Els sentiments de soledat i menyspreu són recurrents en els i les pacients amb mal de cap. Així ho confirma el neuròleg de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Jordi González Menacho.
«Des de fa més de vint anys em dedico al diagnòstic i tractament de cefalees, migranyes i altres afeccions; i quan els pacients arriben a la consulta la seva impressió i vivència continuada és que no tenen una resposta adequada ni en l’àmbit social ni mèdic», assegura l’especialista, qui afegeix que «es consideren, a si mateixes, persones oblidades». Així, afirma que «hi ha vegades en què el desig del pacient no es pot satisfer des de la medicina actual perquè les seves expectatives són diferents del que ens permet el sistema, i això pot provocar frustració a les dos parts».
Una realitat que l’ha motivat a plasmar tot el que comporta aquest dolor en diferents llibres. «Cada any, arriben a la consulta de Neurologia entre 500 i 600 pacients nous, i la majoria comparteixen aquest relat universal», afirma el neuròleg, qui recorda que «com a símptoma, el mal de cap és un trastorn complex, ja que amaga més de 200 tipus de malalties diferents al seu darrere i que, per tant, requereix un diagnòstic precís perquè cadascuna de les patologies pot tenir un tractament molt diferent».
Així, el primer llibre que autopublicà va ser El dolor se construye con el pincel de tus silencios, un manual elaborat amb l’objectiu d’ajudar a interpretar els infinits matisos de la comunicació no verbal de les persones amb dolor. «El llibre reflecteix com les persones pateixen aquesta malaltia, des del punt de vista personal, físic i social, i com no hi ha una resposta adequada de tots els actors implicats. Per tot això, és una autocrítica del sistema, i, a la vegada, un reclam per no perdre la humanització a la consulta», explica el neuròleg.
Després arribà el torn de Las orillas del dolor cantan soledad que, en paraules de l’autor, «és molt més visceral, ja que són una sèrie de relats basats en alguns casos concrets de pacients; que em van servir per explorar com es pot construir una societat al voltant de persones que pateixen dolor».
El tercer exemplar en veure la llum va ser Salida de emergencia, inspirat en la relació metge-pacient. «Mentre que cada capítol és un cas, en el llibre també es poden diferenciar dos grans parts: la primera es tracta d’una crítica als errors que cometem els professionals sanitaris, i la segona als que cometen els pacients», descriu l’especialista, qui valora que «amb un toc d’humor, també inclou un diccionari d’expressions que són molt reals».
En quart lloc, arribà la publicació de Paisajes, i que esdevé especial per les següents raons: «D’una banda, es tracta d’un llibre de poesia amb cal·ligrames que es fusionen entre ells, i, de l’altra, és la primera obra publicada sota el meu segell editorial, Mielysal Ediciones».
Actualment, el neuròleg té pendent la publicació d’El alma del dolor, i que completarà la pentalogia dedicada al dolor i amb la que Jordi González Menacho vol «moure i remoure la consciència, perquè la societat desconeix què suposa viure i conviure amb el dolor». D’aquesta manera, el neuròleg de l’Hospital Universitari Sant Joan estaria més a prop de canviar el món de les persones que pateixen dolor.
