No demano tant

Demano als i les 135 diputats i diputades escollits un gran acord per a vuit anys. Ho fan altres països ja fa temps. Fixen prioritats, infonen confiança en els agents econòmics i socials en allò  important que afecta la gent

15 febrero 2021 10:28 | Actualizado a 15 febrero 2021 10:35
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

S’engegarà una nova legislatura i tothom tenim l’esperança que els i les 135 diputats i diputades que hem escollit ho faran millor -sempre es pot millorar- aquests quatre anys.

Els vull enviar els meus desitjos, així que em llanço i demano que en primer lloc facin un gran acord per a vuit anys; he dit bé, vuit. Ho fan altres països ja fa temps. Fixen prioritats, infonen confiança en els agents econòmics i socials en allò més important que afecta la gent i fa que el país prosperi, atreu inversions, el sistema educatiu programa millor l’FP, les carreres universitàries i la investigació, i els sindicats poden negociar adequadament els convenis.

En segon lloc, tot allò que fa referència a la democràcia que és bastant més que anar a votar i que vol dir assegurar els drets a una vida digna de totes les persones i no només per a unes quantes: sanitat, habitatge, educació, energia, aigua, cultura i igualtat de tracte i de possibilitats, independentment de sexe, capacitats diverses o procedència. Però vol dir també mecanismes que asseguren que la democràcia és de qualitat: mitjans de comunicació públics plurals, sindicatures de Greuges i de Comptes que es renoven; respecte a les lleis que ens hem donat per poder conviure en pau i als símbols. Aquí demano la restitució de la Senyera quadribarrada sense afegits com a símbol de tots els catalans i les catalanes.

Que ens preparin una proposta per votar com volem els catalans i les catalanes que sigui la nostra relació amb la resta d’Espanya i Europa. Que ens la portin ja consensuada al màxim. O algú dubta que no haurem de tornar a votar algun dia si resulta que la darrera vegada que ho vàrem fer se’ns ho va carregar el TC? Respecte i potenciació de la llengua catalana. És el nostre principal tresor col·lectiu i el nostre primer senyal d’identitat. No la vull veure més com arma llancívola en el debat polític. Perquè només si l’estima tothom tindrà possibilitats de pervivència. En els darrers temps hi ha hagut molta gent que se n’ha allunyat i l’hem de recuperar. La llengua catalana, com totes però aquesta és nostra, és un monument que ens identifica com a nació i aquesta no existiria sense ella.

I per a les meves terres de la circumscripció de Tarragona també tinc sol·licituds: un nou Pla Estratègic consensuat entre totes les institucions, empreses, sindicats, universitat, ajuntaments, que ha de ser el full de ruta per deixar d’anar a les palpentes. Si no és amb consens no ens fa(rà) cas ningú. Cal anar coordinats, parlar amb rigor, actuar sistemàticament i ser constants perquè ens facin cas a Barcelona-Madrid-Brussel·les: indústria i química verdes en particular, transició energètica cap a les energies renovables amb autoconsum i l’hidrogen verd; nou turisme i activitat agroalimentària potent i suport als centres d’investigació. 

Al Camp de Tarragona-Penedès em surt també el Logis Penedès, si volem aprofitar la bona situació de la zona i crear llocs de treball de forma massiva. Necessitem accions potents envers les comarques de la Catalunya buida(da) i en tenim unes quantes: aprofitar les seves potencialitats de producció i transport d’energia. Alguns indrets del nostre país hauran de produir molta energia perquè Catalunya sigui autosuficient i les nostres comarques poden jugar-hi. O només ho reservem per al petroli, l’arròs o el vi això de subministrar productes més enllà? En aquest capítol, l’Eix de l’Ebre des d’Amposta fins a Lleida fa massa temps que espera. O hem de ser l’únic territori sense una bona connexió? Un nou hospital de Tortosa i de passada aquí em surt el de Tarragona la protonteràpia a l’Hospitalet-Vandellòs. 

I tot això programat amb el prisma de la descarbonització de totes les nostres activitats els propers anys: des de les domèstiques fins a les productives o d’esbarjo. En pocs anys no cremarem combustibles fòssils ni a casa ni als nostres vehicles, necessitarem energia renovable en grans quantitats a terra i al mar. Haurem d’estar disposats a noves formes de vida més connectades i més compartides per lluitar contra els efectes nocius de les nostres activitats que provoquen el canvi climàtic, la destrucció dels nostres hàbitats i pandèmies.

Si ho fan altres països, per què no ho podem fer nosaltres? Les 135 persones que hem escollit tenen molta feina, però la primera és buscar el consens necessari per bastir un govern sòlid i amb autoritat per encarar el futur i no fer-nos votar de nou al juny. Tenen la sort que la societat catalana sempre està disposada a ajudar. Però això només passa quan no hi ha divisions i preval la unitat i es fa pinya.

Xavier Sabaté: Regidor d’Unit per Flix, ha estat regidor de l’Aj. de Tarragona, senador i diputat al Congrés, diputat al Parlament, delegatdel Govern a Tarragona i conseller.

Comentarios
Multimedia Diari