El dilema de la Xina: créixer a velocitat de creuer o distribuir millor els beneficis del progrés

23 agosto 2023 17:10 | Actualizado a 24 agosto 2023 07:00
Agustí Segarra Blasco
Comparte en:

Aquests dies molts observadors ens alerten sobre les dificultats que té la Xina per a que la seva economia recuperi el ritme d’abans de la pandèmia. L’evolució recent de la producció industrial i el comerç exterior del gegant asiàtic està provocant tot un seguit de comentaris, cosa que no ens ha de sorprendre perquè el «made in China» està molt present en les nostres vides.

Encara que ara el gegant asiàtic passi per moments crítics no hem de perdre de vista l’espectacular transformació viscuda pel país en poc anys. En els darrers vint anys, el PIB del país ha crescut a un ritme del 10% anual i la renda per habitant s’ha multiplicat per deu. Fruit d’aquest creixement l’any 2022 els xinesos gaudiren d’una renda mitjana de 12.720 dòlars, encara força per sota dels Estats Units, 76.398 dòlars, i la Unió Europea, 37.149 dòlars.

Malgrat els bons resultats de les darreres dècades, l’estiu del 2023 ha vingut carregat de males noticies per als dirigents xinesos: caiguda de les exportacions, deslocalització de determinades fàbriques estratègiques cap als països d’origen, augment de l’endeutament dels particulars i el govern, fallida del segon grup immobiliari del país, risc de deflació, caiguda de la divisa xinesa front al dòlar, entre altres males notícies.

En alguns sectors estratègics, les multinacionals estrangeres estan situant part de la producció a prop de casa

Davant aquesta negativa conjuntura els organismes internacionals han rebaixat per a 2023 les seves previsions de creixement de la Xina fins una taxa del 3%, força per sota de les expectatives de Pequín, que són del 5%. Aquesta xifra que seria positiva per a qualsevol economia europea no deixa de ser preocupant en un país acostumat a creixer a taxes superiors als 9% anual. La situació no deixa de ser preocupant per a tots atès el rol que juga l’economia xinesa en el comerç global. Hi ha un cert debat sobre perquè la que ha estat durant dècades la fàbrica del món presenti símptomes d’esgotament.

Potser que es tracti d’un simple refredat conjuntural fruit de les dures mesures aplicades pel govern xinés en la seva política de «covid zero», o bé potser que es tracti d’un fenomen més estructural que posi de relleu algunes de les contradiccions que, des de fa temps, amenacen al gegant asiàtic. Vegem primer els efectes conjunturals relacionats amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna per a passar després als reptes estructurals.

Per una banda, cal tenir present que els estrictes confinaments aplicats per Pequín en les seves polítiques de «covid zero» han tingut efectes molt negatius sobre l’economia xinesa. La producció industrial, les exportacions i la ocupació s’han vist afectats pel llarg confinament total de tres anys. En particular, milers de treballadors joves han perdut la feina. Aquest entrebanc s’afegeix a una crisi laboral que afecta a joves ben formats que no troben feina. Avui la taxa d’atur dels joves que tenen entre 16 a 24 anys és del 20%, situació mai vista fis ara que pot perjudicar la productivitat i el creixement de la Xina a llarg termini.

Per una altra banda, encara que la Xina no participi directament, la guerra d’Ucraïna està provocant grans disrupcions en el comerç internacional. Molts països industrialitzats estan revisant la seves polítiques de localització. En alguns sectors estratègics, com ara la industria farmacèutica, la química o la fabricació de components per a automòbils, les multinacionals estrangeres estan situant part de la producció a prop de casa.

Per si fos poc, a finals del 2022 quan es varen aixecar les restriccions de la política de «covid zero» tothom esperava una forta recuperació però l’economia xinesa va mostrar clars signes d’esgotament. Els contagis es van propagar novament per moltes regions del país castigant sobretot a les persones grans, mentre les classes benestants optaren per dilapidar els estalvis dels tres anys de confinament en despeses sumptuàries com ara les activitats de lleure i els viatges. El reviscolament del consum intern va revifar determinants serveis en detriment del sector industrial i la construcció.

El repte del govern xinès serà com transitarà des d’un model centrat en el creixement intensiu a un altre model més inclusiu

Com hem apuntat, les dificultats de l’economia xinesa per recuperar els ritmes anteriors a la pandèmia obeeixen no sols a elements conjunturals, sinó també a factors de caràcter estructural que ens adverteixen sobre les limitacions del gegant asiàtic per continuar creixent als ritmes d’abans de la pandèmia. El govern xinès és conscient de que el model de creixement orientat a l’exportació de productes manufacturats s’està esgotant. Pequín fa anys que està invertint en ciència i tecnologia per seguir la senda del Japó i Corea del Sud a fi i efecte de convertir-se en la major economia basada en el coneixement i el valor afegit del planeta.

Durant els pròxims anys, el repte del govern xinès serà com transitarà des d’un model centrat en el creixement intensiu a un altre model més inclusiu socialment i més sensible amb el medi ambient. Entre els principals reptes que tenen que afrontar les autoritats xineses cal situar la reducció de les desigualtats socials i la creixent marginalitat que pateix la població rural.

En quatre dècades, 850 milions de xinesos han escapat de la pobresa extrema, però la Xina és un país cada vegada més desigual. En l’actualitat Xina té més multimilionaris que els Estats Units. L’1% dels més rics tenen el 50% de la riquesa, mentre la majoria de la població viu prop dels nivells de subsistència. La majoria de la població veu com el país avança mentre desapareixen les seves oportunitats per progressar. L’ascensor social de l’educació, en particular la universitària, ja no funciona, l’accés a l’habitatge està a l’abast d’una minoria, la migració des del món rural cap a les ciutats s’ha reduït força, mentre els joves que viuen en les regions interiors tenen poques perspectives de futur.

Fa uns 40 anys, la Xina va saber escapar-se de la misèria a la que va condemnar a la població la Revolució Cultural de Mao Zedong. Ara el repte és superar les desigualtats socials que genera el propi capitalisme. En matèria econòmica la Xina actual s’enfronta als mateixos reptes que la resta d’economies desenvolupades. Veurem com se’n surt d’aquesta.

Comentarios
Multimedia Diari