Quan sona el telèfon i en despenjar et fan arribar una notícia com aquesta no dones crèdit, i mentre t’expliquen, una a una et van passant pel cap una multitud d’imatges que no et pots ni imaginar: aquell acudit que em va explicar, la darrera vegada que ens vam trobar pel carrer, el dia que el vaig veure a dalt de l’escenari...
I sobretot la seva cara amable i tranquil·la, perquè si en alguna cosa coincidiríem tots els que hem compartit amb ell moments de la vida és la seva actitud davant del dia a dia, amb una broma a punt de brollar dels llavis, amb una comicitat compartida, amb un esperit positiu, el d’una persona plena de bondat i alegria, que estimava la seva ciutat i en feia militància.
El Joaquim Sorio, el Quimet, va ser el primer regidor de Cultura amb qui vaig comptar en la meva primera etapa com a alcalde de la ciutat. Actor amateur reconegut a la ciutat fins al darrer dia, membre del Bravium Teatre, amic del Jaume Amenós, del Lluís Pasqual i tants i tants d’altres, va ser participant actiu de diferents propostes escèniques. Sempre disposat.
El Quimet també va ser un bon candidat, i després un bon regidor de Cultura i de Joventut fent bona feina en aquests dos àmbits. Sempre li estaré agraït. De la seva etapa en destaquen diverses experiències però sobretot com va viure la cultura des de l’àmbit més popular i des del món de les entitats, posant sempre la ciutat de Reus al capdavant. El recordarem sempre pel seu tracte humà, per la seva proximitat, per la seva afabilitat i espontaneïtat.
Una abraçada Quimet, et trobarem a faltar!