabut que el projecte de les Torres del Pinar era molt esperat, no només pels veïns que fa més de cinquanta anys que arrosseguen la reivindicació, sinó també pels ajuntaments involucrats, que ho veuen com un gran pas endavant.

Volem ser un pulmó verd més de la ciutat i que Reus se senti el Pinar com a seu

«Estem il·lusionats perquè ja fa uns dies que veiem que hi ha moviment: alguns veïns hem vist treballadors prenent mides, han començat a posar cotes...», explica Ton Sotorra, representant dels veïns de la urbanització del Pinar de Reus. Ell mateix celebra que és un moviment del qual fa molts anys que estan pendents i que és un gran alleugeriment per a ells poder veure la llum al final del túnel. Defensa que és una «promesa» que se’ls va fer quan va nèixer la urbanització, però que a mida que Reus ha crescut «s’han anat tombant torres com les nostres, però a la nostra urbanització mai ho han fet. Per què ha passat això? Per aquest motiu ens fa tan feliços saber que, per fi, hi posen remei», remarca Sotorra.

El futur de ‘l’avinguda verda’

Sobre les obres, afirma que «no ens molestaran gens, són del tot benvingudes», a banda d’apuntar a la part que més il·lusió els fa als veïns: el resultat final.

L’Ajuntament de Reus i el de Castellvell estan treballant conjuntament perquè, una vegada se soterrin les torres, l’avinguda que porta aquest mateix nom pugui quedar com una nova zona verda en forma de passeig. Tal com expliquen fonts municipals, s’està treballant de manera conjunta des de tots dos serveis tècnics perquè els treballs posteriors siguin en la mateixa sintonia. La idea central és convertir-ho en un passeig amb zones verdes i que es converteixi en un nou pulmó verd de la ciutat. «És la part que més il·lusió ens fa», confessa el portaveu dels veïns. Explica que, durant la pandèmia i el confinament, «molta gent de Reus pujava al Pinar a passejar, córrer, anar en bicicleta... Vam ser molt feliços, perquè nosaltres som de Reus però moltes vegades ens sentim una mica apartats. Esperem que amb aquesta obra tot pugui canviar i tornar a ser com ho vam viure en aquell moment: sentint-nos uns més de la ciutat».

Hem batallat molts anys per aquestes obres, és un orgull que arribin

Els ajuntaments, units

Aquest projecte no només és una celebració per part dels veïns, que fa més de cinc dècades que reclamen la millora, sinó pels ajuntaments que per fi poden celebrar una obra més assolida.

Els dos implicats, el consistori reusenc i el de Castellvell, han inclòs en el seus pressupostos les partides corresponents per a poder finançar aquestes tasques. El cost estimat de l’operació és d’uns 3,6 milions d’euros, dels quals prop de 2,5 milions són subvenció de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i la resta anirà a càrrec dels dos consistoris (Reus assumirà aproximadament el 79,5% i Castellvell el 20,5%).

Josep Manel Sabaté, alcalde de Castellvell, assegura que «és una cosa que hem batallat durant molts anys. En el moment que s’havia de fer, es va quedar encallat, però ara per fi el projecte s’està fent realitat». Explica que, per la seva banda, el municipi ha hagut de vendre un terreny per a poder acumular els diners que li pertocaven i finançar els treballs.

Quan vam signar el conveni, sabíem que no hi havia marxa enrere en el projecte

Per la seva banda, Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, explica que valoren molt positivament que les obres comencin aviat. «El desembre de l’any passat vam signar els convenis que regulen la relació econòmica i tècnica entre els dos ajuntaments i E-distribución. Llavors, ja vam dir que aquest projecte ja no tenia marxa enrere i en breu començarem a veure-ho amb les obres. Seguim avançant per transformar Reus a partir de l’escolta activa».