El professor d’estudis xinesos a la Universitat Pompeu Fabra, Manel Ollé, ha explicat a l’Ara que «Taiwan és crucial per a la política exterior dels Estats Units perquè es veu com un punt clau en la contenció de l’expansió xinesa». Deu ser així, però als països occidentals «l’expansió xinesa» entra per tot arreu. A casa nostra va començar amb els restaurants.
Avui en dia, qui no s’ha menjat un rollito de primavera o un menú familia feliz? Després van venir els basars. Tothom es pegunta: com poden viure tants basars xinesos? Misteri. Ara ja dominen des dels salons per fer les ungles fins als bars de truita de patates. Pere Calders té un conte titulat Invasió subtil on a l’Hostal Punta Marina, de Tossa, un català coneix un suposat japonès que es fa passar per viatjant de sants d’Olot.
El viatge de Nancy Pelosi a Taiwan no és un gest me-nor. Tots els analistes in-ternacionals coincideixen a interpretar la visita com un avís per frenar «l’ex-pansionisme geopolític» de la Xina
El desconfiat català, d’un «instint esmoladíssim» per clissar de seguida els orientals, avisa que «si comencen a venir amb tanta simulació donaran molta feina». A sobre, en el cas que ens ocupa, la invasió de xinesos no ho és gens de subtil. I mentre, la senyora Nancy Pelosi, als seus 82 anys, va donant tombs per Taiwan per frenar «l’expansionisme geopolític» xinès. Badem.
