El perill de la Catalunya dels 10 milions

Es parla molt del creixement demogràfic. Que si aviat arribarem a la Catalunya dels 10 milions, quan fa poc més de dues generacions arribàvem als 6 milions.

Personalment, crec que Catalunya passa per un moment social i històric delicat. El creixement demogràfic desborda la metròpoli amb les infraestructures col·lapsades, els serveis públics saturats, però al mateix temps buida Catalunya.

En resum, distorsiona el país i posa en perill no només la nació com a concepte sinó la nació com a essència col·lectiva. No és alarmisme, és la realitat tal com ens diuen les dades.

Realment Catalunya arriba als 10 milions d’habitants? La resposta cal trobar-la en les dades relatives, i no absolutes, del creixement demogràfic i de la distribució de la població. Aquestes dades dibuixen dues Catalunyes, i aquest és el perill de la nació, i aquí és on hem de posar els esforços, perquè Catalunya, el que entenem per Catalunya sigui només una, i no dues.

Catalunya creix? No, creix la zona urbana al voltant de Barcelona, ara ho veurem.

Les dades del Pirineu són esfereïdores, a les comarques del Pirineu que representen el 30% del territori hi viuen 2.75% de la població del país. Si agafem estrictament la Vegueria de l’Alt Pirineu-Aran, una Vegueria que representa el 18% del territori del país no hi viu ni un 1% de la població de Catalunya.

Les dades de les dues Vegueries centrals, les de Ponent i la Catalunya Central, són també alarmants. Aquestes Vegueries representen un 33% del territori i només hi viu el 10% de la població. A les comarques per on hi passa l’eix transversal, hi viuen solament el 12% de la població del país.

Aquestes dades contrasten i molt, amb la realitat metropolitana.

Si agafem les dades de les Vegueries Metropolitanes i del Penedès els resultats són exagerats, a un 13% del territori hi viu el 70% de la població. La pressió metropolitana que està patint el Penedès és incansable, imparable. Si hi afegim el continu d’aquestes dues Vegueries amb la Vegueria del Camp de Tarragona el resultat seria que un 77% de la població viu en un 21% del territori.

Però si volguéssim entrar al detall, i comptéssim només els municipis litorals de les Vegueries Metropolitanes i del Penedès, ens trobem que el 50% de la població de Catalunya viu en un 4,7% del territori.

Aquest conjunt de dades ens hauríem de fer reflexionar, i molt. En primer lloc, al Govern de la Generalitat que fa molts anys, i moltes legislatures que ha renunciat a afrontar els debats demogràfics i territorials, deixant el país a la inèrcia. Una inèrcia que posa en perill els pilars més bàsics de la nació, la identitat col·lectiva i territorial dels catalans i catalanes.

Parlar de la Catalunya dels 10 milions amb aquestes dades ens hauríem de posar en alerta. Per què? Perquè el creixement demogràfic dels darrers 20 anys, el pas dels 6 als 8 milions de catalans no s’ha fet ni reequilibrat ni cohesionant el país, ans al contrari. La concentració des de i cap a Barcelona i la seva metròpoli, i el conjunt de municipis litorals està desfigurant el país i la nació.

Tal com s’està dibuixant la tendència demogràfica, la Catalunya dels 10 milions en realitat és la Barcelona dels 9 milions.

El creixement demogràfic de la Barcelona metropolitana posa en perill el futur de Catalunya. Potser a alguns ja els va bé, però als que defensem que Catalunya és una nació i Barcelona la seva capital, ens hauria de posar en alerta, i al mateix temps, activar un treball col·lectiu per evitar la fi de Catalunya tal com s’ha entès els darrers mil anys.