Què em passa, geògraf?

El dimarts passat es va publicar en aquest mateix Diari de Tarragona un article en què, a tomb del necessari debat sobre el futur Pla Ordenació Urbana Municipal de Tarragona (POUM), s’atacava de forma totalment gratuïta els professionals i els acadèmics de la geografia. La crítica, força maldestre, pretenia ser una defensa de la professió i del saber fer de l’arquitectura en el camp de l’urbanisme i destil·lava un gran malestar acusant la geografia (i l’arqueologia) d’un cert intrusisme en aquest i altres àmbits, citant, explícitament, el camp de la medicina.

No es tracta, ni de bon tros, d’entrar en polèmiques sobre les qualitats i les virtuts d’una disciplina i l’altra —on segur que, en tots dos casos, hi ha bons i mals professionals—, ja que creiem que la defensa de la professió pròpia no ha d’implicar desacreditar-ne unes altres ni ofendre el món acadèmic, acusant-lo d’estar allunyat dels «problemes reals dels ciutadans», com s’acostuma a dir avui dia. Enumerar les contribucions del món acadèmic, en general, i de les aportacions fetes des de la Universitat Rovira i Virgili, en particular, en el coneixement i el desenvolupament del territori i en la millora de la qualitat de vida dels seus habitants és un exercici innecessari a causa de la gran evidència d’aquest fet. Tan sols cal observar la posició de la URV en els diferents rànquings científics i acadèmics que s’elaboren o el gran nombre de notícies que, sense anar més lluny, aquest mateix diari publica constantment fent-se ressò dels estudis realitzats i de les troballes assolides pels diferents grups de recerca de la universitat.

En tot cas, però, si em permeteu, m’agradaria fer una defensa —ho reconec, segurament apassionada— de la geografia com a disciplina i dels seus professionals. La Geografia, escrita així en majúscula, és definida pel diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans com la «ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra i la distribució espacial dels diversos fenòmens, sobretot els relacionats amb la presència i l’activitat humanes». És, doncs, des d’aquest punt de vista, una disciplina que aglutina totes les altres ciències, tant naturals com socials, des de la història fins a les matemàtiques, ja que els objectes d’estudi de la geografia són molts i molt variats. No obstant això, la perspectiva de la Geografia és diferent, en tant que estudia els modes d’organització de l’espai terrestre, la distribució dels elements que componen, entre altres, el paisatge, les seves formes i les seves poblacions. Per això tots aquests elements han de ser elegits, seleccionats, ordenats, analitzats i presentats, de manera que la seva anàlisi ha de permetre al/a la geògraf/a a comprendre les formes d’organització en l’espai.

Reprenent, doncs, les paraules de l’article a què ens referíem a l’inici del nostre escrit, és cert que els geògrafs «fem» d’altres professionals, ja que la multidisciplinarietat dels nostres coneixements és una de les característiques que defineixen la nostra professió. Així ho demostra, sense anar més lluny, el pla d’estudis del grau en Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat que s’imparteix a la URV, que inclou, a part d’assignatures pròpies de la tradició de la geografia humana i la geografia física, un gran nombre de matèries de planificació territorial, canvi climàtic i turisme, entre altres, i amb els continguts en sostenibilitat com a element transversal.

No és estrany, doncs, que en el convuls context actual (canvi global, pandèmia, guerres...) els geògrafs tinguem molt a dir a l’hora d’interpretar les causes i les conseqüències de tot allò que, des d’un punt de vista territorial, i a diferents escales, s’esdevé en el nostre entorn, proper o no. En aquest sentit, parafrasejant el nostre interlocutor, els geògrafs «fem de metges», però no dels que curen, sinó dels que fan diagnosis, interpretant les realitats territorials, per tal que altres actors –arquitectes, per descomptat, però també de moltes altres disciplines— intervinguin per tal de mitigar-ne les causes o revertir-ne els efectes negatius. I tot això sense oblidar la capacitat dels geògrafs per poder signar documents de planificació, establerta per llei, com ara els propis POUM.

I és que la col·laboració entre disciplines pròximes és una de les altres característiques pròpies de la geografia i el seu mètode: lluny de les capelletes o d’un cert corporativisme professional mal entès, la pràctica professional de la nostra disciplina ens porta, ineludiblement, com no podria ser d’una altra manera, a interactuar, col·laborar i debatre amb altres experts en el territori que, des de les seves respectives disciplines, contribueixen a millorar el coneixement que en tenim. Faríem, doncs, un mal servei a la ciència en general si reduïm el debat a un simple atac als professionals de ciències pròximes.