Temes clau con la immigració no es poden escombrar sota la catifa

Acostuma a passar quan escombres qüestions importants sota la catifa, pensant que no importa descartar-les malgrat que haurien d’estar a l’aparador i ser matèria de debat inajornable. Si no actues quan toca, el pas del temps només ajuda a fer grossos els problemes. Prou sabem que la nostra classe política viu només pendent de la seva agenda i del ritme imposat diàriament als mitjans de comunicació, encarregats de dansar segons la seva música i parlar d’allò que convingui a la immensa majoria dels diversos responsables de distraure’ns amb qualsevol fotesa, en lloc d’afrontar el que realment importa. I com a últim exemple d’anar per allà on ens marquen sense que vingui a tomb, valguin les aventures i desventures de la famosa ‘flotilla’, sobre la que tothom tindrà la seva respectable opinió en la qual no entrarem a discutir, però només esmentem com a evidència del nostre argumentari.

No estan els temps per girar la vista constantment o adoptar la tàctica de l’estruç

De vegades, les assignatures pendents sota la catifa passen d’ignorades a urgents i toca aprovar-les com sigui. Al redós de la involució mundial i d’aquest tsunami hiperconservador que ens glaça el cor, sembla que la immigració ha irromput en escena amb la importància i força que la qüestió, gens fàcil d’afrontar, mereix. S’ha acabat allò tan bonic i ingenu del ‘volem acollir’ i dels papers regalats a tothom perquè el panorama és el que és, l’estat del benestar no aguanta més proves de càrrega i la gent comença a incomodar-se amb els discursos bonistes. La Catalunya dels vuit milions no està, ni ara ni abans, per arranjar els problemes d’aquest món tan complicat i menys encara tal com tenim el panorama, amb els serveis públics en extrema tensió i l’estat del benestar penjant d’un fil. Ja no val carregar amb la llufa de racista, classista o etiquetes del mateix gruix aquells que volen portar el tema a debat, Massa simple, fàcil i superficial. Més val agafar el brau per les banyes i arribar a un pacte d’estat on tothom, o la immensa majoria almenys, signi a peu de pàgina, com es fa en les grans ocasions històriques. I ningú dubta que la immigració ho és.

La globalització és irreversible, com ho és també el fatal canvi climàtic. Ja el tenim aquí i només anirem a pitjor. Malgrat la miopia de tants, més val afrontar de pressa un altre pacte de caràcter mundial perquè, com diu el lema, no hi ha planeta B que ens salvi. Entre aquests factors i altres d’igual pes transcendental, el panorama ha variat com un mitjó i ja no serveixen les coordenades de fa quatre dies. D’aquí que força gent, temorosa de veure el seu escenari vital, els seus senyals d’identitat i referència alterats de mala manera, alci la veu reclamant que els gestors posin un xic de seny al panorama i regulin fronteres perquè aquí ja no s’hi cap, els pilars socials trontollen i el malestar creix. La pèrdua d’autoconeixement generat pel mestissatge, tan benvingut en altres aspectes, s’ha de reflexionar a fons.

Aliança Catalana recollirà part del desencís dels votants de l’1-O i ningú ho diu

D’acord, fins ara no s’han produït excessives tensions i tot l’optimisme que vulguin afegir, però la marea creix. A falta de respostes, el pèndol oscil·la cap a l’extrem de la dreta, prou ho sabem, i a Catalunya es manté la tendència general amb la irrupció d’Aliança Catalana, el partit de moda en les enquestes perquè tothom li augura un augment de vots exponencial. La seva natura la desmarca de Vox i el PP, que mantenen les arxiconegudes opinions de costum sobre el fet nacional, per molt que tothom corri a fer-li un cordó sanitari que només engreixa les expectatives de l’alcaldessa de Ripoll i la seva, fins ara, exigua cort. Si ells creixen, senyal que ni les dretes i esquerres convencionals, un eix ja caduc i ultrapassat en ple segle XXI, han sabut plantejar a temps els problemes comuns i donar-los resposta. No estan els temps per girar la vista sistemàticament i adoptar la tàctica de l’estruç. Com a exemple local, cap dels analistes i politòlegs sembla advertir que AC recollirà el fort descontentament dels milers de votants del Primer d’Octubre amb els partits anomenats independentistes.