‘Vida i miratges’

«El garrofer és un arbre molt lligat a la meva vida. Al terme de Vila-seca, quan jo era petit, n’hi havia molts, i sovint de les seves soques arrencava a volar una perdiu o s’esmunyia un conill. Solia haver-hi un garrofer a prop del mas o la caseta del pagès, perquè la seva ombra espessa era com un rafal protector». Ho escrivia Pere Rovira el 4 de setembre de l’any 2022, i ho podem llegir ara al seu nou dietari, editat per Proa, que porta per títol: Vida i miratges. Abans, el poeta, narrador, assagista i traductor de Vila-seca (1947), establert a Lleida, amb segona residència a les Terres de l’Ebre, ja havia publicat, en aquest gènere: Diari sense dies (2004), La finestra de Vermeer (2016) i Música i pols (2019), tres títols molt celebrats per la crítica, com ara tots plegats podem celebrar la vida i miracles de Pere Rovira sistematitzats en aquest nou volum, on els fets més quotidians fan costat a reflexions, lectures, audicions, músiques, impressions sobre els nostres paisatges, sobre els seus espais d’intimitat, amb la Celina, i la família d’aquí i d’Oslo, en un trenat perfecte.

La seva mare, a la qual hi ha referències contínues al llibre, va morir fa un parell de mesos, i el seu pare tampoc no hi és, però sí que hi són els records i les vivències de joventut, gravades entre Vila-seca i Tarragona, Mont-roig i Salou, i les anades de present a Reus, la Ràpita o Poblet, que hi afegeixen un punt de proximitat per als lectors de les nostres comarques, tot i que tenim molt clar que allò que és local és universal, que té la mateixa força parlar des del barri de Gràcia que fer-ho des d’Alpicat o des de Vila-seca.

Rovira ja havia publicat en aquest gènere altres tres títols molt celebrats per la crítica

I per bé que l’arbre de la seva infantesa sigui l’avellaner, al qual ha dedicat poemes, com el que diu que el seu padrí «cavava avellaners de sol a sol/ per enterrar les ganes de morir», el garrofer era l’arbre favorit del seu pare, i té una majestuositat i un sentit pràctic que permetia desar-hi estris agrícoles petits o la cassola per fer el dinar i el càntir d’aigua.

Pere Rovira, que ens explica el seguit de tràmits administratius que ha hagut de superar per tenir el seu nom traduït al català al DNI, després de les traves que va trobar just quan es podia començar a fer, explica també, donat que el 2022 va ser any Gabriel Ferrater, l’atracció que sentia per la seva poesia, com l’aparició «d’un oncle comprensiu i expert», amb una poesia de «l’amor físic més o menys satisfactori amb els seus entrebancs quotidians». Rovira explica l’anècdota d’una participació al Centre de Lectura sobre Baudelaire (a qui ell ha traduït) i com la bibliotecària li va ensenyar dos exemplars de Les fleurs du mal del 1868 donats pel pare de Gabriel Ferrater, Ricard Ferrater el 1917. Segurament, ens fa notar Rovira, aquell exemplar és el que fa aparèixer Gabriel Ferrater al seu ‘In memoriam’ quan hi diu : «Vaig descobrir Les fleurs du mal, i això volia dir la poesia, certament, però hi ha una altra cosa que ni sé com dir-ne i és la que compta. La revolta?».

Les seves vivències de joventut estan entre Vila-seca, Mont-roig, Salou i Tarragona

L’escriptura i els records de Pere Rovira us faran anar des de l’encens de Poblet fins a la festa de Carnaval durant el franquisme a Vila-seca i la seva disfressa de cowboy quan tenia quatre anys, o a la festa de Reis i la singularitat, que encara es manté del repartiment dels paquets de regals a domicili, i, estirant la corda, coincidint aquests dies amb la presentació del cicle de festes nadalenques del que també és el meu poble.

Pere Rovira ho recorda com una de les poques coses bones d’aquell poble «brut, fangós i jeràrquic». «Ets tu Pere Rovira?, cridava el Rei ros muntat en el seu cavall. Mai he viscut una emoció tan conscient i real com la que sentia estirant la corda que duria la joguina a les meves mans».

Vida i miratges, un regal de lectura.