El canvi climàtic, estúpid!

«The economy, stupid», aquesta frase o eslògan creat l’any 1992 per James Carville, assessor estratègic de la campanya del candidat Bill Clinton, va fer fortuna, i se li atribueix una part de l’èxit de Clinton enfront de George Bush pare, a les eleccions presidencials de novembre d’aquest mateix any. Cal recordar que en aquell moment el president Bush acumulava importants èxits internacionals, com la dissolució de la Unió soviètica, i el final de la guerra freda, o les victòries a la segona guerra del Golf. A la vegada, malgrat que l’economia nord-americana a principis de 1990 va entrar en recessió, des de l’abril del 1991 les dades macroeconòmiques indicaven ja una recuperació que s’anava consolidant. Aquests aspectes, i la popularitat que gaudia uns mesos abans de l’inici de la campanya, va portar el president Bush i al seu equip a confiar en excés amb una reelecció. Tanmateix, la recuperació econòmica de les principals magnituds macroeconòmiques no eren encara percebudes per la majoria de la població, de fet, com sabem, no sempre la bonança macroeconòmica es veu reflectida en el mateix moment o a curt termini en les economies personals i familiars. Amb l’esmentat eslògan, la campanya de Clinton fa ficar de manifest aquest descontentament de la gent, i la sensació que el president Bush, que a més havia incomplert la seva promesa de no apujar impostos, no estava preocupat pels problemes de la gent, i només estava preocupat i ocupat pels grans temes internacionals, i no pels problemes domèstics reals de la gent, com era la situació econòmica de les persones i les famílies.

Aquesta frase, en diferents moments i circumstàncies, després ha estat utilitzat de forma recurrent, citant un problema seguit de la coma i l’estúpid, per fer fortuna en diferents confrontacions polítiques. Ara sembla que algú pot tenir la temptació d’encunyar l’afirmació, és el canvi climàtic estúpid, com a element de confrontació política. Crec que això seria un error i a la vegada no és extrapolable per diferents motius.

El canvi climàtic és avui una realitat, i un problema que a diferència de l’economia americana de principis dels noranta, no és gens conjuntural. Ara per ara és un problema estructural, i per tant requerirà estratègies compartides per part dels principals partits polítics i els principals estats europeus per fer-li front, i combatre els seus efectes perversos.

En aquests moments negar el canvi climàtic, i els seus efectes sobre el món en què vivim, sí que és realment una estupidesa que només poden permetre partits negacionistes i populistes com Vox i alguns dels seus socis europeus. Per tant, partits de govern com el partit popular no poden tenir la temptació de jugar ni tontejar amb aquests postulats. Caldria recordar, entre altres exemples, a algun dirigent popular despitat, que l’Oficina espanyola del canvi climàtic va ser creada l’any 2001 pel govern del partit popular del president Aznar. Per una altra banda, també estaria bé, que el partit socialista, una formació amb una llarga tradició i compromís en la lluita contra els efectes del canvi climàtic, recordes que plantejar un gran pacte d’estat sobre la qüestió en el moment que s’estan cremant més de tres-centes mil hectàrees a l’estat no és una bona idea. I molt menys quan el govern central, inclòs algun ministre que pateix incontinència tuitaire, i els governs de les comunitats autònomes i el principal partit de l’oposició, amb algun portaveu també amb incontinència verbal, estan oferint un espectacle lamentable, generant la sensació, estic segur que equivocada, que estan més pendents de culpabilitzar a l’adversari polític que de combatre el problema generat pels incendis forestals que afecta milers de ciutadans i centenars de municipis.

És clar que cal un gran acord, i no conjuntural sinó estructural, a nivell europeu, a escala d’estat, i també en l’àmbit de país, sobre els efectes del canvi climàtic i com fer-hi front. I caldrà que tots hi col·laboren, però fora de qualsevol confrontació política guerracivilista, és allò que em recordaven, un experimentat polític i un lletrat de les Corts, “legislar en calent no sol ser una bona idea”. Però també cal de forma paral·lela, una reflexió i una revisió, respecte com hem de fer front, i com hem de fer prevenció, d’uns incendis forestals que el canvi climàtic agreugen i fan més violents, però que ningú s’equivoqui no és aquest ni l’únic causant i l’únic agreujant. I com en el cas del canvi climàtic, en el cas dels incendis forestals, caldrà que els partits catalans siguin propositius, i potser tots fent també autocrítica, plantegen propostes i faciliten la seva implementació.Com a país i com a societat, no ens podem permetre que ningú aprofiti el malestar i la indignació de la gent per treure rèdit polític.