L’Ajuntament de Benifallet ha començat a treballar per conservar i recuperar el conjunt de les dotze ermites de Cardó que ja han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local, a través del Consell Comarcal del Baix Ebre. Les ermites de Cardó, del segle XVII, formen un conjunt d’una dotzena de petites ermites en un paratge d’un alt valor natural, molt freqüentat per grups d’excursionistes.
L’Ajuntament de Benifallet va demanar el 2020 que fossen declarades Bé Cultural d’Interès Nacional per promoure la seua protecció però encara no s’ha obtingut resposta. «Es va demanar i és una qüestió que s’ha anat endarrerint. Per aquest motiu hem decidit començar ja pel Bé Cultural d’Interès Local», explica al Diari l’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret.
L’objectiu d’aquesta figura de protecció és poder iniciar actuacions de recuperació i manteniment de les ermites, que es troben molt degradades. D’una banda, mitjançant ajudes i, de l’altra, exercint pressió a la propietat, que és el Grup Pascual. «L’objectiu és poder fer actuacions perquè es puguen conservar i mantenir, és un patrimoni molt important per al municipi i cal actuar, ja que hi ha perill que alguna caigue. Estan en mal estat i es van deteriorant progressivament. Però no hi podem actuar directament perquè es tracta d’una finca privada», detalla l’alcaldessa.
Per aquest grup d’ermites passen moltes rutes senderistes, de forma que es tracta també d’una qüestió de seguretat. Pedret confirma que l’Ajuntament tractarà de parlar novament amb la propietat aquest hivern. «Si l’any vinent passen a ser Bé Cultural d’Interès Nacional serà més important i podrem avançar», apunta.
Situació del balneari
La situació del balneari de Cardó és similar a la de les ermites. L’antic convent i balneari, un imponent edifici que s’alça a la vora d’un penya-segat, està envoltat per una aura de misteri i romanticisme, però el pas del temps i la manca de manteniment hi està passant factura.
El balneari està ubicat al terme de Benifallet, però s’hi accedeix per Rasquera i també té molta proximitat amb Tivenys.
El 2018 va nàixer una iniciativa ciutadana per impulsar-lo i rehabilitar-lo, «Reneix Cardó», de la mà de Josep Maria Escoda, impulsant la recerca de capital per rehabilitar i impulsar el balneari de Cardó i el seu entorn. De moment cap projecte ha acabat de fructificar.
Actualment el balneari i les 500 hectàrees del seu entorn són propietat del Grup Pascual, que va adquirir Manantiales Cardó S.A., que havia instal·lat una planta embotelladora d’aigua a finals del segle XX. El mateix Grup Pascual, per compensar la pèrdua de la planta embotelladora, preveia convertir el balneari en un hotel d’alt estànding, creant també una zona de spa. Es preveia una inversió de 18 milions d’euros que generarien 125 llocs de faena. Amb la mort de Tomás Pascual el 2006 i la crisi, però, el 2013 el Grup Pascual va confirmar que el projecte quedava descartat.
El convent i l’ermita de Cardó van ser fundats al segle XVII. El convent va ser suprimit el 1835 i el 1866 es va construir el balneari, aprofitant vells edificis i bastint-ne de nous. Va ser un lloc d’estiueig de la classe benestant catalana. Durant la Batalla de l’Ebre va ser hospital de guerra.
