El preu mitjà del lloguer a Reus és de 8,8 €/m², segons les últimes dades que recull Idealista de l’abril de 2025, calculades a partir de totes les ofertes actives al principal portal immobiliari de l’Estat. Aquesta xifra representa un increment del 6% respecte al març de 2024, moment en què Reus va entrar dins del mercat d’habitatge de lloguer tensionat. Malgrat la contenció de preus que persegueix aquesta regulació, el cost dels contractes de lloguer s’ha mantingut a l’alça, amb un pic històric de 9,4 €/m² al febrer.
Els experts assenyalen l’escletxa entre una oferta cada cop més reduïda i una demanda creixent, accentuada per les dificultats d’accés a la compra d’un habitatge. Un augment que també respon, en part, a l’entrada de nous immobles al mercat, amb característiques que els situen en els valors més alts dins el topall legal, i a les actualitzacions de rendes a través de l’IPC o de l’índex de referència del lloguer -IRAV-.
Un mercat precaritzat
«Tot control de rendes fa pujar els lloguers. Les millors peces es reserven esperant temps millors, mentre que els pisos que s’oferien per sota del topall, normalment en mal estat o sense rehabilitar, pugen el cost fins al límit permès per l’índex de preus de referència. Això precaritza l’habitatge», assenyala el catedràtic de dret civil de la URV, Sergio Nasarre.
Segons el gerent d’Àgorax Immobiliària, Didac Rodríguez, la manca d’oferta de pisos de lloguer a Reus s’explica per la «falta de garanties percebudes per part dels propietaris a l’hora de posar un habitatge al mercat», en el context de l’entrada en vigor de la Llei estatal 12/2023 pel dret a l’habitatge. Tot i això, a diferència d’altres municipis de la Costa Daurada, Reus no està registrant un transvasament significatiu de contractes de lloguer habitual cap al de temporada, una mesura que sovint s’utilitza per esquivar els topalls de preu.
«Aquest marc legislatiu, que en el fons té tot el sentit, en la forma està sent un desastre: l’oferta s’està reduint i la demanda s’està multiplicant. La quantitat de persones a Reus que busquen pisos de lloguer no para d’augmentar, i és un drama greu», indica Rodríguez. La normativa estatal sobre l’habitatge limita l’increment de la renda en els nous contractes si l’immoble ha estat llogat en els últims cinc anys, especialment en el cas dels petits tenidors. «Això fa que la majoria d’inquilins renovin el contracte, convertint el mercat en molt més estàtic que dinàmic», afegeix Rodríguez.
La Generalitat diu el contrari
Tot i que els principals portals immobiliaris apunten a un augment sostingut del preu del lloguer a Reus des que la ciutat va ser declarada zona tensionada, les últimes dades publicades per la Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, reflecteixen una tendència oposada del cost per metre quadrat, d’acord amb les rendes dels contractes tancats, que no oferts. Entre el primer i el tercer trimestre de 2024 -abans i després de l’aplicació de la llei d’habitatge- el preu mitjà per metre quadrat ha passat de 7,92 a 7,69 €, fet que suposa una reducció del 2,9% a Reus.
En canvi, durant aquell tercer trimestre -juliol, agost i setembre-, Idealista situava el preu mitjà en 8,3 €/m². Pel que fa al nombre de contractes de lloguer registrats a la capital del Baix Camp, les xifres oficials mostren un increment constant al llarg de 2024: 512 contractes dipositats al primer trimestre, 1017 al segon i 1507 al tercer.
Dificultat d’accés a hipoteques
Tanmateix, Nasarre adverteix que aquest repunt s’explica per l’expulsió de les famílies del mercat de compravenda, arran de l’aprovació de la Llei 5/2019, que endureix les condicions d’accés al crèdit hipotecari: «Les famílies de classe mitjana baixa ja no aconsegueixen una hipoteca, fet que afegeix pressió sobre el mercat de lloguer. Abans, arrendar un pis era sovint un pas intermedi cap a l’accés a la propietat».
Alhora, el catedràtic apunta que alguns grans tenidors prefereixen posar a la venda l’immoble abans que llogar-lo a un preu limitat per l’índex de referència. «Ens hem trobat amb el peu canviat: es va planificar una ciutat més petita, sense preveure la immigració. Ara, amb la construcció paralitzada, la demonització de la propietat privada i famílies expulsades del mercat de compra, el resultat és la tempesta perfecta: persones excloses tant del mercat de propietat com del de lloguer, especialment les més vulnerables», expressa Nasarre. «Si surt un pis al mercat, qui se l’emportarà? Qui pagui més o ofereixi més garanties. L’efecte automàtic d’això és que la gent pobra acaba vivint en habitacions», afegeix.
Tal com explica Rodríguez, la normativa vigent també ha allargat els processos de desnonament per impagament, especialment quan hi ha vulnerabilitat reconeguda. Tot i que aquestes pors «són més una percepció que una realitat», condicionen la decisió dels arrendataris posar un pis al mercat.
Amb tot, Nasarre assegura que cal «derogar» la Llei d’Habitatge i tota la normativa catalana vigent, que qualifica «d’intrusiva, sancionadora i persecutòria del mateix mercat». Rodríguez defensa que cal incrementar l’oferta de lloguer públic i fomentar garanties per al petit propietari, majoritari a Reus.
