Imatges per entendre la història: del catalanisme a Reus a l’orientalisme

L’historiador i investigador reusenc Albert Arnavat, actualment professor titular a la Universidad Técnica del Norte, a l’Equador, ha publicat recentment dos llibres que, tot i abordar temàtiques aparentment allunyades, comparteixen una mateixa motivació: explicar la història a través de la imatge.

Per una banda, Kif y orientalismo, publicat per la mateixa Universidad Técnica del Norte s’endinsa en la mirada dels viatgers europeus sobre el món àrab, analitzant com el consum de cànnabis va esdevenir un element recurrent en l’imaginari orientalista del segle XIX. Per l’altra, Àlbum del Catalanisme a Reus proposa un recorregut gràfic per l’evolució del moviment catalanista a la ciutat, des dels seus orígens fins al final de l’últim consistori abans del govern actual.

Mites i exotisme

L’interès pel kif i per l’orientalisme li va néixer a partir d’experiències personals. L’Albert ha viatjat al Marroc fins a divuit vegades, i sempre quedava fascinat pels costums, tan diferents dels occidentals: “Una de les coses que més em cridava l’atenció era el consum habitual del kif (una mescla de cànnabis amb tabac), àmpliament acceptat socialment, i plenament integrat en la cultura”, confessa. Això el va portar a veure la possibilitat de fer un treball inèdit sobre el consum de kif en el context històric i cultural del món àrab i, finalment, el projecte es va concretar en un estudi sobre com els viatgers —sobretot artistes, escriptors i intel·lectuals europeus— havien percebut i interpretat el consum de cànnabis al llarg dels seus viatges pel Magrib.

La sorpresa va ser constatar la gran quantitat de relats de viatge que incloïen alguna referència, ja fos favorable o crítica, al consum d’aquesta substància. A més, es va adonar que, sobretot a mitjan segle XIX, molts pintors europeus van començar a representar escenes relacionades amb el consum de kif. L’orientalisme estava tan de moda que fins i tot artistes que mai havien posat els peus al Marroc retrataven aquestes escenes “exòtiques”, basant-se només en la imaginació o en relats d’altres viatgers.

Localitzar i analitzar tantes fonts primàries, especialment testimonis poc coneguts, va ser un procés llarg i laboriós. “Per una banda, vaig haver de fer buidats exhaustius a biblioteques tant del nostre país com de l’estranger, passant centenars —i fins i tot milers— d’hores entre materials d’arxiu”, comenta Arnavat. L’accés a obres publicades l’any 1905 o a documents que mai no havien estat referenciats prèviament va resultar especialment complicat. Tot i així, l’Albert reconeix que la digitalització dels fons bibliogràfics va facilitar en part aquesta tasca, fent més accessible una documentació que fins fa poc només es podia consultar de manera presencial.

Ara bé, una part important del treball va consistir també a analitzar críticament aquestes fonts. Segons explica Arnavat, molts dels relats dels viatgers no poden sostreure’s del seu eurocentrisme, i arriben a conclusions fortament esbiaixades. “Algunes de les meves conclusions apunten precisament en aquesta direcció: posar en relleu com alguns d’aquests viatgers que van escriure o pintar sobre el consum de kif ho van fer des d’una mirada carregada d’estigmes i d’estereotips, projectant-hi judicis de valor que responien més a la visió occidental d’Orient que no pas a una comprensió real de la cultura local”, afegeix.

Reus en imatges

En la seva trajectòria de publicació de llibres, li ha interessat especialment la relació entre la història i la imatge. Un dels primers llibres en què va explorar aquesta connexió va ser Història gràfica del Reus Contemporani—amb textos de Xavier Amorós i Pere Anguera—, un intent pioner d’explicar amb imatges la història d’una ciutat. A partir d’aquesta experiència, va impulsar una actualització amb el llibre 1000 imatges de la història de Reus, on defensava que les imatges poden explicar millor que les paraules determinats fets històrics o aspectes socials d’una època.

Més endavant, va considerar que era el moment de fer una reinterpretació del catalanisme a la ciutat exclusivament a partir d’elements gràfics, per tal de mostrar-ne l’evolució i la presència pionera a Reus. El resultat d’aquest projecte va ser un llibre basat en imatges directament relacionades amb el catalanisme, que aportava una nova mirada sobre el moviment a través de fotografies, cartells, publicacions i altres documents visuals.

Malgrat aquest context, l’Albert afegeix que “el projecte no té una voluntat d’interpretació política, sinó que pretén fer una història gràfica del catalanisme a la ciutat, mostrant la seva evolució a través dels documents visuals disponibles”. El llibre es clou amb la representació del darrer ajuntament abans de l’actual, amb la intenció de posar una certa distància temporal respecte de la política present i mantenir una perspectiva estrictament històrica.