La dècada de Tarragona per superar «dèficits històrics»

Després d’anys a l’oblit, amb projectes pendents que han estat al calaix durant massa temps, ara la Generalitat de Catalunya aposta per «la dècada de Tarragona» per compensar «dèficits històrics». L’objectiu, segons va posar ahir de manifest el conseller de Presidència, Albert Dalmau (PSC), és deixar enrere una «etapa de desinversió» per situar la capital i el conjunt de la demarcació com «un motor del lideratge econòmic de Catalunya» en el marc de l’Estat espanyol.

El número ‘2’ del Govern del President Salvador Illa (PSC) ho té clar: «Tarragona té ara el volum inversor que mereix per compensar un deute històric». Així de contundent es va expressar aquest dimecres el representant de l’executiu autonòmic durant la conversa que va mantenir amb la directora del Diari de Tarragona, Natàlia Rodríguez, al llarg de la jornada Catalunya lidera, Tarragona impulsa, que es va dur a terme a la seu central d’aquest diari, amb la participació del conseller com a eix central.

«Hem de resoldre problemes»

Dalmau, de 34 anys i exgerent de l’Ajuntament de Barcelona, va posar de relleu el pes dels consistoris i del món local en el conjunt del país. De fet, considera que «la Generalitat s’hauria de municipalitzar» en la seva filosofia i gestió per aconseguir el gran objectiu: «Ser una màquina de resoldre problemes» per fer «que el país funcioni» ja que, al seu parer, això és precisament «el que els ciutadans esperen dels polítics i de les administracions». Al contrari, es corre el risc de «fomentar la desafecció, els populismes i els extremismes. No pot ser que triguem més movent papers i donant llicències que el que dura una obra», va enfatitzar, indicant que «conec alcaldes que governen amb majoria absoluta però que pacten el pressupost. La gestió és lo millor de la política», va defensar.

Al llarg dels 47 minuts de conversa amb la presència a primera fila de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; del president del Port, Santi Castellà; i de destacats representants de la societat civil, Albert Dalmau –amb un discurs clar, directe, al detall i sense embuts– es va centrar en els principals projectes que estaven pendents a la demarcació des de feia anys i que ara s’estan executant, amb l’aparcament provisional a l’estació d’alta velocitat de la Secuita com a exemple paradigmàtic.

«El país no pot tenir dues velocitats. Ha d’avançar tot sencer al mateix ritme sense que una part tingui la sensació de ser de la segona», va insistir Dalmau, qui reconeix que es va posar les mans al cap en veure la situació del pàrquing d’una estació que té 1,4 milions d’usuaris.

El Govern vol iniciar aquest mandat la segona fase de les obres del tramvia

«Si això passés a Barcelona seria un escàndol. La situació és lamentable perquè no parlem de les obres de 6.000 milions de la L9», va indicar el conseller, qui tenia clar que «havíem de liderar el diàleg amb Adif, la Diputació i l’Ajuntament» per trobar una solució a anys d’embolic. «Ens vam posar d’acord i ara ja hi ha les màquines treballant», va destacar.

Més de 600 milions en inversions

A dia d’avui, el Govern del PSC té en marxa inversions que, en la seva globalitat, superen els 600 milions d’euros a la ciutat, com el tramvia (245), la reforma de l’Hospital Joan XXIII (215), el Fòrum Judicial (90) o l’alberg juvenil a l’antiga Ciutat de Repòs i Vacances (15). Sobre tot això, la presidenta de la Cambra de Comerç, Laura Roigé –que va ser l’encarregada d’encetar l’acte–, va valorar que «Tarragona ha deixat de ser la ventafocs de Catalunya».

Ja entrant al detall, el conseller de Presidència té clar que un dels projectes estratègics «de la segona Àrea Metropolitana de Catalunya» és el TramCamp. «Avancem en la primera fase entre Cambrils i Vila-seca, però si podem posar aquesta legislatura la primera pedra de la segona, ho farem», va avançar el número ‘2’ del President de la Generalitat, Salvador Illa, en referència al fet que aquesta segona part del projecte serà la principal, ja que enllaçarà les dues grans ciutats de la demarcació: Tarragona i Reus. «Esperem avançar l’estudi informatiu aquest 2026, licitar al 2027 i, si tot va bé, poder començar les actuacions dins d’aquesta legislatura, al 2028», va detallar.

La presidenta de la Cambra destaca que «Tarragona ha deixat de ser la ventafocs»

Dalmau va recalcar que l’aposta per la reforma en profunditat de l’Hospital Joan XXIII «serà l’obra més important a nivell sanitari que farem. Serà una gran transformació per tenir un equipament a l’alçada del que necessita la població», valorant també l’esforç pel Verge de la Cinta de Tortosa. Al mateix temps, el conseller també va posar de manifest que «al març començarem a acabar amb el desori judicial de la ciutat» amb l’inici de les obres del nou Fòrum de la Justícia.

El membre del Govern autonòmic va posar de manifest l’aposta per la futura comissaria de Battestini: «Ja tenim el conveni firmat», així com «la nova estació d’autobusos de Reus, a Bellissens».

«Alineament institucional»

¿I per què és possible ara que Tarragona pugui encarar tots aquests reptes pendents des de fa anys? Dalmau en va donar la recepta. «Fem una lectura del moment i de cap a on volem portar el país. Ara hi ha un alineament institucional a l’Estat, a la Generalitat i als principals ajuntaments de la demarcació, com Tarragona, Reus o Tortosa. Hi ha una confluència d’interessos, al mateix temps que venim d'un cicle econòmic a l’alça, amb molts fons europeus», va reblar.

El conseller de Presidència va posar de relleu que «no volem posar l’èmfasi en el que ha passat en els darrers deu anys, sinó mirar al futur d’un territori on han de passar moltes coses en els propers anys». Un exemple d’això és Tàrraco. «Fa temps, l’alcalde em va dir que només s’invertien 100.000 euros anuals. Això en d’altres llocs seria impensable. A partir d’aquí vam començar a pensar en un òrgan de governança: el Consorci», que està previst que comenci a caminar l’1 de gener del 2027 amb «la inversió que toca»: un pressupost de 6,3 milions d’euros.

«Volem comunicar amb fets, sense fum. La gent n’està molt farta de promeses que mai es compleixen. L’objectiu és acabar amb el dèficit a Tarragona en un període curt de temps i amb intensitat, perquè es noti», va reconèixer un Dalmau que ja té al cap un nou repte per la ciutat: fer possible el trasllat del Complex Educatiu a Ponent, en la que serà la gran actuació urbanística dels propers anys a Tarragona.

«Hem d’avançar amb l’Ajuntament i el Port», va indicar el conseller, en una operació quantificada en més de cent milions d’euros i que està a l’espera d’arribar a un acord pel canvi d’ubicació de la CLH. Això permetrà, de retruc, començar a donar passes en el barri tecnològic lligat al Francolí i la Tabacalera de la propera dècada. En cas d’èxit, pot ser un punt d’inflexió per impulsar una Tarragona que es consolidi com un motor econòmic i la segona àrea metropolitana de Catalunya. Tot un repte de futur per deixar enrere dèficits d’altres èpoques.