Com està Reus? Doncs bé, gràcies a Déu, Sant Pere i la Verge de Misericòrdia. Aquest podria ser el resum laic del sermó del bon alcalde Pellicer al Saló de la Làmpada de l’entitat degana de Reus. Davant un públic entregat i molt fidel, farcit de notorietats polítiques del territori, tota la confraria dels càrrecs de confiança i els tafaners de sempre, va anant desgranant un relaxant rosari de propostes entranyables per comboiar una capitalitat bonica i encisadora. Amb la voluntat legítima de tranquil·litzar a uns contribuents que l’han suspès en serveis públics i que comencen a estar acollonits per unes incerteses transnacionals que només la nostra televisió ens explica.
Potser hem passat del Reus, París i Londres a un Reus que amb prou feines coneixem i que hauríem d’acostumar-nos a acceptar. Sortosament, també ens van fer saber que quan necessita desconnectar d’aquest intens estrès institucional agafa una de les motos de la seva vida i desconnecta viatjant per aquests mons de Sánchez acompanyat de la seva guàrdia pretoriana amical. No podia doncs sortir més satisfet del Círcol, jugant a casa amb les seves pilotes i un àrbitre a favor sense el VAR.
Només una amable veu discordant va demanar que la futura piscina coberta municipal tingués 50 metres, però del que es farà amb la pasta gansa de l’al·lucinant augment de l’IBI ni mu. Del perquè trobem difícilment el rètol de Reus tornant del desert de l’Estació del Camp, silenci absolut. I així podríem omplir de petites cosetes un dominical sencer d’aquest respectat diari.
Només cal donar un relaxant Tomb de Ravals per adonar-nos de què Reus sembla una ciutat tancada amb un fotimer de persianes baixades i rebaixades, presagi d’una mala maror que ja es veu avenir. L’equip d’hoquei dels assessors podrien deixar de donar pals de cec i dissenyar un fil musical a l’Alcaldia amb les trempadores cançons del Fito Luri, Joan Masdéu i Miquel Vilella, per tal d’animar un consistori instal·lat a la migdiada de la política local. Malgrat tot, la nostra primera notorietat municipal és el Rei de la Sardana en un saló de plens rodejat de l’antiga divergència i desunió i els que ara encara no fan gairebé res, amb la veu benedictina d’un partit sense criteri, una esquerra napolitana i una ‘colleta’ de ciutadans impopulars.
Només cal donar un tomb de ravals per adonar-nos que reus sembla una ciutat tancada amb un fotimer de persianes baixades i rebaixadesAra és hora, convilatans, ara és hora d’estar alerta i després del Carnaval esmolem ben bé les feines. L’alcalde ens va dir al Círcol que el futur és avui. Doncs no entenc res. Realment no estem al cel ni a l’infern, però encara patim un purgatori municipal amb les parets insonoritzades, reusenques i reusencs del meu cor.
