Reus

Economia solidària

La Comunalitat El Rusc de Reus atén més de 4.000 persones: "Hi ha necessitat social"

La iniciativa comunitària, que atén els barris del centre de la ciutat, es reinvindica com un espai necessari per "crear espais col·lectius" i "reforçar vincles entre comunitats"

La Comunalitat El Rusc està en marxa des de febrer de 2024.

La Comunalitat El Rusc està en marxa des de febrer de 2024.Cedida

Jaume Vich
Publicado por

Creado:

Actualizado:

La Comunalitat El Rusc, que treballa als barris del centre de la ciutat, ha atès des de febrer de 2024 més de 4.000 persones a través dels serveis, espais de formació i activitats de sensibilització, accions artístiques, processos d’acompanyament i xarxes de suport mutu. És la principal dada que s’extreu dels gairebé dos anys de trajectòria d’aquesta iniciativa comunitària, impulsada per la Generalitat de Catalunya, té el suport de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació i va néixer amb l’objectiu de crear espais col·lectius i reforçar els vincles socials entre diferents comunitats. “Reus és l’única ciutat de Catalunya amb dues comunalitats urbanes actives i això no és fruit de la casualitat, sinó del resultat d’un ecosistema local d’economia social i solidària molt viu i molt actiu”, ha explicat el regidor del ram, Òscar Subirats, en relació a la Comunalitat Sud, l’altra existent. Per a Irina Revelo, El Rusc ha apropat “l’economia social i solidària a col·lectius invisibilitzats” i “ha creat espais de participació, empoderament, escolta activa i emprenedoria”.

Els projectes impulsats per El Rusc es vertebren a partir de cinc grans eixos: migració, cures comunitàries i longevitat, empoderament de les dones, acompanyament i impuls de l’emprenedoria comunitària, suport emocional i bancs de temps. De fet, la migració constitueix un dels espais de treball més importants i es tradueix en la Xarxa Migrant, que ha passat de 58 a 272 membres en dos anys. “Això mostra la necessitat social existent i la solidesa del model basat en coresponsabilitat i autoorganització”, ha afirmat Liliana Caballero, responsable de l’eix de migració. A més, el Servei d’Acollida i Orientació ha fet 1.400 atencions per fer tràmits digitals i ha contribuït a la regularització de més de 50 persones. Un altre dels eixos destacats són les cures comunitàries i l’atenció a la longevitat, a partir del qual s’han fet accions de sensibilització, innovació i capacitació. Per exemple, la xarxa Les Abelles Cuidem ja la formen 51 dones migrades a qui s’han millorat les condicions laborals i vitals de les cuidadores. Per a Lídia Bonet, “la cura —que sosté la vida, la salut i el benestar— està precaritzada, invisibilitzada i afectada per l’individualisme creixent”, així com “costa trobar voluntariat, i les cuidadores, tant professionals com informals, sovint queden a l’ombra”.

Segons expliquen, l’eix d’empoderament de les dones ha reforçat l’autoestima i la participació pública de participants d’orígens diversos, mitjançant trobades d’escolta activa, tallers interculturals i projectes com el taller de ràdio Dones sense fronteres. Pel que fa a l’emprenedoria comunitària, El Rusc ha acompanyat la creació de nous projectes econòmics i culturals arrelats als barris, entre els quals destaquen l’Associació d’Artesanes Migrades, una cooperativa de reformes de caire social i un grup de dansa folklòrica. Les iniciatives aposten per l’autonomia econòmica i noves formes de treball amb valor comunitari. En l’àmbit del suport emocional, s’han dut a terme 58 atencions psicològiques individuals i 10 tallers per abordar el dol migratori, la gestió de la por o l’artteràpia, un recurs essencial per a persones que arriben amb experiències de violència o desarrelament. Finalment, els bancs de temps, inspirats en pràctiques comunitàries de cultures mexicana i andina, han promogut la cooperació i la reciprocitat amb activitats com el Ropero Solidari, tallers de costura, classes de català i espais interculturals, culminant amb la celebració del Dia dels Morts.

Una de les activitats organitzades pel Rusc.

Una de les activitats organitzades pel Rusc.Cedida

Els discursos d’odi

En relació als creixents discursos d’odi, una de les responsables de la Comunalitat ha defensat que “cal posar en valor la interculturalitat i la diversitat com qüestions que travessa totes les cultures”. “No vivim en cultures hermètiques; molts discursos d’odi neixen del desconeixement de l’altre”, ha dit Revelo, que ha reivindicat crear “espais de convivència i interacció per trencar estereotips i discursos de rebuig basats en rumors i falses creences”. 

tracking