Aquesta matinada s’ha donat el tret de sortida a la campanya de les eleccions basques del 21 d’abril. Al llarg dels propers 15 dies sentireu per activa i per passiva que aquestes són unes eleccions molt importants i diferents. Anem a desgranar perquè.
Què diuen les enquestes?
Que per primera vegada en més de 30 anys, el PNB podria perdre les eleccions. Qui li disputa la victòria és EH Bildu, la coalició de l’esquerra abertzale. Les últimes cites electorals han anat dibuixant un acostament entre els dos grans partits que ens deixa a peu de campanya amb la diferència més estreta de la història.
Una situació d’empat tècnic en que els indecisos –l’últim CIS parla de més d’un 30%– acabaran de decantar la balança. Un canvi de paradigma propiciat per la primera generació post-ETA. Les velles fronteres hermètiques entre partits s’han esbotzat i els fills de penebistes i socialistes –lluny ja emocionalment de l’època en que els seus pares portaven escorta i enterraven companys de partit– ja han normalitzat poder votar EH Bildu com una opció política més.
Renovació de cares
Especialment les dels dos grans rivals, que han deixat enrere l’era dels Urkullus i Otegis i aquesta vegada tots dos aposten per cares noves, joves i desconegudes. Imanol Pradales pel PNB i Pello Otxandiano per EH Bildu.
A dia d’avui la meitat dels bascos no sap posar cara a cap dels dos principals candidats a lehendakari
Dos nouvinguts a la primera línia política que no tindran un pes decisiu a l’hora de decantar el vot. A Euskadi la cosa va més de marques que de cares. Fins a quin punt que a dia d’avui la meitat dels bascos no sap posar cara a cap dels dos principals candidats a lehendakari.
Una nova esquerra abertzale
És la imatge més clara per escenificar aquest canvi de cicle històric. L’esquerra abertzale ja no és aquell moviment hermètic de resistència, extremista i condicionat per la lluita armada, sinó que ocupa un espai central de la política basca.
Un partit seriós, estructurat, professionalitzat i amb esperit de govern, que gestiona ciutats tan importants com Pamplona, que pacta a Madrid sense complexos i que ha sabut créixer pel centre i per sota, aconseguint fer arribar amb èxit el seu missatge a través dels canals i formats que consumeixen les noves generacions.
Arnaldo Otegi diu que la seva és una «estratègia de sirimiri»: un creixement progressiu, calmat i de fons, amb la seguretat que mantenint el rumb, tard o d’hora arribaran al govern.
De què van les eleccions?
Ni de presos, ni de referèndums, ni d’independència. Tot això ara no toca, que deia Pujol i ara replica Otxandiano. Es parla de gestió i de model de país. De qui està capacitat per governar millor.
PNB i socialistes tenen coll avall repetir un govern de coalició com el que ja han fet les últimes dues legislatures
De sanitat pública i de reindustrialització. De com s’ha de gestionar la comunitat autònoma basca durant els propers 4 anys. Sense grans canvis ni revolucions. De fet, EH Bildu està sent molt curós de no fer una esmena a la totalitat al projecte del PNB, perquè tenen clar que part de les seves opcions passen per seduir el seu electorat i fer calar en l’imaginari col·lectiu que és normal i natural que puguin ser una alternativa de govern sense que això hagi d’espantar ningú.
Qui governarà?
Tota l’emoció acumulada aquí ja s’esvaeix. El resultat electoral a hores d’ara és incert, però no ho és pràcticament gens què passarà després. PNB i socialistes tenen coll avall repetir un govern de coalició com el que ja han fet les últimes dues legislatures.
El pacte és sòlid, i malgrat que EH Bildu té una aliança de govern amb el Partit Socialista a Madrid, és pràcticament impensable que això es pugui replicar al parlament de Vitòria. Com també ho és, encara, un hipotètic pacte entre els dos grans partits nacionals, emulant la Catalunya del procés. Les ferides del conflicte encara marquen les relacions polítiques i humanes entre abertzales, jeltzales i socialistes. De moment. Però tots els bascos saben que el sirimiri, malgrat al principi no ho sembli, t’acaba deixant xop fins al moll de l’os.
