Mai compraria un fill

L’anunci que Ana Obregon s’havia comprat una filla a través d’un ventre de lloguer als Estats Units ha desfermat un debat sobre l’ètica i la legalitat d’aquesta acció. Un debat que entenc interessant i potser fins i tot necessari.

Perquè això hi ha gent que ho fa, cada vegada més. Cert és que ho fan fora d’Espanya perquè aquí no és legal, però després aquestes criatures són legalitzades a Espanya com a fills, suposo que adoptats, dels compradors perquè la legislació espanyola protegeix els drets del menor.

Hi ha diversos països on la gestació subrogada és legal, un dels quals és Ucraïna, que era el destí de moltes parelles espanyoles fins que Rússia va atacar el país i va començar una guerra que encara dura. A diversos estats dels Estats Units també és legal, amb diferències segons els estats. A alguns només es pot fer si no hi ha finalitats lucratives i a d’altres no.

Aquest és el cas de Florida, on ha anat a tirar endavant la seva maternitat l’Ana Obregon i on van moltes de les parelles que s’ho poden pagar perquè és molt car. Total que el que va a fer és comprar.

Aquesta és la situació legal però i l’ètica de l’assumpte què? Que un ésser humà hagi d’existir perquè algú ha pagat em sembla que no hauria de poder ser. Ningú hauria de poder ser fruit d’una transacció econòmica. I no, no té res a veure amb l’adopció legal encara que també hi hagi pagaments pel mig. En una adopció ja existeix una criatura, són criatures en la majoria dels casos abandonades, sense pares o altres casuístiques complicades.

Procedents en molts casos de països en situació de guerra o amb alts nivells de pobresa. Són criatures amb ben poques perspectives de futur i, per tant, l’adopció els n’hi pot donar un de futur. I que la dona es converteixi en un mer contenidor en la gestació subrogada ho trobo encara pitjor.

Gestar i parir una criatura és quelcom transcendent per la vida i el cos d’una dona. És un fet biològic i ha de ser desitjat i viscut de forma feliç i il·lusionada per veure i gaudir d’aquell ser que s’ha fet i ha crescut a dins teu. És molt lamentable que un fet feliç que forma part de la naturalesa intrínseca de ser dona ens hagi convertit en alguns llocs en un mer recipient que qui sigui pot utilitzar a canvi de diners.

I que consti que el fet de ser o no mare forma part de la voluntat de cada dona pel sol fet que ho vegi com un fet feliç, desitjat i probablement compartit.

No considero acceptable que pugui ser una solució per a dones en situacions econòmiques precàries. De la mateixa manera que no pots tenir un negoci de venda d’òrgans per a poder fer trasplantaments, que, tot i això, diria que en algun lloc del món es fa.

A més a més, als llocs on es poden fer les gestacions subrogades a canvi de diners han aparegut les empreses que s’hi dediquen que són les que realment guanyen els diners que paguen els futurs pares i mares.

O sigui que les dones no són probablement les que més s’omplen les butxaques. No crec tampoc que s’hagi d’admetre la gestació subrogada sense finalitats lucratives perquè ja sabem que feta la llei feta la trampa, especialment a Espanya i a altres països.

Diuen que això sempre s’ha fet i que el que cal és regular-ho. Opino que les vegades que s’ha fet únicament amb finalitats de tipus totalment altruista es poden comptar amb els dits d’una mà i que això no justifica la legalització en cap cas de la gestació subrogada.

També s’ha parlat molt de l’edat en el cas de l’Ana Obregon. Que si ella ja té 68 anys i que quan la seva filla sigui adolescent, una etapa sens dubte complicada en el camí del creixement, ella serà més una àvia que no pas una mare.

Això és un fet, però no el considero el més rellevant, tot i afegir encara més incertesa i complicació a l’assumpte. És evident que no és una edat recomanable per ser mare, de fet la naturalesa no ho fa possible i la llei en el cas de les adopcions tampoc. Total que ser mare subrogada i a sobre als 68 anys no seria una bona decisió, però en aquest cas particular potser encara no ho sabem tot. Que si podria ser que el fill fos el pare real. Ves a saber.

L’important no és el cas particular sinó el debat que ha generat que ha fet que la població en general s’hagi qüestionat sobre l’ètica de la gestació subrogada. I aquest és un bon debat.

Jo, particularment, mai compraria un fill ni gestaria un fill per una altra persona. Les que som mares sabem que no és gens fàcil la maternitat, tot i que hagi estat una decisió meditada, volguda i buscada. Que pel camí trobes molts entrebancs i que no tots, o gairebé cap, es resolen amb diners.