La força del moviment per trencar fronteres

Anna Borràs. La ballarina reusenca participa en la producció ‘Frontiers’, una col·laboració entre quatre companyies i que per la crisi sanitària està a mitges

Sílvia Fornós

Whatsapp
Imatge d'abans del confinament dels assajos de la producción 'Frontiers'. FOTO: DANIEL NAVARRO LORENZO

Imatge d'abans del confinament dels assajos de la producción 'Frontiers'. FOTO: DANIEL NAVARRO LORENZO

«El significat original de frontera és una barrera que es presenta davant nosaltres i representa la part frontal d’un territori contrari. La frontera és un trànsit social entre dues cultures. La frontera potser és un límit que nosaltres mateixos ens posem i depèn d’un mateix travessar-lo. De passar més enllà dels nostres límits també».

I aquestes fronteres que un ésser experimenta en societat han servit de font d’inspiració per l’última producció de la ballarina reusenca Anna Borràs. Es tracta de Frontiers, una nova col·laboració entre quatre companyies de dansa d’àmbit nacional i internacional: Bebeto Cidra Cia (Brasil-Catalunya), Zamdart Cia de Dansa (Vic), Indra Dance Company (Catalunya-Malmö i Edimburg) i l’Skånes Dansteater (Malmö, Suècia). De fet, d’aquesta última companyia la reusenca n’és membre des del 2016. «Treballàvem en aquesta producció des de l’última setmana de febrer en residència a Castelldefels, però la crisi sanitària i el confinament ens va obligar a aturar-la», explica la ballarina.

Tot i això, tant ella com els seus companys de professió no han parat i han continuat amb el treball i la seva preparació artística des de casa. «Vam començar a donar classes en línia, és a dir, les professores que hauríem d’haver tingut a l’estudi de Malmö les hem tingut totes virtualment. A més, cada matí seguíem el nostre entrenament personal amb elles i també hem continuat amb les tasques i exercicis del projecte», explica Anna Borràs.

De l’experiència a casa recorda que la companyia també va proposar als ballarins i ballarines fer un solo per mostrar-lo. «Com que a Suècia el confinament ha estat més lliure, ens van animar a ballar entre 5 i 10 minuts, de manera gratuïta, al carrer o des del nostre balcó», detalla la reusenca i afegeix que «va ser una manera de mantenir-nos actius».

Les barreres

Sobre la producció, Anna Borràs recalca que es tracta de «posar-se a la pell de l’altre perquè en algun moment de la nostra vida segur que hem viscut de prop alguna experiència». És per això que la ballarina reusenca confessa que «segueixo sent una immigrant en el país on estic ara vivint, i per això volia reflectir honestament aquesta vivència». A més, destaca que «són moltes les barreres que et pots trobar quan viatges a un altre país i et sents discriminat per no tenir papers, pel color de pell o per parlar un altre idioma». «En aquest sentit, si ens mirem a nosaltres mateixos, en el nostre interior, en la nostra existència, jo diria que les fronteres no existeixen. Hi ha tot un món per a descobrir amb un mateix i amb la resta, i això mai ens ho podran prendre. Ni tancats en un país, ni tancats a presó, ni tancats per a un virus. Estem plens de limitacions constants, però si li donem la volta a les coses, potser no ho estem tant com ens sembla», reflexionen els ballarins.

En aquest sentit, i fent memòria dels dies de confinament, la reusenca assegura «també hem viscut, en primera línia, aquesta barrera com a societat que ens ha impedit fer certes coses i que ens ha mantingut atrapats a casa». I és en aquest temps, des de la distància, que cadascun dels ballarins ha seguit amb la investigació de Frontiers. «Ha estat una manera de nodrir molt més la peça per quan puguem restablir la normalitat dels assajos», explica Anna Borràs, qui té clar que perquè arribi aquest moment «encara hem d’esperar».

A sobre de l’escenari, Anna Borràs comparteix escenari amb els també ballarins Daniel Navarro Lorenzo (Indra Dance Company) i l’Elisabeth Duran Canal (Zam-dart Cia de Dansa). Tots tres estan sota la direcció i coreografia de Bebeto Cidra. «El Daniel, l’Elisabeth i jo vam coincidir a l’Institut del Teatre de Barcelona i aquesta producció ha estat com un retrobament de la família», afirma Anna Borràs. A més, explica la reusenca que «tots tres ballarins hem viscut o vivim en ciutats diferents, i podem aportar aquest testimoni».

En aquest sentit, l’experiència personal de l’Anna Borràs és única. «Abans d’estar a la companyia Skånes Dansteater era artista independent i anava de festival en festival i de concurs en concurs per tot el món. Així és com vaig ser conscient de tots els tràmits que s’han de seguir per poder entrar en un país o en un altre, un procediment molt burocràtic i que fa que nosaltres mateixos, com a persones, també ens posem barreres». Tot i que és difícil fer previsions a llarg termini, la ballarina reusenca confia poder reprendre els assajos presencials al setembre i que, tan aviat com es pugui, la producció pugui ser presentada davant del públic. I amb la mateixa intenció esperen també dur-la a escenaris d’Europa. La dansa continua.

Temas

Comentarios

Lea También