Mor Guillem Martínez: enginyer, economista i fotògraf del tardofranquisme

Guillem Martínez i Molinos, enginyer industrial i economista, va morir dissabte passat. Nascut a Barcelona i resident a Reus, va mantenir al llarg de la seva trajectòria una estreta vinculació amb el Centre de Lectura, on participava de manera activa en la dinamització d’activitats culturals i de debat.

Martínez es va graduar en Enginyeria Industrial l’any 1970 i, a finals de la dècada, va completar també els estudis de Ciències Econòmiques. Una part important de la seva carrera professional es va desenvolupar al complex industrial de Repsol a la Pobla de Mafumet i, posteriorment, a la direcció general de la companyia a Madrid, ciutat on va residir gairebé dues dècades. Més endavant, va emprendre una nova etapa fundant, amb amics i antics companys d’estudi, una consultoria industrial a Barcelona.

Apassionat de la fotografia, Martínez va ser testimoni directe d’episodis clau de la vida universitària durant el tardofranquisme. Va actuar com a fotògraf de la Caputxinada, l’acte clandestí impulsat pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i celebrat el 11 de març de 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià, del qual va captar imatges amb una càmera especial.

En l’àmbit acadèmic, va publicar diversos estudis centrats en aspectes de la Guerra Civil espanyola, reforçant el seu perfil com a investigador rigorós i divulgador. El seu darrer treball va ser 'El oro negro de Franco', una recerca històrica feta a quatre mans amb l'historiador Ángel Viñas i en què s'explica la importància del petroli nord-americà perquè Franco guanyés la Guerra Civil.