Crisi de l'habitatge
Reus aixeca 300 pisos i en projecta més de 700 per pal·liar la demanda d’habitatge
Tot i l’impuls públic i privat, els experts alerten que les promocions previstes no seran suficients i situen Reus en un “coll d’ampolla” en l'accés a l’habitatge

La promoció pública de Mas Iglesias és la primera que s'impulsa a Reus en una dècada.
L’habitatge s’ha convertit en una qüestió nuclear a Reus i al conjunt del país. La demanda ha sobrepassat l’oferta en relació amb el lloguer i la compravenda, mentre les noves promocions d’habitatge no aconsegueixen pal·liar el dèficit estructural d’una societat que, demogràficament, creix de forma sostinguda. Aquest és el resum que en fan els experts consultats pel Diari. Tot i així, el mapa del nou habitatge constata que Reus viurà, en els propers anys, una concatenació de desenvolupaments urbanístics en diferents zones de la ciutat que aspiren a satisfer la demanda creixent de sostre.
Segons ha pogut comprovar el Diari, entre la iniciativa privada i pública hi ha projectades i en construcció una desena de promocions que es traduiran, en els propers anys, en un miler de pisos d’obra nova, ja sigui per a compra o per a lloguer social. En aquest mapa s’hi contempla, entre d’altres, el creixement a la zona sud —a partir de l’habitatge de protecció oficial a Mas Iglesias— i el desenvolupament de l’àrea de Països Catalans —amb la projecció de Clarisses i l’antiga Valira. Aquestes obres poden quedar condicionades per la situació econòmica i de mercat, procliu als girs de guió.
300 pisos, en estat avançat
Fent comptes i posant de relleu les projeccions en estat més avançat, Reus tindrà a disposició de lloguer social i compra de renda lliure uns 300 pisos que s’estan alçant, mentre que n’hi ha uns 365 més que estan projectats a l’espera d’arrencar definitivament les obres. La resta fins a arribar al miler la conformen projectes encara embrionaris, tot i que ja han començat les modificacions urbanístiques, com l’àrea pensada on actualment hi ha l’aparcament dissuasiu del Pi del Burgar.
D’entrada, val la pena posar el focus en els projectes que ja estan en marxa, i n’hi ha dos de promoció pública que, segons la regidora delegada d’Habitatge, Anabel Martínez, "estaran llestos la primavera de l’any que ve". El més destacat és el que s’està aixecant a Mas Iglesias, davant de la Biblioteca Pere Anguera. Són 132 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, possibles gràcies a la col·laboració publicoprivada.
En un any tindrem 200 habitatges de lloguer social per adjudicar
D’altra banda, al cor de Reus, en relació amb la iniciativa pública, els operaris treballen a tota màquina per aixecar el Complex Riera, on l’Ajuntament hi està construint 60 pisos de protecció oficial —48 gestionats a través de REDESSA i 12 de gestió privada— i 3 de renda lliure. Una altra iniciativa, tot i que a "les beceroles", segons explica Martínez, és la del barri del Carme, de la mà de l’Ajuntament, Incasòl i CatSalut. La dotació contempla 27 habitatges protegits i 43 de renda lliure.
"Anem més lents del que voldríem", apunta la regidora, conscient que la construcció d’habitatges és un procés complex. Per aconseguir-ne de forma més ràpida, s’ha posat en marxa un protocol per adquirir habitatges per la via del tanteig i retracte, i augmentar l’oferta de la Borsa municipal d’habitatges destinats a lloguer assequible. Segons explica Martínez, ja se n’han comprat dos, hi ha una adquisició a punt de formalitzar-se i una quarta en cartera.
Per a Martínez, els pisos que entraran en circulació aviat «donen tranquil·litat». "Tindrem 200 habitatges per adjudicar, mentre que actualment n’hi ha 160", es vanta la regidora. És suficient per atendre la demanda creixent? «No t’ho sé dir, però treballem per donar resposta a la necessitat que tenim».
L’aposta de la privada
En paral·lel, el sector privat també fa camí a Reus. La promoció més important és la que s’ubica a la zona de Clarisses, al costat de l’Escola Alberich i Casas. Allà Unifamiliar Sant Jordi hi està construint un bloc de 40 habitatges, al qual encara li manquen uns “10 o 12 mesos d’obra”, segons detalla al Diari el gerent de la promotora, Daniel Roig. Les tasques donen continuïtat a la urbanització dels carrers de l’entorn —oberts al trànsit— i a una zona verda inaugurada l’estiu passat. Al marge d’això, Unifamiliar Sant Jordi té el projecte d’aixecar dos blocs més per omplir la parcel·la i proveir al voltant de 170 pisos.
A més, la mateixa empresa acaba de començar les obres —la maquinària ja hi ha fet el forat— per alçar un edifici amb 38 habitatges just davant del CAP Sant Pere, a l’espai que havia ocupat l’antiga fàbrica de Valira. La previsió és que estigui enllestit en un any i mig. Al costat, a l’antiga Coromina, hi ha projectats dos blocs més per a una altra promotora: un de 60 i un altre de 65 habitatges. Tot i això, la promoció més voluminosa d’Unifamiliar Sant Jordi, encara en estat embrionari, s’ubicarà on actualment hi ha l’aparcament dissuasiu de l’avinguda Països Catalans. Allà hi ha previstos 136 habitatges.
La construcció d’obra nova és molt baixa per una ciutat de més de 100.00 habitants
A la vegada, també estan en estat avançat l’edifici impulsat per Ediresa, amb 12 habitatges, situat entre els carrers Sant Vicenç i Sant Magí Alegre, i n’hi ha un altre de 20 al carrer del Roser, promogut per Solgan. És la tercera fase —Nou Jardí— d’un conjunt de tres blocs. Els dos primers ja estan construïts. També hi ha altres promocions en projecte —de fet, ja es comercialitzen—, com els 34 pisos que Cel Urbà vol fer al carrer Doctor Robert. En aquest sentit, Daniel Roig recorda que “no tota la demanda pot accedir a la compra d’habitatge lliure” i, per això, afirma que “la majoria es deriva a la segona mà”. “Estem en màxims; mai hi havia hagut tant traspàs de pisos de segona mà”, diu Roig, que apunta que els costos de construcció s’han disparat un 30% per la pujada de la inflació d’ençà de la guerra a Ucraïna. A més, el gerent d’Unifamiliar Sant Jordi afirma que “falta un impuls de l’administració pública”, mentre subratlla que “el 25% del cost de compra són impostos”. Per a Roig, la construcció prevista a Reus “és molt baixa” per a una ciutat de més de 100.000 habitants: “Se n’haurien de fer uns 200 habitatges cada any”.
«Som en un coll d’ampolla»
Consultat pel Diari, el director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, Sergio Nasarre, explica que la situació de Reus és similar a la de la majoria de ciutats mitjanes catalanes, que s’enfronten a un “coll d’ampolla” en relació amb l’accés a l’habitatge. Per a Nasarre, hi ha un “còctel” que, al seu parer, s’hauria de capgirar.

La promoció de Clarisses s'acabarà en un any.
D’una banda, després que s’aturés la construcció arran de la crisi immobiliària, el també catedràtic apunta que els ajuntaments van aprovar planejaments urbanístics pensant en un context de davallada demogràfica, cosa que la realitat —per efecte de la immigració— ha desmentit. Un altre dels factors és l’augment dels costos , sobretot materials, així com la manca de mà d’obra. “Es fan construccions industrialitzades, amb plafons fets en grans naus industrials que es traslladen a l’obra. No cal tant paleta, però sí maquinària especialitzada i personal altament qualificat”, adverteix.
El control de rendes ha aturat promocions immobiliàries
Sobre les polítiques d’habitatge públic, l’expert opina que “tenen molt poc retorn” i assegura que, amb el control de rendes, “hi ha hagut operacions que s’han aturat perquè als promotors no els sortien els números”, afirma Nasarre.