"L'any 1969 hi havia 400 colles sardanistes. Ara només en queden 50"

Aquest 2026 El Vendrell és Capital de la Sardana. Durant l’any s’organitzaran activitats per a reivindicar i potenciar la dansa. Però sobretot hauria de servir per a alertar de la necessitat de protecció, assenyala Joan Morros, president de Dansaires del Penedès i un referent en el món sardanista.

En quin moment arriba la sardana a l’efemèrides?

A nivell general amb el risc que la continuïtat estigui tocada de mort. La majoria dels balladors són d’edat avançada... i quan no puguin ballar? No hi ha relleu. No hi ha joventut i la poca que hi ha ja està en les colles. I hi ha menys collas.

Quantes queden?

Quan vaig començar l’any 1969 hi havia entre 300 i 400 colles a Catalunya. Ara queden unes 50. Les més antigues són Dansaires del Penedès, de 1946 i Violetes del bosc, de Barcelona de 1945. La tercera és Mirant al Cel de Sabadell de 1947. Aquesta la va fundar un vendrellenc.

Preocupat?

Per la continuïtat la dansa. No de les cobles. Elles tenen una gran fortalesa i continuen fent coses meravelloses. Espero que les cobles no sols acabin fent música per a escoltar, sinó perquè hi hagi sardanes en les places.

La capitalitat coincideix amb els 80 anys de Dansaires

Gràcies a l’esforç i implicació de molts hem arribat. Al capdavant de l’entitat i a peu de carrer. En les ballades, en les classes a les escoles, en els programes de ràdio, organitzant les ballades al Vendrell i la comarca, portant la sardana pel món...

Se senten la representació de cultura popular menys valorada.

Està clar que és la menys difosa pels mitjans. Però altres representacions de cultura popular també estan oblidades. I si no apareixes no s’aconsegueix ni a donar-les a conèixer ni animar que s’uneixi més gent. Falta una major difusió mediàtica.

Els castells tenen molta presència.

I és necessari. Tenen una gran vistositat i essència. I aquesta presència sobretot a la teñlevisió encara enforteix més. Però no he vist mai que es digui que una cobla ha presentat un CD... Més enllà dels castells, la cultura tradicional té poc seguiment. Si es parlés més, algun jove s’animaria. La sardana continua sent una gran desconeguda en la nostra pròpia casa.

Potser no s’han sabut vendre.

Tradicions com el ball de bastons, els esbarts al Vendrell van aguantant per l’esforç de les seves entitats. Però la joventut avui en dia no vol molt compromís. I la cultura tradicional requereix de compromís, implicació, assajos, sacrificis....

Dansaires del Penedès té pedrera?

En la colla hi ha una vintena de joves d’entre 8 i 12 anys. Han arribat a través dels cursets a les escoles que impulsa Jordi Moragas o perquè tenen amics que ballen. Molts dels quals ho proven es queden perquè descobreixen el bon ambient de la colla

S’han innovat?

Tot el que sigui ballar sardanes és benvingut. Mantenint l’essència. Temes com el Coti per Coti de The Tyets ajuden a popularitzar la sardana. També es va baixar de deu a set tirades per a fer-la més assumible. Tot el que sigui modernització és molt bo.

I la sardana satànica.

La «sardana satànica» o ballar ‘fent la persiana’ em produeix sorpresa... però també està bé conèixer la tradicional. No obstant això, tu balla, fica’t en la rotllana, ja aniràs millorant. L’impportant és conèixer-la i fer-la teva.

Quin repte per a la Capital de la sardana

Ha de ser una oportunitat per a donar un impuls des del Vendrell i el Baix Penedès. Per a crear afició entre la gent jove. En una colla sardanista no s’aprèn gens dolent. Es conviu amb valors. Coneixes gent de tota Catalunya i al propi territori. Es fa colla. És una dansa de germanor i d’integració. I l’home no domina a la dona en el ball. Ara a les colles hi falten nois

També és el centenari de la colla castellera Nens del Vendrell.

Imagini una gran rotllana sardanista i un castell al mig, seria molt espectacular. I una unió de dos dels emblemes culturals de Catalunya. Seria bo que en totes les accions culturals del Vendrell d’enguany s’inclogués una sardana. Els actes s’organitzen des del Vendrell. Ajuden Som sardana i la Unió de Colles Sardanistes.

Vostè porta 56 anys en el món de la sardana. Ha rebut la Rosa d’Or Flor i Cel (2019), la insígnia d’or amb brillants de la Va unir de Colles Sardanistes, la medalla al Mèrit Sardanista...

Em sento agraït. Ho recullo a nivell personal, però els entenc com un reconeixement a tots els que han permès que Dansaires del Penedès arribin fins aquí. Han estat molts anys d’implicació i difusió de la sardana.

Encara pendent la Creu de Sant Jordi

Em sap greu per aquells que ja no estan i que en temps difícils van mantenir la sardana com a essència de Catalunya. Hauria estat un bonic reconeixement de país per a tots ells. També per a reivindicar a la sardana amb el més gran reconeixement de pais.