Quan la depressió entra al mòbil... És utilitat real o falsa esperança?

A Catalunya, el nombre de persones que pateixen depressió ha augmentat notablement en els últims anys: entre el 2017 i el 2022, la incidència de la depressió i els trastorns de l’estat d’ànim van créixer un 86,6 %, segons dades de l’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya. S’ha demostrat que l’ús de les noves tecnologies en el tractament d’aquest trastorn, principalment a través d’aplicacions mòbils, combinat amb intervencions psicològiques presencials, pot tenir una eficàcia important, alhora que alleuja els sistemes sanitaris de l’elevada càrrega assistencial que experimenten. El repte és la qualitat d’aquestes aplicacions mòbils, que en la majoria dels casos no estan basades en l’evidència científica ni garanteixen l’eficàcia a l’hora de tractar els pacients.

Un equip del grup de recerca eHealth Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat un estudi per identificar els criteris més rellevants per als pacients a l’hora de fer servir aplicacions per al tractament de la depressió. L’objectiu final d’aquesta recerca és desenvolupar una solució digital, que s’anomenarà EvalDepApps, per avaluar aplicacions per al seguiment d’aquest problema de salut i ajudar així les persones afectades i els professionals de la salut en la selecció de les més adients per donar-los suport en el seu tractament.

En el marc d’aquest projecte, l’equip de recerca va fer un mapatge d’aplicacions que aborden la depressió i en van analitzar una trentena, de les quals només vuit es basaven en evidència científica publicada. Per recollir els criteris més rellevants per als usuaris, es va involucrar 43 persones que, a l’hora d’escollir una aplicació, van valorar-ne la seguretat de les dades, l’eficàcia clínica, que estigui basada en l’evidència i, en l’aspecte tècnic, que sigui intuïtiva i fàcil d’utilitzar.

Un dels reptes més sensibles que plantegen les aplicacions per al tractament de la depressió és la privacitat. Aquest ha estat un dels aspectes als quals han donat més importància les persones amb depressió i els professionals de la salut que han participat en l’estudi.

Un altre aspecte rellevant sorgit durant l’estudi va ser el fet que l’aplicació consideri la perspectiva de gènere en el tractament de la depressió, atès que homes i dones solen presentar simptomatologia diferent. Per exemple, les dones tenen més sentiments de tristesa i culpa, mentre que en els homes la depressió s’expressa amb més irritabilitat.