‘Rito’, un diàleg a través de la dansa que transmet una veritat profunda

Rito és la litúrgia que sorgeix de la simbiosi creadora de la companyia OtraDanza. Protagonitzada per Asun Noales i Sebastián Rowinsky, dibuixa la celebració d’un mite, d’una història fabulosa que explica, sense paraules, aspectes de la condició humana i de les forces de la natura. El caràcter simbòlic d’aquesta producció artística complexa pren forma a través del cos, l’escultura, la llum i el so, utilitza com a mitjà la coreografia i la instal·lació. El resultat transmet un espectacle que es percep amb els cinc sentits, però que a més activa ressorts cognitius que ens fan projectar-nos en el relat i emocionar-nos.

La peça es va estrenar l’any 2016, però el seu atractiu i la seva atemporalitat fan que avui dia continuï sent vigent. «És una obra que captiva el públic, i mentre sentim il·lusió, la seguirem interpretant», comenta l’Asun Noales, dies abans de la representació al Deltebre Dansa, concretament el 12 de juliol.

Un home i una dona apareixen sobre un tapís circular que simbolitza el cicle de la vida i la mort. Els límits d’aquesta forma geomètrica, sagrada en tots els cultes i tradicions, estan custodiats per 100 caps de jaguar que representen una ofrena divina. La posta en escena resulta imponent.

Rito és un espectacle de mitja hora que es mou entre la dansa i les arts plàstiques, i que per moments resulta més propi d’un museu que no pas d’un recinte escènic. «Hi ha moltes emocions i molta veritat en la peça, per això crec que arriba al públic», afegeix Noales.

Rito neix de la col·laboració entre dues creadores nascudes a Elx: la coreògrafa Asun Noales, fundadora de la companyia OtraDanza l’any 2007, i l’artista visual Susana Guerrero.

Una instal·lació

La instal·lació artística neix d’una visió sincrètica de la dansa i l’art contemporani que, partint de les ofrenes als déus en les cultures antigues, principalment la Grècia clàssica i la cultura mixteca, i la relació de les avantguardes de la dansa durant el segle XX amb la mitologia, conforma una peça de dansa que es produeix dins d’una obra d’art en un mateix espai i temps i com un únic dispositiu.

El Deltebre Dansa aposta per ella amb fermesa. «Té molt de mèrit el que ha fet Roberto a la seva terra. Sempre he pensat que els artistes hem de tornar als nostres territoris; admiro en Roberto per això», finalitza la mateixa Noales, creadora i ballarina d’una proposta que segurament provocarà l’admiració del públic ebrenc.