Maite Buenafuente (Reus, 1960) dirigeix l’escola Buenafuente’s Actors a la ciutat. Des del centre, transmet als alumnes la il·lusió i la passió pel món de la interpretació a través de «la formació, la tècnica i la preparació, com a eines per tenir el control d’aquesta professió». Es tracta d’una vocació familiar, com la del seu germà Andreu Buenafuente, que l’ha acompanyat des de petita, juntament amb la seva passió per la infermeria. A través de l’escola d’interpretació, la reusenca apropa als alumnes la seva experiència com a actriu, directora de càsting i docent. Per tot això, se sent «molt orgullosa de veure que al territori hi ha molt de talent i que a l’escola poden trobar un lloc on estudiar i desenvolupar-se».
Va estudiar infermeria i va estar dotze anys exercint a l’antic Hospital de Reus. Què li va motivar d’aquesta professió?
Des de molt petita les meves dues passions han estat la medicina i el món de la interpretació. Llavors, en l’època eren dues vocacions molt difícils, per les circumstàncies del moment i familiars. Tot i això, vaig fer la carrera d’Infermeria i després, mentre treballava, feia també teatre. Fins que un dia el meu germà Andreu em va proposar unir-me a l’aventura de crear El Terrat. No m’ho vaig pensar i vaig acceptar. Això va suposar deixar l’hospital.
Quins records té d’aquesta època?
Recordo la il·lusió que teníem el meu germà i jo per llençar-nos a l’aventura i el desconegut. Primer va ser un programa de ràdio i després va venir la possibilitat de la televisió, però els terrenys eren molt verges en molts sentits. Tot i això, no hi havia res que frenés la nostra il·lusió.
Aquesta vocació per la interpretació sempre l’ha acompanyat en la seva trajectòria. Com l’ha mantingut viva durant tots aquests anys?
Doncs no deixant de desconnectar. Quan estava a El Terrat compaginava la direcció de càsting, muntava altres projectes... I ara que tinc l’escola Buenafuente’s Actors, a Reus, ho segueixo fent, perquè no m’agrada desconnectar del tot de l’escenari ni de la pantalla. Per a mi, una de les coses que m’omple molt és asseure’m al meu despatx i rebre a una família amb un noi o una noia amb molta il·lusió, perquè fa que recordi els meus inicis.
Ha reconegut que «algunes vegades tenim la sensació que per a fer una cosa interessant cal sortir de Reus, quan no és així».
Durant tots els anys a Barcelona, m’he adonat que molta gent de les nostres comarques va a la ciutat a estudiar i a obrir-se camí, però també hi ha molt de talent que no té aquesta oportunitat. Per això, quan l’Andreu va marxar cap a Madrid, jo vaig decidir tornar cap a Reus. Estic molt orgullosa de veure que al territori hi ha molt de talent i que a l’escola poden trobar un lloc on estudiar i desenvolupar-se.
Amb quins desitjos arriben les famílies a l’escola Buenafuente’s Actors?
Sigui un nen o una nena o un adult, una de les coses que més ens diuen és que «sempre m’ha agradat fer-ho, vull provar-ho i crec que és el moment». Enguany, amb tota la situació que estem vivint, estem positivament sorpresos de què la gent no vol deixar passar l’oportunitat. Aquest any tenim molts alumnes amb moltes il·lusions i segur que aconseguiran ser actors i actrius, i d’altres que ho viuen com una vàlvula d’escapament. A més, estem vivint una època audiovisual que fa que els nois i noies s’interessin molt per aquest món.
A l’escola ensenyem la base de la professió d’acord amb l’edat dels alumnes, sense pressa però sense pausa. Amb els més petits treballem el joc teatral i la improvisació, i intentem treure tot aquest talent que diuen les famílies que existeix, però que es veu quan entrem a l’aula i tanquem la porta. Donem molta importància a la lectura, la dicció, la veu i el cos, i progressem fins que els adults es llancen al món professional. Aquesta és una professió que no té edat ni per començar ni per acabar.
Com a directora de càsting, en què es fixa?
És una pregunta que ens fem moltes vegades. En aquest sentit, els que també som actrius i actors, i estem a l’altre costat, veiem amb els nostres ulls quan una persona està nerviosa, però s’ho ha treballat i en el fons li agrada el que fa, i té molta voluntat. L’important és la preparació de la prova.
És autora del llibre ‘Ya te llamaremos: Claves para presentarte a un casting y obtener con éxito tu primer trabajo’.
És una guia divertida i amena per afrontar aquestes entrevistes de treball. És la típica frase que s’ha d’afrontar com una experiència positiva, és a dir, valorar l’oportunitat de mostrar i compartir el que saps fer. L’important és gaudir l’oportunitat.
Un mal càsting pot frustrar una carrera?
Més que un mal càsting, seria una prova a la qual no hi hauries d’haver anat. Hi ha vegades que en un càsting o una entrevista de treball, si no hi vas preparat, val més no anar-hi. De pressa no n’hi ha cap. Et diré que els actors són persones que sempre estan molt insatisfetes amb el seu treball i molt autocrítics. Des de l’escola ensenyem que si fas una bona feina, has de confiar amb tu. L’important és preparar-se bé cada prova, per molt petita que sigui.
A conseqüència de la pandèmia ha canviat la manera de fer càstings.
Sí. Molts es fan en línia, tot i que abans ja se’n feien. Després presencialment se cita a la gent finalista. Aquesta manera quedarà instaurada molt més en el futur.
