Festa d'aniversari dels Gegants Vells de Tarragona

Passava un quart d’hora de les vuit del vespre quan els dos Gegants Vells de Tarragona entraven a la plaça de les Cols en mig d’un fort aplaudiment dels centenars de persones que els esperaven, algunes sentades a les escales del Pla de la Seu i altres als carrers propers.

I sona la música, una música que la ciutat de Tarragona l’ha agafada com una mena d’himne: L’Amparito Roca. Les dues figures, capitanejades pels Portants dels Gegants Vells i del Cós del Bou, van començar a ballar entre els palmells dels assistents.

Era la cloenda de l’edició número 41 de la Mostra de Folklore Viu, que aquest dissabte ha organitzat aquesta colla gegantera en motiu dels 200 aniversari d’aquests dos gegants, que representen el rei i la reina mora, unes peces –obra de l’escultor Antoni Verdaguer– que sortiren per primera vegada al carrer l’any 1825.

Només va ser durant l’època franquista que van deixar de fer-ho durant molts anys. Per a la trobada es van escollir els gegants més representatius de Catalunya:del Pi, Santa Maria del Mar, Badalona, Lleida, Terrassa, Tivissa, Torroella de Montgrí, Sabadell, Solsona i Vilafranca del Penedès.

Durant tot el recorregut, els gegants es van trobar amb centenars de persones, que omplien des de la Rambla Nova –van sortir de davant de l’antic Banc d’Espanya– fins a la plaça de les Cols, passant per bona part de la Part Alta. Molts esperaven el seu pas, altres els seguien.

La majoria de nens se’ls miraven meravellats. Un d’ells es va adonar que un dels gegants portava xumets al dit, com farà la Víbria el proper dilluns, a les sis de la tarda, quan aquesta bèstia recollirà els xumets dels nens que volen passar a una altra etapa de la seva vida.

Ahir, molta gent esperava que els Gegants Vells participessin a la parada de la Rambla Nova. Però no va ser així. Estaven ben guardats a l’Antic Ajuntament, al carrer Major.

Esperaven fer la seva entrada estel·lar. Quan faltaven tres parelles de gegants per ballar, els Vells van sortir del seu amagatall. Es van posar a un costat del carrer Major i van esperar que els altres participants ballessin a la plaça de la Cols.

L’actuació de les diferents colles va anar una més ràpid de l’esperat. I es van començar a caure algunes gotes –poques– i això va fer que l’organització s’afanyés en no perdre temps i anar per feina.

I al final tothom va poder ballar.