Tocar Ferro per copsar el pols de l’actualitat de la ciutat

Dos quilòmetres és la distància necessària per copsar el pols, l’actualitat i la idiosincràsia de la ciutat. És la distància que separa en línia recta la Torre dels Vents i el Balcó del Mediterrani i, en major o menor grau, és el recorregut que molts ciutadans fan per anar a tocar ferro, respirar i compartir amb els seus el nostre mar. Som a dimarts 21 de Juny sobre les 18 h, dia tapadot que fa que aquella xafogor tan nostra t’impregni la pell. Avui anem a tocar ferro amb el petit de casa, 6 mesos ja té. Tothom té un primer tocar ferro en la seva memòria. Us en recordeu del vostre?

Menys la rotonda amb palmeres d’El Corte Inglés, és possible fer aquesta distància per la coca central encadenant les rambles de Francesc Macià, Lluís Companys i la de tota la vida, tot gaudint del tarragonisme de pedra picada. Avui ho farem amb un mantell de flors grogues, que van caient dels arbres que ens acompanyen en aquest trajecte. Arriba una iaia amb el seu taca-taca al banc on l’espera la seva amiga. “Rosa bonica, està el banc ple de flors, espera que netejo una mica”. Crec que és un mal endèmic, abans de sortir he vist imatges de Barcelona, i els carrers també estan grocs. A veure si serà una pandèmia i no ens ho han volgut dir!

Uns metres més enllà cinc jubilats en un banc parlant d’anècdotes del anys 50. Em paro una mica per escoltar què diuen, parlen de bombes enterrades durant la Guerra Civil al Priorat. Arribem al Monument dels Castells. Una japonesa (o coreana) escolta atentament les explicacions del seu acompanyant. Té cara de ser un terç de la Jove. Acaben d’anunciar allò dels assajos a plaça de les colles com altres anys. Gran iniciativa, els turistes en queden meravellats. On estan els músics de la Rambla? Ja no toquen? No n’he vist ni un. Potser era el dia que lliuraven! Donaven vida, molta, menys quan cantaven malament, que llavors donaven mal de cap. Ens passa un patinet a 120, ens mirem un altre ciutadà i jo i ens consolem mútuament. Al menys porta casc, quan ens atropelli i ens mati, ell no es farà mal. Les obres del Carrer Canyelles continuen amagades amb tanques que no ens permeten plorar els arbres caiguts/tallats de soca-rel en la batalla.

Hi ha gent mudada davant del Teatre Metropol. Veig aquell parlamentari de les Terres de l’Ebre que li van treure uns àudios on deia que agafessin una consellera que tingués les mamelles més grosses. Penso que deu ser alguna cosa d’ERC. Després veig que Pau Ricomà ha fet un Pep Fèlix Ballesteros explicant que la ciutat està estupenda. Per cert, és possible que s’hagi fet molt rebombori perquè la gent li fes preguntes però gens ni mica perquè anés a escoltar-lo? Així ha anat, que la platea estava mig buida. Si fos un espectacle teatral, no haguessin fet ni per pipes.

Arribem a la zona de cartells (fins a 12 n’he comptat). És l’Agenda de la Ciutat 1.0. Tenim les activitats vinculades a la Primavera Literària, Sant Joan’22, Festival d’Estiu, Astracanada final de Sala Zero (poc en parlem de la gran programació musical que hi fan!), 30è Concurs de Focs Artificials (tornen!), Exposició d’Ivan Forcadell al Centre d’Art el Mèdol (no tinc el gust, és bo aquest pàjaru?), i d’altres històries. La gent fa fotos per programar-se l’agenda.

Més a prop de tocar ferro, comprovo que les terrasses a la darrera coca estan alineades a la mateixa banda. És que allò semblava un scalextric! Recupero la notícia que els propietaris estan indignadíssims. Més ho estàvem els ciutadans que fa anys que hem d’aguantar que ens envaïu les nostres voreres. Estaria bé que regulessin altres parts. Serà valent el govern de Pau Ricomà? (Spolier: NO). Toquem ferro i toca la tornada a casa. El nen arriba amb la mandala tota molla de les seves babes. Espero que hagi estat per gaudir de la nostra essència des de ben petit.