Tortosa impulsa nous projectes per fomentar la convivència intercultural
El programa Bridges treballa amb menors no acompanyats per integrar-los a través de l’esport, la cultura i el voluntariat

Persones nouvingudes al nucli antic de Tortosa.
Tortosa ha sigut durant l’última dècada un exemple de ciutat d’acollida i que des del primer moment ha impulsat programes per afavorir la integració de la població nouvinguda. Ara, afronta el repte de l’arribada de menors no acompanyats.
La població immigrant va arribar al seu punt àlgid el 2008, amb 7.549 persones vingudes de fora del total de 35.734 habitants de la ciutat i els seus pobles. Ara, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la població se situa en 33.372 habitants, dels quals 6.004, un 17%, són originaris d’altres països. Els habitants d’origen marroquí són els més nombrosos, seguits dels del Pakistan i Romania.
«Els projectes per abordar els reptes d’inclusió social i interculturalitat de l ciutat s’han organitzat a través del Procés Comunitari de Tortosa», explica el director de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Tortosa, Ernest Valls. «Vam començar el 2010 amb un projecte d’intervenció comunitària, quan teníem un 27% de població immigrant a la ciutat, que se situava en un 50% al nucli antic».
Després, en part per la crisi econòmica, algunes famílies van tornar al seu lloc d’origen o van marxar a altres països europeus on podien tenir més bones perspectives. «Alguns també van passar per aquí de forma transitòria, de camí cap a França, per exemple, on teníen més família d’origen marroquí», detalla Valls.
Ara, el repte que afronta Tortosa i moltes altres poblacions de l’Ebre és l’arribada de joves i menors no acompanyats. «Hem de deixar clar que aquests nois arriben aquí per treballar, per enviar diners a les seues famílies i que marxen de la guerra i la pobresa», explica el director.
Per acollir de la millor manera possible aquests nois i fer-los participar en projectes d’integració, s’ha creat una taula multidisciplinar, amb persones vinculades amb l’educació i la salut, entre d’altres.Al principi l’atracció per les ciutats més grans com Barcelona era evident, però ara molts joves veuen que a les ciutats mitjanes poden tenir més oportunitats i crear vincles. «Veuen que això és més terra d’acollida», confirma Valls. Precisament, per crear vincles, fer-los participar de projectes i integrar-los en la seua nova ciutat, Tortosa impulsa un nou programa europeu, de nom Bridges, per fomentar el diàleg, la relació i la convivència intercultural de la ciutadania.
L’Ajuntament de Tortosa i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) són la representació catalana d’aquesta iniciativa que vol promoure la cohesió social amb un calendari d’activitats centrat en tres eixos: voluntariat, esports i cultura. «És important no fer programes específics per a persones de fora, sinó oberts a la inclusió social, a tots. Alguns models europeus estan a favor de la multiculturalitat: que vingue gent de fora però que no es barrege amb l’autòctona. Nosaltres en canvi creiem en la interculturalitat, en la barreja. «Bridges és «ponts», unir dos ribes. Al final, hi ha més coses que ens uneixen que que les que ens diferencien», declara el director.
Així, fins al setembre, els joves participaran (i es barrejaran) en tallers de percussió, de rap, de castellers, accions de voluntariat com recollida de material escolar i d’altres de mediambientals com l’estudi d’invertebrats fluvials de l’Ebre i accions de protecció mediambiental, entre d’altres.
En aquests 15 anys de Procés Comunitari han passat centenars de joves pels programes. De fet, només enguany fins a 300 xiquets participen en els tallers d’estudi assistit. També s’ofereixen casals d’estiu, educació de lleure, activitats artístiques i culturals... Però sense dubte un dels millors exemples d’èxit a la ciutat és l’ArtXiBarri, al juny, una acció comunitària que fa visible als carrers del nucli antic un seguit d’activitats per gaudir de relacions de convivència intercultural i que no deixa de créixer.