La pressió que viuen les escoles rurals del Baix Camp i el Priorat: “Un sol alumne pot fer perdre un mestre”

Les escoles rurals del Priorat i del Baix Camp pateixen una manca crònica de personal administratiu i de consergeria. L’absència d’aquest suport obliga les directores d’aquests centres a assumir aquestes funcions burocràtiques. Una sobrecàrrega que, sumada a la reducció de professorat, acaba estenent la jornada laboral més enllà de l’horari lectiu. En aquests centres, amb ràtios molt baixes, una sola matrícula amunt o avall pot ser determinant per mantenir o perdre un mestre, un fet que condiciona directament l’atenció educativa de l’alumnat. L’atenció a la diversitat també s’ha vist minvada, amb la reducció de personal especialitzat com les vetlladores. Tot plegat alimenta un sentiment compartit «d’abandonament institucional» a les Zones Escolars Rurals (ZER) que, segons adverteixen els equips docents al Diari, compromet la igualtat d’oportunitats dels infants que hi estudien.

«Hi ha una manca de sensibilitat per part del Departament d’Educació; cal que coneguin realment les necessitats d’una escola rural. No som només una escola amb pocs alumnes, necessitem recursos específics», subratlla Montse Mateu, directora de l’Escola Serra Major, a la Vilella Baixa. El centre forma part de la ZER l’Aglà, que també integra les escoles del Molar i de Gratallops. Cap d’aquests centres compta amb personal d’administració i serveis (PAS): «És una demanda històrica. Fa anys que demanem al Departament una dotació d’administratiu, encara que sigui de mitja jornada i compartida entre tota la ZER, però no hem rebut cap resposta».

A la Bisbal de Montsant, l’escola compta aquest curs amb 10 alumnes, organitzats en aules multigrup: un grup d’infantil i primer de primària, i un altre de segon a sisè. El decret d’Educació per calcular la dotació de mestres en funció del nombre d’alumnes ha fet que el centre hagi passat a disposar només d’un mestre i mig. És a dir, el segon docent només hi és mitja jornada. «Això afecta directament la continuïtat pedagògica dels alumnes: un dels grups no té un tutor fix cada dia i fan mitja setmana amb el tutor i l’altra amb l’especialista, que cobreix la manca de professorat», exposa la directora del centre i de la ZER Montsant, Ana Molina.

Atenció a la diversitat

D’un curs a l’altre, l’escola també ha deixat de comptar amb un mestre d’educació especial, un recurs clau tenint en compte que al centre hi ha un alumne amb autisme greu. «Així és molt difícil garantir una atenció adequada, sobretot en grups tan diversos. No pots tenir un infant d’I3 fent plastilina mentre ajudes els altres a dividir», explica Molina. Els especialistes d’educació física, música i anglès són itinerants i es reparteixen entre diferents centres, com ara l’escola de Cabacés, que també forma part de la ZER Montsant.

Aquesta manca de recursos també condiciona serveis com el menjador escolar. A La Bisbal de Montsant, el Departament va indicar que la monitora no podia quedar-se sola al centre, però no va aportar cap reforç addicional. Davant d’aquesta situació, el professorat s’ha hagut d’organitzar per garantir l’acompanyament, fet que comporta que tota l’escola faci la sisena hora junta. És a dir, l’alumnat acaba fent una hora lectiva més al dia no per una decisió pedagògica, sinó per una necessitat organitzativa derivada de la falta de personal.

Cal que el Departament d'Enducació conegui les necessitats d’una escola rural

Montse Mateu, també directora de la ZER l’Aglà, remarca que els centres no pateixen mancances pel que fa als equipaments, cuidats pels ajuntaments, amb escoles climatitzades i dotades amb plaques solars. El problema, però, es concentra en el personal. L’enfocament pedagògic que defensen -basat en projectes, capses d’aprenentatge i metodologies d’aprenentatge autònom- requereix temps, acompanyament i atenció individualitzada. «Quan has de canviar un bolquer o acompanyar un infant amb autisme, la resta de l’alumnat queda desatès», adverteix.

Aquesta realitat al Priorat i al Baix Camp encaixa amb el diagnòstic que CGT Ensenyament va fer públic en un informe sobre la situació de l’escola rural a Catalunya, en què s’alerta de «dèficits estructurals cronificats i d’un sentiment generalitzat de menysteniment institucional». Segons el document, el 40% de les escoles rurals no disposen de personal administratiu i vuit de cada deu centres tenen hores de vetlladora insuficients, mancances que dificulten l’atenció a la diversitat i la gestió ordinària dels centres. 

Menys dotació de mestres

Una situació similar es viu a la ZER Baix Camp Sud. A l’escola de Vilanova d’Escornalbou hi ha 52 alumnes repartits en quatre classes, mentre que a Duesaigües només hi ha dues aules, una d’infantil i una de primària. La plantilla fixa s’ha reduït de cinc mestres a quatre, i els especialistes també són compartits. «Amb un mestre menys has d’atendre els alumnes igualment, però és evident que no els pots dedicar la mateixa atenció», lamenta la directora, Míriam Comes, que assegura que la necessitat de disposar de personal administratiu és una reivindicació recurrent a totes les reunions amb el Departament.

Pel que fa a l’atenció a les necessitats educatives especials, la ZER Baix Camp Sud no disposa ni de vetlladora ni de tècnica d’infantil, i la psicopedagoga només hi acudeix un cop al mes. La pèrdua d’un mestre ha estat conseqüència directa de la variació de la matrícula, tot i que amb l’arribada d’alumnat nou al llarg del curs -matrícula viva- la dotació ja tornaria a justificar-se.

El Diari ha consultat el Departament d’Educació sobre aquestes aquestes mancances i les mesures previstes per reforçar la dotació de personal però no ha obtingut resposta.