L’empresari de l’Aleixar que deu 300.000 euros a la Cooperativa Agrícola -la quantitat més elevada entre els deutors-, ha denunciat davant els Mossos d’Esquadra que ha rebut amenaces de mort. L’home, que no vol fer públic el seu nom, assegura que, en els darrers dies, s’han repartit pel poble cartells amb la seva imatge i el missatge ‘es busca viu o mort’, amb una recompensa de 300.000 euros, la quantitat que ell deu a la secció de crèdit de la fallida cooperativa.
«La tensió al poble està creixent», diu aquest veí de l’Aleixar, «jo fa dies que em sento amenaçat i el dissabte va esclatar tot, quan vaig veure el cartell penjat pel poble i que circulava a través de les xarxes socials». Ell mateix es va personar a la Plaça de la Vila el passat dissabte, en plena Festa Major de Sant Martí, per respondre davant el que considera «una amenaça de mort».
Segons un vídeo que circula a través de les xarxes socials, l’home va baixar fins al centre del poble i davant d’una cinquantena de persones els va animar a que el disparessin. Al vídeo reitera que el forat de la Cooperativa és de 4 milions i mig d’euros: «Jo en dec 300.000, però en falten 4.200.000 més. Jo pagaré. Us asseguro que pagaré». Algunes de les persones congregades a la plaça del poble van aplaudir aquesta darrera sentència. Amb tot, la tensió es va mantenir, tal i com es pot veure al web del Diari, fins que l’home va abandonar la plaça.
L’empresari assegura que té la intenció de pagar els diners que deu, negant així les informacions provinents de la Cooperativa Agrícola, que fins i tot ha denunciat el cas, també davant els Mossos d’Esquadra. En el cas de la secció de crèdit, han assegurat que perseguiran «fins l’últim cèntim» d’aquells que deuen diners. La d’aquest empresari va ser la primera denúncia que es va presentar contra un dels deutors.
Explica l’empresari de l’Aleixar que li van intentar canviar les regles del joc: «Quan va fer fallida la secció de crèdit em van voler hipotecar la finca. Jo m’hi vaig negar, perquè al contracte estava escrit com s’havien de retornar els diners». Segons la seva versió, la pòlissa de crèdit que tenia contractada amb la Cooperativa Agrícola tenia com a aval «la collita de les olives que hi ha a la finca». Preguntat per quina producció d’olives fa a l’any i si seria suficient per retornar els diners, assegura que «és una misèria». Reconeix no haver-se llegit la lletra petita del contracte de la pòlissa de crèdit: «La gestió la feia qui la feia, i jo no hi vaig parar cura».
Considera que el fet que la cooperativa expliqués públicament que no volia retornar els diners l’ha convertit en diana, i denuncia que rep trucades a tort i a dret. Algunes de mofa, però d’altres a altes hores de la nit que l’espanten a ell i a la seva parella.
«Jo sempre he dit que pagaré els diners, no sé perquè la Cooperativa diu que no pagaré», insisteix. Diu que està pendent d’un inversor que compri la seva finca, situada a les afores del poble, o que algú vulgui llogar-la. Fins fa uns mesos, en aquesta finca, hi havia un restaurant.
Fonts municipals asseguren que la finca no compta amb tots els permisos necessaris, i en aquest punt, també l’empresari respon. «A mi sempre m’han dit que vagi fent i que després ja ho arreglaríem».
A l’espera d’aconseguir un inversor que vulgui comprar o llogar la finca, demana paciència i comprensió. «No em mereixo que em tirin pedres».
La cançó de la cooperativa
Tot i que és cert que algunes veïns de l’Aleixar viuen amb tensió i tristesa la fallida de la cooperativa, d‘altres comencen a buscar la manera d’alliberar-se a través de l’art. És el cas d’un grup de música format per joves de la comarca, Reclutes, que han fet una cançó on expliquen la situació que es viu al poble després de la fallida.
