Tortosa extraurà una làpida jueva incrustada a la muralla del Rastre

‘Aquesta és la sepultura de l’honorable vellet R. Semuel –l’esperit de Yahveh el guardí–, fill de l’honrat savi, l’apreciat R. Selomo que sigui la seva ànima tancada en el feix dels vivents...’ És part del text de la làpida funerària jueva incrustada a la torre de la muralla del Rastre, al nucli antic de Tortosa.

És una de les dues que han sobreviscut del cementiri jueu de Tortosa, situat extramurs del turístic call jueu de la ciutat i del qual no en queda res. L’altra i molt coneguda és una làpida trilingüe datada del segle VI, on es presenta el mateix text dedicat a una noia de nom Meliosa en hebreu, grec i llatí.

I és que, tot i tenir documentada la presència jueva a la ciutat durant uns 1.000 anys, les restes materials de la seva existència són mínimes.

Ara, l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat per unanimitat en sessió plenària una moció que insta a iniciar els treballs per extraure l’element abans d’un any per garantir-ne la conservació.

Es tracta d’una petita làpida, de 60 per 26 centímetres, de pedra de sauló amb tonalitat daurada. La seva existència ha passat desapercebuda per veïns i forasters però no per alguns historiadors, conscients de la seva vàlua història.

Un d’ells, el tortosí Joan Hilari-Muñoz assenyala a la guia ‘Tortosa, la petjada de la història’ (Viena Edicions, 2014), que la làpida devia ser sostreta per obrar les muralles de la ciutat durant la segona meitat del segle XIV.

Afectada per l’erosió

La moció presentada per Esquerra Republicana posa de manifest que l’element es troba a la intempèrie i exposada, per tant, als elements naturals que l’estan erosionant.

De fet, la part superior de la làpida ha perdut bona part dels seus epígrafs, va poder comprovar ahir al Diari in situ.

L’any 1954 ja hi havia referències bibliogràfiques sobre la seva existència i 20 anys després Gabriel Secall en el llibre Guia de les Jueries tarragonines, editat per la Diputació de Tarragona l’any 1984, en fa una descripció. Segons l’autor, es va tenir constància segura de la seva ubicació l’any 1974.

Una dècada més tard Secall assegurava al seu llibre que s’havien iniciat gestiones per al seu trasllat al Museu de les Terres de l’Ebre i anhelava l’inici de l’actuació.

Ara, més de 30 anys després, i d’acord amb la moció, la regidoria de Cultura es posarà en contacte amb el Departament de Cultura per acordar el procediment tècnic de l’extracció així com el seu finançament.

L’actuació s’haurà de realitzar abans d’un any i durant els treballs s’aprofitarà per observar i documentar, si s’escau, altres elements d’interès a recuperar. La làpida s’haurà d’incorporar al fons del museu municipal i exposar-la al públic com a element propi del patrimoni jueu.