Ipensar que fa uns anys es volia arrencar els ceps de garnatxa perquè es deia que feien uns vins massa oxidatius. La reflexió la compartia Joan Ignasi Domènech durant el tast de les anyades mítiques del Teixar, vi de finca qualificada, ara que fa els 20 anys d’aquest celler de Capçanes, al Priorat i dins la D.O. Montsant. Sort que la mala pensada d’arrencar no es va donar en aquesta finca que és a la Font del Teixar a tocar de la Serra de Llaberia, fins i tot amb pintures rupestres a tocar que ja ens diuen que just aquest paratge, ara de boscos de pins i alzines de gran bellesa i valor ecològic, és transitat de ben antic. I que fa molts anys que la feina ben feta acaba donant un fruit excel·lent. Com els vins de Vinyes Domènech, fets en família amb la Rita Nogueroles, i els seus fills, Edgard i Marc.
De no arrencar-les hem passat a celebrar la nit de les garnatxes, ara al maig quan Falset ens convoqui a la Fira del Vi, a fundar l’associació catalana «Terra de garnatxa», a crear el Dia Internacional de la Garnatxa, i a donar prestigi internacional al vi que donen aquests raïms.
És clar que a més Vinyes Domènech ha fet una aposta, des que l’any 2002 va comprar les primeres finques a Mas Collet per tirar endavant un projecte de celler bioclimàtic i d’energies renovables que els ha fet pioners en molts sentits. Des de ser el primer celler de tot Catalunya a obtenir el certificat de la petjada de carboni, el 2009, a rebre el 2015 el reconeixement pel Teixar com a primer monovarietal de garnatxa peluda com a «Vi de Finca Qualificada» que atorga l’INCAVI, i que distingeix les característiques singulars d’un vi obtingut d’una mateixa finca en propietat. I encara reconeixements tant de la D.O. Montsant, com de la Guia de Vins de Catalunya, i dels premis Vinari, o de l’associació catalana de Sommeliers, entre d’altres, i un seguit de projectes lligats a la biodinàmica, la classificació de les plantes de l’entorn, la seva influència en els vins i pensar en l’adaptació al canvi climàtic.
En molts aspectes Joan Ignasi Domènech i família, amb una feina constant i feta a consciència, han obert camí, i n’obtenen els rèdits. També amb l’èxit de convocatòria d’aquests 20 anys del Teixar. La presentació d’aquestes 8 anyades mítiques la van fer el 18 de març al Jardí Botànic de Barcelona, amb la conducció de Ferran Centelles (El Bull Fundation) i de Pedro Ballesteros (MW), i també amb el Joan Ignasi, la Rita i el seu fill Edgar, i a finals d’octubre tancaran la celebració d’aquests 20 anys al seu celler amb el primer most de la verema 2024, després d’haver anat fent tastos dels seus vins arreu de Catalunya. Respirar les aromes i poder tastar aquests 8 vins, a més de ser tot un goig pels sentits i per la història de les nostres comarques, que en molts sentits han patit i pateixen tan encara, em produïa una certa eufòria. La història d’èxit de Vinyes Domènech, tot i que és especial en molts sentits, no és una història única. Tenim molts altres viticultors que han fet tornar el prestigi als nostres vins i que fan que a les comarques de Tarragona i a les seves diferents D.O. s’hi elaborin els grans vins del país. I encara un cop més ens ho hem de creure tots plegats. I això passa perquè la cadena que fa que el vi arribi a taula reconegui també aquests vins, que botigues i restaurants, de tota mena i condició ens els posin a taula, que siguin a les cartes. I, sí, és cert que hi ha hagut un canvi important, que la consciència d’aquells que tenen establiments de restauració va canviant. Però també és cert que hi ha molts restaurants que pertanyen a cadenes, a fons d’inversió, que no tenen el cap aquí, i que amb una ignorància notable, desconeixement i menyspreu cap a les ciutats i pobles on tenen les seves franquícies tenen una oferta entre minsa i nul·la dels bons vins de les D.O. de Tarragona.
És el clam dels pagesos que aquestes setmanes no han parat de sortir al carrer per picar també en el nostre imaginari, de fer-nos veure que sense pagesos no hi ha futur, perquè no hi haurà ni menjar, ni paisatge que s’aguanti. El periodista Francesc Canosa acaba de publicar l’assaig Catalunya no acaba a la Panadella. Escriu a favor de Lleida, de la pagesia i sobre el problema de l’aigua a Catalunya. I el marc de la Panadella el podem traslladar també a algun altre punt de marca tarragonina. Ell diu que val més un okupa que un pagès, per l’atenció mediàtica que sovint té tot allò que passa a Barcelona, en demèrit pel que pot passar a qualsevol altre punt del país, perquè un país es construeix amb pagesos i no amb un edifici okupat.
Un país es construeix amb pagesos i amb viticultors com el Joan Ignasi Domènech, que amb la bona feina ens dona mostra de com les bones notícies de tant en tant ens ajuden a mirar el futur amb un punt més d’optimisme. Acompanyem tots aquells que sumen perquè així sigui.
