A Espanya no està permès recórrer al ventre d’una altra dona per gestar un nadó engendrat per pares aliens a la partera. En canvi, en altres països és legal, amb la qual cosa només cal triar el país que més convé.
Ana Obregón ha anat a Miami. Tinc un amic que té bessonada de maternitat subrogada, i una veïna que va decidir ser mare soltera a través d’un banc de semen. Tots són molt feliços. Però també és veritat que aquest sistema obre la porta a fer negoci amb el cos de les dones, a banda de generar dubtes morals per haver alterat amb mètodes artificials els dictàmens de la naturalesa. És cert, però, que l’ètica i la moral evolucionen.
Ara trobem ben normals els trasplantaments d’òrgans i lloem les donacions, tot i que encara hi ha religions que prohibeixen les transfusions de sang. Com a aportació al debat només recordaré que, segons el Gènesi, Abraham i la seva muller, Sara, van tenir un fill (Ismael) del ventre de l’esclava Agar i que després, Sara, estèril d’edat avançada, va quedar encinta per decisió de Jahvè i va tenir un fill, Isaac, «restant així constituïda l’aliança entre Déu i el seu poble». O sigui, el poble de Déu provenim de la primera fecundació in vitro.