L’Audiència tanca la causa d’Erkimia 26 anys després de la denúncia

Han hagut de passar 26 anys perquè Erkimia fos castigada penalment pels abocaments que va fer a l’embassament de Flix. Ara, finalment. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha arxivat l’assumpte després que l’empresa hagi pagat la indemnització per la neteja del pantà a la qual fou condemnada per sentència de 2003. Una denúncia presentada el 1993 per la Fiscalia de Tarragona ha tardat més d’un quart de segle en resoldre’s judicialment. Tot i així, a neteja del pantà encara continua, després de nombrosos entrebancs, començant per la corrupció que hi va haver a l’empresa responsable de la descontaminació de l’embassament, Acuamed. El fiscal que des d’un principi ha portat el cas, Ignacio Monreal, reconeix que possiblement és el cas que ha tardat més temps en resoldre’s als Jutjats de Tarragona.

El 2003, cinc dels sis directius d’Erkimia processats –es va exculpar el president del consell d’administració– van acceptar la condemna després de l’acord de conformitat al qual van arribar el fiscal i les defenses. La pena va ser de sis mesos i un dia de presó i a pagar una multa de 30.100 euros cadascú com a autors d’un delicte contra el medi ambient. Faltava, però, quantificar la indemnització que havia de pagar l’empresa.

La quantificació del cost dels treballs de neteja és el que ha eternitzat l’assumpte als jutjats. Finalment es va arribar a un acord entre les parts. Segons la interlocutòria de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona, a la qual ha tingut accés el Diari, s’ha fet una transacció extrajudicial d’11.331.440,92 euros a la societat mercantil estatal Acuamed SA, l’encarregada de la neteja de l’embassament. Ercros també va pagar a l’Agència Catalana de l’Aigua 71.327,01 euros, el 5,228% del 1.348.795,67 euros que va haver de sufragar l’ACA.

Després d’aquests pagaments, i amb la conformitat de les parts, l’Audiència Provincial donà per extingida la responsabilitat civil d’Ercros SA i va arxivar el cas.

Una sentència amb interrogants

La sentència de conformitat del 24 de febrer de 2003, a més de la pena de presó i la multa, també establia que, respecte a les riberes i fangs del riu Ebre, es determinarà, en execució de sentència, si hi va haver un increment significatiu de concentració de contaminants durant el període objecte de la querella, i es determinarà la responsabilitat civil final.

Precisament, la quantia de la indemnització és el que ha fet retardar més el poder concloure la causa. La denominada fase d’execució de sentència va ser molt feixuga. Durant aquest període han estat diversos el recursos presentats. L’empresa argumentava que la sentència no deia res que s’hagués produït dany al medi ambient.

«Contaminació greu»

La resposta de l’Audiència va ser contundent: segons la sentència dictada per conformitat entre totes les parts el 2003 , «Erkimia SA , incomplint un gran nombre de preceptes legals, ha contaminat greument el medi ambient pels productes vessats tant al riu Ebre com a l’atmosfera, així com per les deficients condicions d’emmagatzemament de producte s tòxics, ocasionant un important perill per a la salut humana i per a la vida animal i vegetal, tant pel seu efecte directe a les immediacions com per la ingesta i risc amb aigua contaminada».

La interlocutòria de l’Audiència recull també que es van detectar «productes químics procedents de la fàbrica fins i tot a la desembocadura del riu esmentat». Els magistrats recordaven que la sentència condemnatòria relata els diferents tipus d’emissions contaminants efectuades entre dues dates concretes: 15 de setembre de 1998 –la data en que va entrar el vigor la normativa europea que sancionava aquest tipus de fets– i el 28 d’agost de 2003 –data de la denuncia de la Fiscalia de Tarragona–.

Els magistrats recorden que la sentència no condemna als processats pel fet que els vessaments realitzats provoquessin un dany al medi ambient o a les persones, sinó pel risc que aquests vessaments suposaven pels bens jurídics, «i és aquest risc generat el que és susceptible de ser indemnitzat».

Declaren quatre pèrits

El 4 d’octubre de 2006 es va fer una vista amb quatre pèrits nomenats pel tribunal. Havien de contestar una pregunta molt senzilla, tot i que finalment es va veure que no ho era tant: «Hi ha alguna manera de determinar si durant el període indicat –1998-2003– es van produir o no abocaments al riu per part d’Erkimia? Van dir que no.

Un dels pèrits va reconèixer que s’havien efectuat abocaments de mercuri «que tenien autorització, i que han anat riu avall», fins al mar. Per això, una de les controvèrsies que va tornar a sortir va ser determinar quina era l’àrea d’influència d’Erkimia. Per a les defenses era solament l’embassament, però el fiscal ho allargava fins a la desembocadura de l’Ebre, on s’havien trobat, segons ell, residus procedents de la factoria.

Després d’escoltar els experts, el novembre l’Audiència va donar la raó al fiscal i apuntava que l’empresa havia de pagar la part proporcional del que havia de costar la neteja del riu. Però Ercros, seguint amb la seva estratègia, no hi va estar d’acord i el 12 de novembre va presentar un recurs de súplica davant el mateix tribunal.

Una denúncia del 1993

Quan els Mossos d’Esquadra encara tenien poques competències i feia poc que s’havia creat la Unitat de Medi Ambient, l’any 1998, els agents van començar a sospitar del abocaments que Erkimia feia a l’embassament de Flix. Un dissabte van portar el cas al llavors fiscal en cap de l’Audiència de Tarragona, José Maria Parra. A aquest li va semblar interessant l’assumpte i va cridar a l’únic fiscal que havia aquell dia a l’edifici, Ignacio Monreal, segons recordava ell mateix aquesta setmana al Diari. Els agents portaven ja molta documentació, junt amb fotos i un vídeo.

El representant del Ministeri Públic recorda que a partir d’aquell moment la Fiscalia va començar a investigar l’assumpte. Es van realitzar analítiques, es va demanar informació a l’empresa i, fins i tot, es van prendre imatges aèries en helicòpter. Des del cel es veien molts col·lectors. «Recordo que vaig estar present en dues de les inspeccions que es van fer, i almenys una amb el llavors director del Instituto Nacional de Toxicología», diu Monreal.

També es van realitzar analítiques als peixos. Els resultats eren preocupants perquè donaven altes concentracions d’organoclorats i de mercuri.De la vintena de col·lectors que tenia l’empresa, només en funcionaven uns pocs. El que també recorda el fiscal és que en moltes de les analítiques fetes, se superaven amb escreix els nivells permesos. «El director de la fàbrica deia que feia el que podien», recalca.

La instrucció del cas no va ser llarga, al contrari que altres cassos importants de medi ambient –recorda les partícules radioactives d’Ascó, assumpte que data de 2008 i encara s’està investigant–.

Durant tot el procés, segons el fiscal, les defenses «ho van recórrer tot, fins i tot les inspeccions oculars. Deien que no es podien agafar mostres del pantà sense avisar-los a ells abans».

Monreal recorda alguns dels moments viscuts durant la instrucció. «Vam fer una inspecció ocular en diversos magatzems de l’empresa. El més nou tenia el terra trencat, amb canonades que impedien obrir la porta d’entrada, amb els bidons desfets, amb dos pams de líquids que regalimaven». Per aquest motiu, van haver d’entrar amb un vestit de protecció especial. «Tot i així, ens van aconsellar que també llencessin la roba que portàvem sota», degut a la perillositat dels materials allí emmagatzemats.

Sis processats inicials

L’any 2000, la Fiscalia ja tenia enllestit l’escrit d’acusació contra sis processats. En el redactat indicava que l’empresa Erkimia de Flix va realitzar suposadament un seguit de vessaments tòxics al riu Ebre. Acusava d’aquests fets (junt amb l’emmagatzematge de bidons també amb productes tòxics a la planta) sis exdirectius de l’empresa: Francisco García de Luelmo, coordinador de medi ambient i laboratori; José Luis Peña Peñacoba, director de la factoria; José Luis Merino del Río, director tècnic industrial; Francisco Prats Sastre, director tècnic i coordinador de medi ambient; Rafael Loste Pano, conseller delegat d’Ercross SA; i Javier Vega de Seoane Azpilicueta, president d’Ercros.

El Ministeri Públic demanava que els sis encausats paguin solidàriament una indemnització de 2.922 milions de pessetes –17,6 milions d’euros– per poder pal·liar els mals que es van causar al medi ambient.

Quan el 2003 es va dictar sentència, «era molt difícil saber què havia exactament a l’embassament». El que no sabien es que mentrestant, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas estava també treballant en el tema.

L’empresa apostava per encofrar els residus i no per netejar-los. Fins i tot, es va trobar radioactivitat natural procedent del fosfat de bicalci, tot i que el Consejo de Seguridad Nuclear «deia que era normal i no perillosa».

L’organització ecologista Greenpeace va posar Erkimia en el focus de la seva protesta. Van ser diverses les accions realitzades pels membres de l’entitat, penjant pancares a les portes de la instal·lació, on vana rribar en lanxa.