Iniciem un altre any, i cap de les tres administracions en què la seva actuació és més rellevant per la meva activitat econòmica i social, han aprovat el seu pressupost. I aquesta circumstància ja és el tercer any consecutiu que succeeix. No pretenc reflexionar si es pot, o és convenient, governar sense pressupost una institució. A això ja li vaig dedicar unes línies ara fa un any des d’aquesta mateixa tribuna. En canvi, dedicaré aquest espai a esbrinar els motius a parer meu, de per què aquesta situació, que hauria de ser excepcional s’ha convertit a casa nostra en habitual, malgrat això no signifiqui que sigui ni molt menys desitjable.
En l’àmbit municipal, la dinàmica i els mecanismes d’elaboració i aprovació són diferents que en l’autonòmic i estatal. A hores d’ara la majoria dels ajuntaments amb una majoria suficient ja han procedit des de fa setmanes a aprovar el seu pressupost. En el cas de l’Ajuntament de Tortosa, per tercer any consecutiu, i des que governa el tripartit, s’inicia l’any sense pressupost. I el motiu no és la falta de majoria, la CUP ofereix des del primer dia una adhesió incondicional i gratuïta al govern municipal. El motiu radica en la incapacitat de gestió del govern actual, que es materialitza en no saber elaborar un pressupost en temps i formar, així com en fer increments d’impostos innecessaris, en no executar el pressupost d’inversions (el 10% l’últim exercici liquidat), o en perdre i/o renunciar a una quantitat ingent de subvencions rebudes, i en alguns casos inclús cobrades.
A la Generalitat de Catalunya la situació és diferent. Durant els últims quinze anys, només s’han aprovat sis pressupostos, i d’aquests només un dins de termini, el del 2021 amb el conseller Giro al capdavant. El president Illa accedeix al govern després que el president Aragonès, seguin els procediments parlamentaris clàssics i desitjables, al no aprovar el pressupost convoques eleccions. I malgrat que l’agost del 2024 al ser investit el president Illa, es marca com a prioritat per recuperar la normalitat institucional aprovar els pressupostos quan toca, fins ara no ha estat possible. El motiu no és imputable únicament a ell, de fet l’any passat el procés congressual convuls d’ERC, el seu principal soci parlamentari, ho va impedir. Aquest any també la situació d’Esquerra republicana torna a condicionar el calendari. Malgrat en aquest cas, sembla que tinguin més necessitat que hi hagi pressupost i no es convoquin eleccions, alguns partits de l’oposició que el mateix govern. La política catalana viu encara una situació d’anormalitat on els dos grups majoritaris que no estan el govern, Junts i ERC no poden tenir els seus líders al parlament per estar a l’exili o inhabilitats. I això, malgrat l’aprovació fa més d’un any i mig de la llei d’amnistia. Davant una convocatòria electoral, cap d’aquests partits, especialment ERC no disposa de candidat a la presidència de la Generalitat, ni tenen els partits internament prou endreçats. Per tant, m’atreveixo a pronosticar que durant els mesos vinents, després d’algunes gesticulacions i justificacions de cara al seu electorat, ERC acabarà aprovant uns pressupostos, que necessiten més ells que el mateix PSC. També pel bé del país esperem poder comptar amb pressupostos a la Generalitat aviat.
I finalment un apunt respecte als pressupostos de l’Estat. Des del 2018 amb la presidència de Pedro Sánchez el govern només ha aprovat tres dels vuit pressupostos que li pertocaven, i durant aquesta legislatura cap del tres que corresponien fins ara, una situació inèdita fins ara. No apel·laré al Manual de Resistencia del president Sánchez, per explicar aquesta circumstància, clarament és insuficient. L’explicació cal buscar-la en una aritmètica parlamentària molt fragmentada i peculiar, on una vegada investit el president no hi ha majoria real per l’alternança. I també en una situació interna inestable de diferents partits, no exclusivament els catalans. Avui uns quants grups parlamentaris de les Corts espanyoles, sembla que han convertit els famosos versos anònims que va popularitzar Lope de Vega "Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio;/ contigo porque me matas, y sin ti porque me muero" , en l’eix de la seva actuació parlamentària i política.
Tanmateix, quan parlem d’absència de pressupost, i per totes les administracions, cal recordar una vegada més les paraules atribuïdes a principis del segle vint, al polític social-conservador Antonio Maura “una cosa és governar, i una altra estar al govern”.
Lo más leído
