Una llavor a Vila-seca

Al segle XVI hi havia dues Vila-seca: Vila-seca dels Olzina i Vila-seca del Comú. Les cases gairebé es tocaven, però cada Vila-seca tenia la seva església. La de Vila-seca dels Olzina estava dedicada a sant Joan i la de Vila-seca del Comú, a sant Esteve. L’any 1525, l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, compra de la seva butxaca a la vídua de Gaspar de Saportella el senyoriu de Vila-seca dels Olzina que incloïa entre altres propietats, el castell i la seva hisenda, el Mas de les Vaques (o Torre dels Carrboners), dos molins a Centcelles i la jurisdicció civil sobre tot el terme. Per tot el lot, l’arquebisbe va pagar 9.150 lliures. No em facin dir si va ser barat o car. El fet important és que aquella compra va significar la unificació de Vila-seca en una sola parròquia, en un sol poble. Aquella efemèride històrica celebra enguany el 500 aniversari. Per commemorar «el principal signe de puntuació de la història de Vila-seca», en paraules de l’alcalde Pere Segura, l’Ajuntament ha editat el llibre Una cruïlla decisiva. Pere de Cardona, Vila-seca i el Camp de Tarragona al segle XVI, obra de Joan Maria Pujals. L’exalcalde i exconseller descriu que la unificació de Vila-seca tenia objectius defensius dels pirates i també la protecció de la zona al voltant del port natural de Salou, el segon més important de Catalunya després del de Barcelona. El relat històric té un corol·lari laudatori de la «unitat orgànica, però no homogènia, de Tarragona, Reus, la Canonja, Salou i Cambrils, on Vila-seca hi té un paper».