La violència de gènere és una violació dels drets humans. Segons l’OMS una de cada 3 dones al món ha patit alguna vegada a la seva vida violència física o sexual d’un company sentimental o violència sexual d’un altre home.
La violència contra les dones no consisteix únicament en agressions físiques i feminicidis, també ho és el maltractament psicològic, sexual i econòmic que costa molt més de detectar perquè no es denuncia.
És maltractament psicològic controlar la parella a totes hores, exigir estar informat de tot el que fa i alhora desconfiar de tot i en conseqüència pressionar per conduir el seu comportament per allà on vol el maltractador que vagi. És maltractament, i per tant violència, estar absolutament pendent de tot el que fa, ara que és tan fàcil exercir aquest control amb missatges constant al telèfon mòbil. Passa molt més del que ens pensem. És un maltractament que va minant l’estat anímic de la víctima fins a arribar a un punt de baixa o nul·la autoestima.
També és maltractament haver de retre comptes constantment amb la parella de les despeses familiars, si la víctima no treballa fora de casa i és dependent econòmicament, cosa que no recomano en cap cas. La feina de la casa hauria de tenir un sou reconegut perquè costa diners haver de pagar algú que netegi la casa, la roba, compri, faci el dinar i ajudi als fills en tot, deures inclosos. Això no es paga amb el salari mínim. L’home que colla fins al cèntim la dona que s’ocupa de tot això, també exerceix violència contra ella. Una dona que mai no sap si podrà anar a comprar menjar, o què podrà comprar. En una paraula és algú que té una total dependència econòmica de la seva parella.
I ja sabem que es donen moltes violacions mai denunciades a moltes parelles estables. En aquest cas sens dubte que també és violència amb una victimització afegida per qui la pateix que sovint no sap o no té prou forces per sortir-se’n o fins i tot se sent culpable de la seva situació.
Per desgràcia la violència contra les dones s’exerceix primordialment en l’àmbit de la parella o exparella cosa que dificulta molt la seva detecció perquè massa sovint no gosen denunciar per dependència o per por. Per això totes les dones han de prendre consciència d’aquestes situacions i estar vigilants amb elles mateixes i les seves filles.
La violència de gènere provoca un gran deteriorament de la salut mental de les víctimes. Per això avui en dia és necessari parlar a més del dany físic, dels traumes i els efectes psicològics que provoca.
En paral·lel també tenim ara joves que reivindiquen tornar a la dona-florero i objecte passiu o decoratiu. O les que exhibeixen una sexualitat explícita per les xarxes i les que justifiquen la prostitució. Probablement no saben del que parlen perquè no els han explicat en què consisteix no tenir llibertat i estar totalment sotmesa a un altre, la parella majoritàriament. Ens cal molta més formació, no només per les nenes sinó també pels nens perquè aprenguin que la convivència és respecte, tolerància i acceptació de l’altre tal com és. I si això no existeix no hi ha parella ni hi ha amor ni hi ha res de res.
Personalment, no puc suportar els homes que tot el dia es queixen de les seves parelles com si ells fossin unes víctimes que estan sempre al seu servei. I que fan amb elles si pensen això? Les utilitzen com a servei justament per anar nets i polits cada dia a treballar i no haver-se d’ocupar de pràcticament res a casa seva ni gairebé de les necessitats dels fills? Per sort no tots són iguals perquè d’aquests ja n’estem fins al capdemunt!
El pitjor de tot sens dubte són els feminicidis, que no s’aturen. La majoria dels casos es produeixen en l’àmbit de la parella o l’exparella i això, com en tots els altres casos, fa molt més difícil la detecció i la prevenció.
S’insisteix molt en el fet que cal denunciar totes les agressions, però sabem que n’hi ha que cauen víctimes del trencament de les ordres d’allunyament decretades per un jutge per tan també cal molta formació des de petits per donar valor al respecte per sobre de les desavinences. I informació i més mitjans per prevenir, tot això ens cal.
El que ens sobra és desinformació sobre la violència de gènere que implica una negació de l’evidència, que cada any moren massa dones en mans de les seves parelles, exparelles o altres homes i que se silencia les altres violències de gènere.
Lo más leído
Lo último