Lo xiquet de Vandellòs que pilotava un avió de combat

Crónica. Lluís Margalef va néixer a Fatxes, un nucli despoblat des dels anys 50 del segle passat. Es va formar com aviador a Kiradabad, a l’antiga URSS

31 octubre 2020 20:00 | Actualizado a 02 noviembre 2020 21:25
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La guerra civil espanyola és una font inesgotable d’històries 81 anys després del seu acabament. Una de les més fascinants la vaig descobrir fa pocs dies llegint la notícia de la celebració d’un acte a Tivissa en record de Lluís Margalef Vernet, un «biberó» republicà de 18 anys caigut en combat aeri.

El Lluís va néixer a Fatxes, un nucli de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant despoblat des dels anys 50. Es formà com aviador a la segona promoció de Kiradabad, a l’antiga URSS, on viatjà a mitjans de 1937. Explicava el Lluís que el vaixell es va perdre durant sis dies de nit tancada. Ja a Espanya pilotà el Polikarpov I-16 matrícula CM-190 de la 3º Esquadreta del Grup 21 de «La Gloriosa» aviació de la República. Als permisos se’l veia per Vandellòs amb els xavals ja que la seva família tenia una casa llogada al 19 del carrer Estanislau Figueres. Durant les seves operacions a l’Ebre tenia el costum de sobrevolar el cel de Fatxes i donar dos voltes en cèrcol per tranquil·litzar la mare, la Genoveva. Treia el cap i el braç de la gavina i saludava als veïns, amb la seva gorra de cuiro sempre descordada. Lo xiquet, com l’anomenaven els seus companys, volava tan baix que haurien pogut parlar si no fos pel soroll que emetia aquella «llauna», explica la Josefina Margalef de cal Remigio.

La seva neboda Nieves Marlés sempre ha sentit parlar que la setmana abans de perdre la vida es va veure involucrat al mig d’una batalla aèria de la que va escapar de miracle, aterrant a la riera d’Alforja per poder escapolir-se de l’atac enemic. Li va quedar tota la cara senyalada per l’ impacte de les pedres.

Aquell fatídic divendres 23 de setembre de 1938 la seva esquadrilla s’enlairà de l’aeròdrom de Pla de Cabra en una operació d’escorta dels bombarders republicans Katiuskas. Ja de tornada van ser atacats per els Fiat italians i els Messerschmitt alemanys. Margalef va tenir problemes de motor segurament fruit de la lluita amb dos Messer. Un d’ells, el de l’heroi de la Legió Cóndor Werner Mölders es situà darrera d’ell i li disparà. El seu «Mosca» fa una tombarella i cau d’esquena violentament contra les serres de Tivissa, prop del mas de Biscorn. Mölders seria el primer aviador de la Luftwaffe en arribat a les cent victòries en combat, quinze d’elles durant el conflicte espanyol. Les seves despulles van ser enterrades sense cap tipus d’identificació al cementeri de Tivissa. Els seus pares van morir sense tenir un lloc on ficar unes flors al fill mort.

Només la magnífica recerca de l’Isaac Montoya de l’Associació d’aviadors de la República va fer possible posar nom i cognoms al pilot caigut. Avui, un monòlit al cementeri de Tivissa i les paraules del 23 de setembre del Ramon Aragonés del grup recreador Ejército del Ebro ens recorden la història del Lluís, la víctima d’una guerra que va sacrificar una generació d’adolescents.

Comentarios
Multimedia Diari