Centenari de derbi. Un exemple d'empresa familiar que va conquerir el món de les dues rodes

Avui us vull parlar de Rabasa Derbi, una empresa que va contribuir a l’accés a la mobilitat de tot un país amb vehicles de dues rodes fiables i assequibles per la gran majoria de la població i que va ser un exemple d’empresa familiar amb una gestió que va implicar als seus treballadors amb la marca.

Sense dubte, el nom de Rabasa Derbi forma part de la memòria col·lectiva de moltes generacions. A gairebé totes les cases hi havia una bicicleta Rabasa i més tard, les motos Derbi van fer furor pels nostres carrers amb models tan populars com l’Antorcha, coneguda popularment com a «paleta» perquè era el vehicle més utilitzat per la gent treballadora, la Coyote i la Senda passant pel famós ciclomotor Variant amb un sistema elèctric d’arrencada i que va consolidar la marca com a principal fabricant de motos de petita cilindrada. Així fins a un centenar de models, alguns dels quals van competir en curses internacionals guanyant divuit campionats del món amb les anomenades «bales vermelles» gràcies a pilots com Àngel Nieto, Jordi Martínez Aspar o Àlex Crivillé.

Poc es podia pensar en Simeó Rabasa que la seva afició esportiva el portaria a conquerir el món de les dues rodes. Era l’any 1922 quan, amb els seus germans, va obrir un taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, un negoci que va prosperar ràpidament i que més tard es va traslladar a Martorelles on a la dècada dels quaranta van començar a construir motocicletes. Al 1950 van presentar a la fira de mostres de Barcelona la primera motocicleta de 250 centímetres cúbics anomenada Derbi, una contracció de l’expressió «Derivats de bicicleta» fent referència als orígens de l’empresa.

A partir d’aquí la marca viuria un creixement exponencial que va durar 91 anys gràcies, en bona part, a la seva aposta per la innovació.

Derbi també va contribuir al desenvolupament econòmic del Vallès donant feina directa a 900 persones i a moltes més de manera indirecta.

Diverses crisis econòmiques mundials que van fer trontollar el sector de les motos i l’expansió de les marques asiàtiques a preus molt competitius van portar al 2001 a la venda de Derbi al grup Piaggio que al 2013 va tancar la fàbrica de Martorelles per centrar la seva producció a Itàlia.

Tot i la desaparició de l’empresa, un grup d’extreballadors mantenen viu el record de la marca i han organitzat nombrosos actes en homenatge als cents anys del naixement de la que va ser la feina de la seva vida.

La commemoració del centenari de Derbi començarà d’aquí a pocs dies amb una sèrie de xerrades a les escoles del Vallès sobre les fites que Derbi va aconseguir.

També es farà una sortida de motos passant pel Circuit de Catalunya a Montmeló, una exposició, la presentació d’un llibre i un dinar amb pilots de la marca i antics treballadors. I és que la plantilla sentia l’empresa molt seva.

Al costat dels treballadors

Hi treballaven pares i fills d’una mateixa família, la majoria eren veïns de la zona i això contribuïa a la cohesió i a tenir un bon ambient de treball. A més, el tracte cordial i directe amb la família Rabasa, propietària de l’empresa, feia que la plantilla s’impliqués en la feina, es sentís identificada amb la marca i orgullosa de formar-ne part.

Els gerents seguien d’aprop la vida dels treballadors i els ajudaven en cas de malaltia o necessitats econòmiques. Fins i tot la familia Rabasa va incloure un servei mèdic a la fàbrica, va construir habitatges assequibles pels treballadors i una piscina dintre del complex industrial. També facilitava l’accés a la formació dels seus empleats.

Era una manera de fer única i personal que ara es veu recompensada amb aquest homenatge dels qui van ser treballadors de Derbi de la fàbrica de Martorelles, una planta que al terrat hi tenia una corona de llorer feta de metall amb un número u al centre que simbolitzava haver guanyat el campionat del món.

Doncs ara aquesta corona s’instal·larà en una rotonda pròxima al solar de la fàbrica que recordarà per sempre més que allí hi havia la Derbi, molt més que una empresa.

Periodista

Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.