El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on malvivien unes 400 persones subsaharianes, demostra el fracàs de les polítiques d’immigració, o potser seria millor dir l’absència de polítiques que resolguin situacions com aquesta, o que almenys ho intentin.
L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ja fa un temps que reclamava aquest desallotjament tot al·legant que l’edifici està en males condicions, això és cert, i que allà dins hi vivien persones delinqüents reincidents que a sobre convivien amb diverses malalties com ara la tuberculosi.
Xavier Garcia Albiol, ja fa un temps que reclamava aquest desallotjament
Després del desallotjament, càrregues policials incloses, algunes d’aquestes persones es van escampar per municipis del voltant com Sant Adrià del Besòs o Santa Coloma de Gramenet. I molts altres van acampar de forma ben precària en una plaça propera d’on els van treure l’endemà mateix i llavors es van aixoplugar, mai millor dit, a sota un pont de l’autopista C-31 on amb prou feines van evitar l’aiguat que va caure a Badalona aquell dia.
Com era d’esperar els partits de l’oposició, Albiol del PP és alcalde de Badalona on governa amb majoria absoluta, han posat el crit al zel pel tracte inhumà que han rebut els ocupants de l’antic institut i fins i tot hi ha hagut qui ha acusat l’alcalde de racista. Les crítiques han caigut per totes bandes: l’església, Amnistia Internacional, etc. Pel tracte inhumà que representa deixar unes persones al carrer enmig d’una gran tempesta i sabent que no tenen on anar més que a sota la pluja i el fred.
La qüestió és si no es podia pensar una solució temporal per ells abans de fer-los fora de mala manera perquè era obvi que en algun lloc s’havien d’estar, el que és segur és que no es farien fonedissos en ser foragitats del B9. És aquest sistema consistent que no és el meu problema i ja s’apanyarà qui sigui per solucionar-lo i, de passada, serveix per criticar a qui realment té les competències d’immigració. Però els ajuntaments també en tenen de competències d’habitatges i assistència als vulnerables.
Cal un consens, ja no només en l’àmbit local o autonòmic, sinó també en l’àmbit europeu
Com sempre en aquest país no es pacta pràcticament res i encara menys els aspectes que serveixen per criticar a tort i dret, que de fet és qualsevol tema. El cas és que corre-m’hi tots en un parell de dies ja s’ha trobat un lloc temporal perquè aquestes persones no hagin de patir les inclemències del mal temps que tenim aquests dies, malgrat l’oposició manifesta d’una part dels veïns de Badalona. Una altra cosa és com es decideixen i que es decideix en polítiques d’immigració.
Partint de la base que és un aspecte enormement complex i que no s’aturarà ni amb mà dura ni amb mà totalment tova, si se’m permet l’expressió, el que sí que cal és un consens ja no en l’àmbit local o autonòmic, sinó en l’àmbit europeu que probablement és el més difícil de tot.
Segurament hi ha moltes polítiques que es podrien fer descentralitzades, com reclama Junts tot i que segur que el partit que governa a la Generalitat ja li aniria bé tenir alguna cosa a dir en aquest tema.
En l’àmbit autonòmic s’ha de poder regular el flux d’immigrants, decidir contractacions i formacions en origen, etc. Això va estar a punt de passar en una votació al Congrés, però Podemos ho va evitar perquè els va venir molt bé acusar els que ho promovien, especialment Junts, de racistes per voler fer i desfer en una de les Comunitats que té més immigració, si no la que més. És clar que aquest tema no es resoldrà així com així, però com segur que no s’hi posarà solució és sense que els partits amb representació es posin d’acord i deixin de fer demagògia en un tema que ens afecta a tots i més que ens afectarà en els anys vinents.
Per exemple els partits d’ultradreta reclamen deportacions massives que no sempre són fàcils de fer perquè no hi ha on deportar a bona part d’aquests nouvinguts perquè no tenen documentació. Als Estats Units de Trump a molts d’aquests els porten a Guantánamo, amb un tracte totalment inhumà i la Itàlia de Giorgia Meloni ha pactat amb Albània un espai on aparcar-los temporalment. Cap d’aquestes és una solució a mitjà termini.
Des del món econòmic molts diuen que ens calen immigrants per treballar, i no només per fer les feines que aquí no es volen fer perquè la nostra població s’està envellint a marxes forçades. Neixen menys nens que mai i això farà que en un futur no puguem tirar endavant sinó ve gent de fora.