Recuperen les trajectòries vitals d’ebrencs que van participar a la Segona Guerra Mundial

La història de Carme Ferré (1894-1992), de la Sénia, exemplifica molt bé la importància de les dones en la resistència francesa envers el tercer Reich: va fer d’enllaç de diversos grups de resistents, acollia persones que s’havien negat a col·laborar amb el règim nazi i va participar en l’elaboració de documentació falsa per a resistents i evadits. És una de les trajectòries vitals rescatades en una mostra que ha acompanyat aquest cap de setmana el congrés ‘Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial’, celebrat a Tortosa.

A l’exposició també es pot descobrir la història de Basilio Beltran, republicà canareu que va lluitar a la batalla de Narvik, lliurada entre l’abril i el juny de 1940 a Noruega o la d’Antonio Blanch, roquetero mort al front de Rússia. O la de Josep Aviñó (1922-1992), supervivent d’una família xertolina als camps de concentració i la de Joaquín Cid (1899-1968), un benifalletenc exiliat i enviat a un camp d’internament. O les de Benita Bagés (1914-2001) i José Cubells (1919-2013), flixancos a la resistència francesa. Fins i tot la de Jaime Martí, xertolí participant a la División Azul i que va viure a l’actual Villa Retiro de Xerta. Totes elles narren una convulsa vida marcada pel gran desastre i la major contesa del segle XX.

Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, aquest cap de setmana a Tortosa s’ha celebrat el congrés ‘Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial’, que ha aportat nou coneixement de la mà d’experts i estudiosos de la matèria i ha rescatat de l’oblit la història de diferents ebrencs que hi van participar. I ho ha fet des de diferents punts de vista i amb una mirada femenina. Sovint el patiment va ser doble: després de viure una terrible Guerra Civil i exiliar-se a Europa, es van trobar amb una altra guerra.

El congrés, que continuarà divendres a Amposta, és una iniciativa pionera a Catalunya que posa en valor la memòria dels habitants de les Terres de l’Ebre implicats en un dels conflictes més devastadors del passat segle i la seua transmissió a les noves generacions, perquè no s’oblide i no es caigue en els mateixos errors. Els participants han pogut assistir durant tot aquest cap de setmana a diferents conferències, taules rodones i ponències sobre alguns dels aspectes menys coneguts del conflicte.

El congrés va ser inaugurat pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, durant la primera sessió celebrada al campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili, a Tortosa. El conseller va destacar que és «un congrés oportú i necessari» i que la memòria democràtica «no pretén canviar el passat, però sí posar-hi llum». «Aquest congrés ajudarà a aportar veritats, aflorar la realitat i, en certa manera, és un acte de reparació. Benvingudes siguin les polítiques de memòria democràtica i posar a la llum pública tot allò que ha esdevingut», va afegir Espadaler, qui va remarcar la importància de la perspectiva de gènere, ja que «en els conflictes, o en tants altres àmbits, massa vegades han passat a un segon terme».

La iniciativa està organitzada per l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i el Departament d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica i del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Ara el congrés es trasllada del 26 al 28 de setembre a Amposta. Totes les ponències i comunicacions seran recollides i publicades per Publicacions de la URV.