Joan Anton Català: "No en som conscients; amb l'eclipsi solar total, ens ha tocat la Grossa!"

Joan Anton Català (Tarragona, 1961) és escriptor, astrofísic i divulgador científic, espera amb candeletes la data assenyalada del 12/06/2026 i diu que ens ha tocat la loteria pel fet de poder observar-lo des de casa.

Està nerviós?

No, estic molt expectant. Un cop has vist un eclipsi total de sol, quedes enganxat i en vols veure un altre. Amb la meva família, al 2017, ens vam desplaçar a la costa dels Estats Units per veure un eclipsi total i va ser fantàstic. I allò ja ens va crear un cuquet. A diferència d’altres casos en què has de desplaçar-te llargues distàncies per accedir als pocs llocs del món que gaudeixen d’un eclipsi total de sol, aquest cop tindrem la fortuna, ens ha tocat la Grossa, de poder tenir un eclipsi total de sol al nostre país. Això serà al sud de Catalunya, al nord del País Valencià i les Illes Balears el 12 d’agost de l’any vinent.

Et pot canviar la vida?

No sé si tant, però un no hauria d’anar-se’n d’aquest món sense haver observat un eclipsi total de sol. Pocs espectacles ens pot regalar la natura que siguin tant absolutament emocionants, que no es poden ni retratar ni se’n pot fer vídeo ni es pot explicar. És com una comunió col·lectiva, tots som humans i ens mouen els mateixos sentiments. Una experiència col·lectiva que ens iguala.

Som uns privilegiats els que vivim al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?

Sí, això és un tsunami per l’impacte que pot suposar per al territori. Ens ha tocat la Grossa perquè passa cada centenars d’anys. No només és un regal per la vista, per l’espectacle del visitant, sinó que també és un motor per reactivar economia i mostrar els valors culturals, històrics i gastronòmics que tenen les nostres comarques, que treuran pit perquè hi haurà una afluència de milions visitants.

«Un no hauria d’anar-
se’n d’aquest món sense haver observat un eclipsi total de sol»

Quin valor científic té?

A nivell científic no és que sigui un esdeveniment de 10, però sí que és molt interessant perquè hi ha una regió que envolta el sol –que anomenem corona solar– que es troba a milions de graus de temperatura. Estem intentant entendre per què és tan calenta i sospitem que és essencial perquè les tempestes solars es generen a la corona. Aquesta corona no la veiem normalment perquè la llum del sol ens encega. En els pocs segons de la totalitat de l’eclipsi total, el sol queda totalment ocultat i podem veure la corona i els seus fonaments.

Què el fa especial?

Per la configuració geomètrica que tenen la Terra, la Lluna i el Sol, els eclipsis totals de sol normalment només passen per sobre de regions de molt difícil accés: per sobre dels oceans o de regions amb molt poques infraestructures de comunicació. Quan passa per zones molt habitades, es converteix en un espectacle tremendo. A més, hi ha un canvi de paradigma amb l’era de les comunicacions, cosa que ha convertits els darrers eclipsis en espectacles mediàtics i virals. Atreuen milions de persones i hi haurà milions d’usuaris seguint-lo per les xarxes socials. És un eclipsi que només tocarà terra a Groenlàndia i a Islàndia –llocs de difícil accés que no estan capacitats per allotjar milions de visitants. En canvi, la Península Ibèrica sí, que és una de les destinacions turístiques més importants del món. Per tant, serà un 12 d’agost, en plena temporada turística, i amb això tenim la combinació, un còctel explosiu.

Es farà de nit al vespre?

El disc de la Lluna es desplaça i acaba ocultant del tot el sol al cel en ple dia. Això fa que baixi la il·luminació d’una manera dràstica. El dia es converteix en nit, tot i que no és una nit amb la llum fosca clàssica. És una nit especial. El paisatge queda il·luminat per una llum molt feble i tènue. És una experiència única. Apareixen els planetes i els estels més brillants al cel. En qüestió de segons baixa la temperatura, els animals es tornen bojos directament, és a dir, gossos i gats mostren comportament estranys; les cigales i els ocells paren de cantar. I les emocions dels humans es desborden. No es pot explicar en paraules. També és una experiència col·lectiva. Et trobes formant part d’un col·lectiu, tot de gent que t’envolta que experimenten els teus mateixos sentiments.

Com el podrem veure bé?

Cal saber que es produirà en el moment que el Sol s’està amagant per l’horitzó i tindrem el Sol molt baix, al vespre. Per fer-se’n una idea, la part de la totalitat, que és la més interessant, arribarà sobre dos quarts de 9 del vespre, una mitja hora abans aproximadament que el Sol s’amagui per l’horitzó. Qui el vulgui observar haurà de trobar indrets que tinguin una visió sense obstacles, absolutament neta cap a Ponent.

Quant durarà?

Depèn de cada localització. La primera part de la parcialitat fins a la fase total, hem de comptar més o menys una hora. Aquell moment de la totalitat durarà a penes un minut i pocs segons en funció del lloc on et trobis. Com més al sud et trobis, més dura la totalitat. A Montblanc durarà uns segon, però a cap a les Terres de l’Ebre se sobrepassarà el minut.

Es podrà enregistrar bé?

Retratar un fenomen com aquest no és fàcil. Hi haurà guies, molta informació i guies especialitzades sobre fotografia. Es podrà fer amb el mòbil o càmeres reflex seguint unes indicacions. Les condicions d’il·luminació aniran variant molt de pressa. No és el mateix la part parcial que la totalitat. La més complicada de retratar és la totalitat.

«És necessari que les autoritats estiguin preparades: serem un aparador mundial»

Caldran ulleres especialitzades.

Necessitem ulles o filtres homologats, no ulleres de sol per conduir, res de vidres fumats ni invents del Tebeo, perquè és perillós per a la vista. A la part de la totalitat és el moment en què tu et pots treure les ulleres i pots mirar directament al cel. Un cop acaba la totalitat, cal tornar-se a protegir la mirada perquè comença la segona part de l’eclipsi parcial, i això pot durar més o menys una hora, però no veurem el final d’aquesta part perquè el sol ja s’haurà amagat sota l’horitzó.

Ai sí fa mal temps!

La meteorologia serà bàsica. Parlem d’un 12 d’agost a la Mediterrània i les probabilitats que aquell dia tinguem núvols és baixa, però existeixen. Uns pocs núvols no volen dir que perdis l’eclipsi. Tampoc és d’estranyar que s’obrin clarianes entre els núvols a través de les quals en pots gaudir perfectament.

N’estem fent un gra massa?

Crec que no en som conscients del que ens ve a sobre. Els eclipsis s’han convertit en fenòmens mundials de masses. Serem en un pic del turisme a casa nostra i és un moment de pressió important. Si hi afegim un eclipsi total, doncs farà que la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona i del nord de Catalunya decideixin moure’s cap al sud, al marge de visitants internacionals. Hi ha pobles de Terol que ho tenen tot reservat. Això generarà un impacte tremendo sobre les infraestructures de transport, de comunicacions... Tampoc cal oblidar que serà un moment punt de perill d’incendis. Així que molta atenció.

Un allau de persones?

Les autoritats i els municipis hauran d’habilitar els punts amb visibilitat directa amb aparcaments i altres serveis pel públic. No deixem que la població accedeixi al medi natural de qualsevol manera. Ens han de donar recomanacions de mobilitat.

Hi ha risc de col·lapse?

Absolutament. És necessari que les autoritats estiguin preparades. En primer lloc perquè serem un aparador mundial. Aquí hi vindran periodistes de tot el món per explicar-ho. Així que hem de saber mostrar els nostres valors, la cultura, la història i el territori, però també la sostenibilitat i el fet de gaudir-lo de manera responsable.

El dia es converteix en nit, tot i que no és una nit amb la llum fosca clàssica. És una nit especial

Atenció a les carreteres.

Les carreteres patiran grans col·lapses, i és d’esperar. Normalment la gent té la tendència a assistir als eclipsis de manera esglaonada uns dies abans, però un cop s’acaba s’acaba l’eclipsi, tothom vol tornar a casa. I en aquell moment es produeixen els grans col·lapses. Nosaltres per fer 150 km als Estats Units, en l’últim eclipsi que vaig veure, vam trigar 10 hores. I estic parlant de les carreteres nord-americanes. Si viatgem infants, doncs hem de preveure portar aigua i aliments dins dels cotxe per si tenim una gran cua. També afecta la seguretat ciutadana, ja que molta gent s’aturarà als vorals de les carreteres per contemplar l’eclipsi si no arriben al lloc que tenien previst.