Com prendre millors decisions financeres a partir de la història de les guerres

«Mai va haver-hi una mala pau i una bona guerra» és una afortunada frase atribuïda a Benjamin Franklin, considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. Aquest agost fa vuitanta anys dels bombardeigs atòmics d’Hiroshima i Nagasaki, i les amenaces nuclears, lluny d’esvair-se, estan més vives que mai. «Abans la bomba atòmica era una arma que només tenia els Estats Units i ara la tenen una desena de països, alguns dels quals amb poca fiabilitat des del punt de vista democràtic i de respecte dels drets humans», explica l’economista tarragoní Miquel Àngel Fúster, autor de l’exhaustiu llibre Grandes batallas y lecciones de gestión económica, en una voluntat de difondre l’educació financera a partir de la història.

Fúster ha estat president de la seu territorial de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya des del 2018 fins aquest juliol, donant pas a Arnau Farré. Director de comptabilitat i finances de Schwartz Hautmont, ha dedicat durant tres anys part del seu temps lliure a escriure un assaig que combina la història i els coneixements financers d’una forma amena, amb el qual ha obtingut el reconeixement com a finalista del premi Sardà al millor llibre d’economia i empresa. «Cal aconseguir que tothom tingui uns coneixements mínims en finances per així prendre unes decisions més responsables des del punt de vista d’inversió i finançament i evitar-nos tots plegats molts problemes», defensa l’economista tarragoní per justificar la vocació divulgadora de la seva recent obra. Fúster s’afegeix a moltes veus que reclamen una presència obligatòria de l’educació financera en l’etapa de secundària, per tal que els joves obtinguin els conceptes bàsics suficients davant situacions que es trobaran en el futur. «Hi ha exemples de tota mena, com fer un bon ús de les targetes de crèdit o posar només un petit percentatge dels estalvis en inversions d’alt risc, sense perdre de vista que per construir un patrimoni, a banda d’uns certs coneixements, cal tenir paciència i disciplina», afegeix.

L’assaig té una clara vocació divulgadora per combatre
la manca d’educació financera

El llibre és un recorregut per la història a partir de les grans guerres, amb els corresponents paral·lelismes amb més de 250 conceptes econòmics i financers, en què inclou un bloc destacat a la Segona Guerra Mundial. Amb perspectiva, el gran darrer conflicte mundial va representar un canvi de paradigma, ja que dels gairebé 60 milions de morts, la majoria van ser civils, a diferència d’anteriors guerres en què les baixes es produïen en el camp de batalla entre soldats dels respectius exèrcits. «Tot i que es diu que és una arma dissuasiva, la bomba nuclear és un risc latent per a tota la humanitat. El gran repte és saber gestionar els conflictes geopolítics sense anar més enllà perquè ara les conseqüències són immediates i amb implicacions globals, per molt lluny que es tracti a escala geogràfica», defensa Fúster. L’economista tarragoní entén que hi hagi un increment de la despesa militar a Europa. «De cop, hi ha hagut un bany de realisme per adonar-se que hi ha amenaces que només es poden dissuadir amb una certa capacitat militar. Amb Rússia s’havia confiat que amb la col·laboració econòmica seria suficient, quan estem davant del país que té més bombes nuclears i amb una clara voluntat expansionista de Putin», argumenta.

Fúster defensa que per construir un patrimoni cal tenir paciència i també disciplina

El paper dels bancs com a element clau del sistema econòmic també mereix la seva anàlisi al llibre. L’opinió pública segueix amb molta atenció l’intent del BBVA d’adquirir el Banc de Sabadell mitjançant una Oferta Pública d’Accions (OPA). Fúster és taxatiu davant l’operació: «En cas de fructificar la compra, a Catalunya estaríem davant un duopoli, ja que entre el banc resultant i CaixaBank concentrarien gairebé el 80% dels actius i això no seria bo ni per les famílies, ni per les empreses, ni per les administracions. Com més oferta i competència, millors condicions es generen per als clients». En un context d’una nova revolució tecnològica, reivindica el paper de la indústria: «Tots els països potents, tenen un sector secundari fort al darrere perquè té un efecte tractor per a tota l’economia».