Les galetes Maginet

Començarem amb el senyor Salvador Arimany i Minguella (1931-2013) i la seva pastisseria del carrer Portalet tocant a la plaça de la Font. A la part de darrere recordo que s’hi veia l’obrador. A finals dels 50, quan jo deuria tenir uns 16 anys, passava per allí i l’olor m’hi atreia. Entre altres delícies hi feien neules i galetes, amb una màquina que tenia escalfor per sota i per dalt, s’hi podia obrar una massa que aixafaven i una a una feien les galetes, que després plegaven fins a agafar la forma de ventall. Algun cop quan hi passava ens donava galetes que se li havien trencat i la veritat és que ens feia un favor, ja que en aquella època no tenies ni una pesseta. Recordo que amb els amics de la Congregació Mariana hi passàvem sovint i alguns cops m’hi escapava amb la bicicleta. També hi feia cap molta canalla del Cós del Bou. A part d’aquesta pastisseria amb obrador, Salvador Arimany va tenir pastisseries al carrer Canyelles, Rovira i Virgili i a la Rambla Nova, que va tancar el 2001.

La pastisseria Arimany de la Rambla Nova va ser la més emblemàtica i es va posar en marxa quan la família Arimany va comprar l’antiga pastisseria Torrents i la va renovar de dalt a baix. A banda de pastisseria també era restaurant i feien càterings. Els aprenents, els dies de festa, duien una capsa de fullola quadrada sense tapa al cap i anaven a repartir pastes per les cases, a les capses hi deia ‘Arimany’. Més endavant les repartien en bicicletes de tres rodes i repartien pedalant. Un dels clients destacats de la pastisseria Arimany va ser Salvador Dalí.

Salvador Arimany va ser un dels grans pastissers de Tarragona, amant de la feina ben feta, comunicador radiofònic i mestre artesà. També va escriure el llibre Postres de l’Arimany, escrit de manera molt didàctica i que és un bon llibre per als entusiastes del món de la cuina i de les postres. Amb el desig de deixar un llegat a la seva ciutat va crear les galetes Maginet, que serveixen per menjar soles, acompanyar crema catalana, infusions, torrons o copes de gelat. Són unes galetes com els famosos ventalls Rifacli, que es produeixen des de fa més d’un segle a l’Espluga de Francolí, població d’on era Salvador Arimany.

Però tot té un final: va arribar l’hora de la jubilació i, com que a la pastisseria Arimany no hi havia relleu, va tancar el negoci però va aconseguir donar continuïtat a les galetes Maginet i la marca no es va perdre. Com que el nom de Maginet era propietat del senyor Josep Maria Tarrassa (1913-1996), es van posar d’acord amb el Salvador Arimany i a canvi d’utilitzar la marca cada diumenge el senyor Tarrassa podia anar a buscar un tortell o un braç de gitano a l’Arimany.

Pentinades fiscals

A la Sirvent ja utilitzaven galetes per donar un toc final a les seves copes de gelat i el senyor Arimany va proposar a la senyora Joana López que es quedés amb la màquina i la marca de les galetes Maginet. Ara tenen un parell de màquines, la moderna i la històrica. Penso que ha estat un encert no deixar perdre les galetes Maginet, ja vam perdre el Chartreuse, que va tornar a França, o els licors Bols, la casa de galetes Loste o la xocolata Niño, que es fabricava a la baixada del Toro i estava embolicada amb un paper vermell amb la figura d’un nen daurat. Quan va començar la democràcia es van anar creant impostos que van anar fent inviables moltes empreses, i un d’aquests impostos va ser el de radicació, que va tenir un important paper en la fugida de les cases de vins i licors de Tarragona, deixant esmorteïda l’activitat del sector al barri del Port. Després les famoses pentinades fiscals van seguir, i la cosa no ha acabat, fins a arribar al dia d’avui, quan ja es paga per respirar amb l’impost sobre la contaminació.

Avui a les botigues Sirvent és on es poden comprar les galetes Maginet, i com a cosa curiosa estan a la venda en les dues gelateries Sirvent de Marbella propietat de la Joana López. Aquestes galetes estan fetes a base de mantega, nata, sucre, rovell d’ou i farina de blat. Tenen una forma de ‘vano’, amb un dibuix del Maginet Pelacanyes.

Més enllà de les galetes, el dibuix del Maginet va ser reproduït molts cops i en molts llocs, però no sé qui en deuria ser l’autor. Al còmic el va portar el vilanoví Salvador Mestres (1910-1975), però desconec si abans ja l’havia dibuixat algú. Sigui com sigui, Salvador Mestres té el mèrit d’haver estat capaç de portar al món del tebeo aquest invisible locutor de ràdio. A la secció ‘El Mirador’ del Diario Español, escrita per Daniel de la Fuente Torrón i il·lustrada per Bernabé Bernabé, si no recordo malament hi va aparèixer el Maginet dibuixat pel Bufa. Al Maginet avui se’l pot escoltar a Youtube, on hi ha alguna cosa penjada. Poder escoltar la història és un privilegi que ens brinda la tecnologia

Set anys i mai envelleix

El Maginet Pelacanyes va ser un personatge radiofònic que sempre tenia set anys i mai envellia. Va ser creat per fer el bé i protagonitzava el programa benèfic de Ràdio Tarragona. Recordo que quan al programa rebien un donatiu important, de mil pessetes en amunt, el Maginet es desmaiava de l’ensurt i per reanimar-lo li donaven Aigua del Carme, que es fabricava a l’actual carrer d’Estanislau Figueres, a prop de l’Escola Saavedra. L’Aigua del Carme és un dels tants productes fabricats a Tarragona que ja són història.

Josep Maria Saumell va fer en bronze l’estàtua del Maginet, que ha canviat d’ubicació i ara està al parc de les Granotes. Al senyor Tarrassa Tarragona li van dedicar un carrer i el cert és que des de la ràdio va fer una gran tasca per ajudar qui ho necessitava, recollint diners per a les Germanetes dels Pobres o el Sanatori de Sant Joan de Déu, i també ajudava persones que necessitaven cadires de rodes, audiòfons o simplement ajudar a pagar el lloguer a persones necessitades, fet que em va explicar un treballador de Ràdio Tarragona. Alguns cops fins i tot hi havia de posar diners de la seva butxaca. Recordo que l’endemà de la cavalcada dels Reixos s’anava a portar regals a Sant Joan de Déu i a les Germanetes dels Pobres.

El senyor Tarrassa i el Maginet demanaven sense molestar i donaven sense humiliar.