El Gremi de la Construcció de Reus i Baix Camp ja té 401 anys i els celebra amb un objectiu: fer valdre el seu ofici i aconseguir que deixi de ser una professió menyspreada. Es reivindiquen com a constructors, però també com a paletes. «No se’ns cauen els anells», sentencia un agremiat ja jubilat.
Una de les activitats per fer lluir totes les virtuts de l’ofici i l’impacte del gremi a Reus i al Baix Camp és un col·loqui amb els més experimentats de la professió.
Abans de fer-ho, però, seuen amb el Diari per criticar el menysteniment que han viscut, però també per assenyalar els reptes de futur d’aquesta associació comarcal. Són Miquel Vilella, Antoni Sentís, Pere Vinaixa, Jordi Cabré, Josep Maria Salvadó i Joan Maria Roig.
«Que sigui una professió que necessita molt d’esforç ha fet que ens hagin girat l’esquena. Però la nostra no és una feina menys important que les altres», assegura Salvadó. De fet, ho exemplifiquen amb un cas molt lligat a la ciutat: «Totes les cases modernistes de Reus les han fet paletes com nosaltres, però a les plaques de davant l’edifici només hi surt el nom de l’arquitecte», lamenta Cabré.
El gremi lluita per aconseguir que aquesta situació canvïi, però no és la seva prioritat. L’associació existeix, entre d’altres raons, per aconseguir que els treballadors d’aquest ofici tinguin millors condicions.
Qui va ser president del gremi anys enrere, Miquel Vilella, lamenta que aquest col·lectiu ha anat perdent força: «El grmi és molt important perquè ens aglutina i ens orienta. Abans, 400 anys enrere, eren importantíssims, però ara mateix no hi ha prou consciència entre la gent perquè en vulguin formar part». «La unió fa la força i si els constructors s’hi apunten, aconseguiran millores per la professió i per a ells mateixos», prova d’animar Sentís.
Enyoren quan treballaven, i quan el gremi era punta de llança de les millores al sector. Malgrat aquesta melancolia, però, també valoren l’evolució que ha patit la professió aquests últims anys.
«Quan vaig a veure les obres on treballa el meu fill quedo sorprès, però per bé! Hi ha hagut millores tant al material, com a la seguretat», assenyala Sentís. «El món de la construcció ha canviat tant que si jo hagués d’anar a treballar a una obra, ara hauria de començar com a aprenent», bromeja Vilella.
Destaquen que, anys enrere, quan ells encara s’embrutaven les mans i pastaven, els constructors feien tots els papers de l’auca: enguixaven, col·locaven finestres, feien instal·lacions, col·locaven rajoles.
En canvi, ara, la feina està dividida per especialitats. Es tracta d’una sectorització que els constructors reusencs viuen amb posicions diferents. Mentre que Vilella defineix aquest canvi com una «revolució», Sentís reivindica les múltiples feines que feien abans: «Tota la casa l’aixecàvem nosaltres, ara trobo que hi ha massa especialitats».
Deures pendents: la formació
El que sí que uneix als experimentats constructors és un dels problemes i, per tant, un repte de futur. Tots critiquen que s’ha abandonat l’ensenyament del seu ofici.
«La formació és molt important pel gremi. Sempre ofereixen molts cursos professionals, però cap és de paleta», lamenta Vinaixa. Salvadó afegeix que les poques formacions que es fan de l’ofici s’han de replantejar: «Ara mateix totes són molt tècniques, i el més important és que siguin pràctiques». «Se n’apren a l’obra, no a una taula», conclou Roig.
A Reus sempre destaquen els edificis modernistes, però una manera de revaloritzar la professió seria destacar les construccions contemporànies i el paper que hi tenen els paletes, apunten. Un exemple són els edificis al Barri Guadí. «Aquelles construccions van ser sorprenents; em van agradar». «Va, home, però si tenen una columna al mig del menjad¡or». «Tot allò va ser una parida».
Amb aquest objectiu, l’Ajuntament i el Gremi de la Construcció van organitzar una xerrada a l’Espai Boule.