L'històric regadiu del canal Xerta-Sénia compta amb infraestructures construïdes per valor de 100 milions d’euros, però de moment no rega ni una hectàrea de les més de 16.000 previstes al Baix Ebre i el Montsià.
Després d’anys amb el projecte aturat, ara la Comunitat General de Regants treballa per donar l’impuls definitiu al regadiu, juntament amb les cooperatives agrícoles del territori i la Generalitat. Els dos últims anys d’intensa sequera han afectat especialment el conreu tradicional d’olivera de secà a la zona, «i ara pagesos i cooperatives veuen el projecte de regadiu com una oportunitat per fer rendible el sector», comenta al Diari Antonio Enjuanes, subdirector general d’Infraestructures Rurals del Departament d’Agricultura de la Generalitat.
Aquest passat dijous hi va haver una reunió a Santa Bàrbara amb els pagesos interessats, i recentment se n’han celebrat també a la Sénia o la cooperativa Soldebre. Des de la Generalitat es demana als pagesos que facin un pas endavant i formalitzin la seva adhesió al regadiu en la declaració única agrària (DUN). L’objectiu és iniciar les obres de la xarxa secundària que queden pendents, des del canal fins als camps, «a les zones que comptin amb més adhesions, al voltant del 70 per cent de la zona regable», afirma Enjuanes.
Segons les dades de la Comunitat General de Regants, en el darrer mes s’haurien produït inscripcions equivalents a 600 hectàrees incloses dins la zona regable del projecte. «En total comptem ja amb unes 3.000 hectàrees, de les més de 16.000 que estan previstes en el global del regadiu», detalla al Diari el president de la Comunitat, Lluís Cortiella. «Hi ha molt interès en zones com Mas de Barberans, la Galera i Santa Bàrbara», assegura.
En aquest sentit , tant des de la Comunitat General de Regants del Xerta-Sénia com des del Departament d’Agricutura es confia que «ara sí», ha arribat el moment de l’impuls definitiu al projecte.
Segons explica el gerent de la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara, Lluís Cardona, en la reunió celebrada dijous al municipi va quedar palès que són «els pagesos joves els més interessats en prendre part del projecte», per tal poder transformar els seus camps d’oliveres al regadiu. «La inversió, a més, suposa una revalorització de les terres», comenta.
«Cal tenir en compte que una explotació d’oliveres de secà té una producció mitjana de 3.000 quilos per hectàrea i any, mentre que amb ple regadiu es pot triplicar, arribant als 9.000 quilos per hectàrea i any», remarca Cortiella.
La inversió dels pagesos
Mentre que les obres de la xarxa primària van anar a càrrec estrictament de la Generalitat (la qual encara n’és la titular), la xarxa secundària és sufragada en part pels pagesos. Segons les xifres aportades per la Comunitat de Regants, els agricutors interessats hauran de pagar inicialment 1.800 euros per hectàrea (que arribaran fins als 2.450 quan estigui més avançat el projecte) per portar l’aigua fins a la parcel·la per al ple reg, mentre que per al reg de suport es preveu un cost de 1.200 euros/hectàrea.
Un cop disposin de l’aigua, aquesta es pagarà en dues parts: una fixa de 130 euros per hectàrea i any, i una variable pel consum, a 9 cèntims el metre cúbic. «Actualment els regants de la zona de Freginals ens abastim de pous i paguem l’aigua a 25 cèntims el metre cúbic», explica Cortiella, qui només veu beneficis en la posada en marxa del regadiu Xerta-Sénia. «Som un territori que viu en gran part de l’agricultura i l’agroindústria, i el regadiu és una garantia de futur per al sector», afirma.
Un ambiciós projecte per regar a 13 municipis
l regadiu Xerta-Sénia sorgeix de la reconversió de l’antic canal Xerta-Càlig, construït parcialment i abandonat als anys setanta sense arribar mai a portar aigua de l’Ebre fins a Sagunt. El Xerta-Sénia compta amb una concessió d’aigua del riu Ebre de 72 hectòmetres cúbics anuals, que han de servir per regar un total de 16.480 hectàrees de 13 municipis del Baix Ebre i el Montsià, des de Xerta fins a Ulldecona i la Sénia. La Generalitat va construir abans de la crisi bona part de la infraestructura principal del regadiu, amb una inversió estimada en fins a cent milions d’euros: la central de captació al riu Ebre, la torre d’equilibri, el bombeig i les primeres basses de regulació, així com la reconversió de bona part de l’antic canal, però no tot (falta la quarta fase). Però fa uns set anys el projecte va quedar aturat, pendent d’executar una part de la xarxa principal i també les obres necessàries per portar l’aigua als camps, finançades aquestes en part pels pagesos.
Per evitar susceptibilitats, la Generalitat va reformar el projecte inicial fent que el canal s’anés fent cada cop més petit fins a ser un tub. I és que la Plataforma en Defensa de l’Ebre fa anys que denuncia que el canal pot acabar servint per transvasar aigua del riu Ebre cap a la Comunitat Valenciana.
