Pinzellades de campanya abans que ens toqui dipositar el vot a l’urna

Pinzellades de campanya abans que ens toqui dipositar el vot a l’urna. Al final i per pròpia errada, la recta final ha girat al voltant de les mentides del candidat Feijóo.

En un exercici professional dels que ja no s’estilen, per desgràcia de tots, la periodista Sílvia Intxaurrondo va despullar les malèvoles inexactituds de l’entrevistat a propòsit de la revalorització de les pensions. Va quedar ben retratat i com la política tracta de confiança, de transmetre-la i de generar-la, a Núñez Feijóo se li ha enterbolit un panorama que semblava triomfal.

Tampoc l’ajuda que tornin a surar les fotografies acompanyant de vacances en un iot a un narcotraficant, de nom Marcial Dorado. Són dues de ben grosses, d’aquelles que no es poden escombrar sota l’habitual catifa per una simple i pura necessitat d’higiene democràtica.

Queda per veure si suposaran un llast, si passaran factura a un Partit Popular que continua imaginant-les ben dolces, veient-se a punt d’ocupar novament la Moncloa després d’acusar Pedro Sánchez de mentider compulsiu, precisament, home sense paraula que només pretén perpetuar-se en el càrrec. Posició que ells ambicionen emprant segurament tripijocs encara pitjors.

Els electors, pobres ciutadans, no ens mereixem aquest tracte, aquesta tendència a l’engany i sort encara que queden periodistes disposats a complir amb els preceptes del seu ofici, un imprescindible servei públic que, en aquest estat, queda massa vegades al servei de determinats interessos i limitat al paper d’altaveu mediàtic per difondre allò que interessa als que maneguen els fils. Frisem per comprovar quin paper jugaran finalment aquestes mentides i errades en la votació de les generals.

Mentrestant, i en un altre punt d’atenció, un parell de noms propis del passat socialista ben presents en campanya, sigui per acció o bé omissió. D’una banda, Zapatero s’ha convertit en el màxim defensor de l’obra realitzada per Pedro Sánchez, ves qui ens ho havia de dir. Ha anat a totes, amb una intensitat i una articulació d’arguments desconeguda en els seus temps de president.

Fins i tot s’ha permès el luxe de posar firmes Ferreras, un d’aquests discutibles gurús periodístics de qui algun dia n’hauríem de parlar. Semblava que aquest Zapatero en plena forma es proposava com a relleu de Sánchez en cas de desfeta, com si fos un aspirant en actiu a la secretaria general del partit si és que venen mal dades.

S’ha mostrat més progressista, tolerant i conciliador amb la pluralitat de veus que volen aturar la dreta reaccionària del que resulta norma comuna en el mateix PSOE.

En canvi, Felipe González continua potinejant el seu propi full de serveis polítics. Sona de broma la vella definició de gerro xinès que pretenia definir, segons ell, quin era el paper que devien desenvolupar els expresidents espanyols. Estar, callar i prou, no fer gaire nosa.

Però l’home s’entesta a seguir exactament la mateixa petjada de l’inefable Aznar, l’home que continua posant ideologia d’allò més conservadora al Partit Popular i talla el bacallà des de l’ombra amb una insolència destacada, sempre disposat a veure la palla a qualsevol ull aliè en lloc de traure’s la biga del propi, la nosa que li impedeix prendre la decisió de retirar-se d’una vegada, el millor servei que podria brindar a un país al qual va mentir sense cap pietat en situacions decisives.

Felipe ha plantejat l’opció gens innocent de ressuscitar l’estricte bipartidisme amb un govern de coalició entre PSOE i PP. De vegades ens arribem a creure les teories de la conspiració que fan hipòtesis sobre l’ascensió d’aquest home, fonamental en l’evolució del país en les darreres dècades, a partir del congrés de Suresnes, amb Franco encara viu i mig món democràtic maldant per dissenyar l’estratègia a seguir sobre el tauler espanyol quan s’extingís la dictadura.

Pensar avui que Felipe és un home d’esquerres, coherent amb les idees progressistes és, més que mentida, una broma de mal gust. Per cert, ningú no parla de ‘trumpisme’ malgrat que les seves tàctiques siguin ben presents a la campanya.