Reus batega al ritme del COS, l’emoció i el gest

Dirigits per la coreògrafa gallega Elvi Balboa, una desena de ballarins de diferents escoles de dansa de Reus han tancat el COS 2025 al Teatre Bartrina amb l’espectacle Anünad. La peça investiga com els cossos, la llum i les freqüències interactuen per crear un camp d’energia compartit. Una mena d’experiència immersiva on el so i el moviment dissolen els límits i desvelen l’arquitectura invisible de la ressonància. Tal com va explicar la presidenta de la Coordinadora d’Escoles de Dansa, Pilar Sans, els alumnes que hi participen “experimenten un procés de treball com si fossin dins d’una companyia professional”. “Els assajos són intensius, moltes hores, i els alumnes han d’aprendre a compaginar-ho amb estudis o feina. És un esforç gran, però molt enriquidor”, va afirmar. I s’ha notat a sobre de l’escenari.

És la cirereta del pastís. La cloenda. Amb el COS, Reus ha tornat a ser, un any més, l’epicentre de la dansa i de les arts del moviment. Un espai viu de creació, expressió i emoció compartida. Durant tot el cap de setmana, carrers, teatres i places s’han convertit en escenaris on el cos ha estat llenguatge, pensament i poesia. L’obertura del festival va arribar amb dues propostes complementàries que van marcar el to d’aquesta edició. (ÍOR), una peça de dansa contemporània de petit format, va explorar la tensió i l’equilibri entre forces oposades amb una precisió gairebé quirúrgica. Els intèrprets van construir un diàleg físic de gran bellesa i contenció, on el control i la rendició es trobaven en harmonia.

Tot seguit, Artilusio va portar la màgia del teatre visual i la poesia escènica a la plaça del Baluard. La història de la Greta, una dona gran que reviu records i somnis a través d’una màquina fantàstica, va emocionar el públic amb una reflexió tendra sobre la memòria, la vellesa i el poder transformador de la imaginació. Aquest doble programa va oferir un inici de festival que combinava el rigor del gest amb la sensibilitat del record.

El dissabte, la companyia Wonderground va convertir el jardí de la Casa Rull en un espai de metàfora i emoció amb WALL & PEACE, una peça de carrer que va diluir els límits entre escenari i espectador. Dos intèrprets van desplegar un diàleg corporal intens i contingut al voltant d’una estructura que simbolitzava alhora separació i unió. Sense relats explícits, l’espectacle va suggerir temes universals —com la confiança, la pèrdua o la reconciliació— a través d’un llenguatge físic profundament humà i sincer.