De Reus a França per viure de la ceràmica artesanal: «Hi ha més cultura del fet a mà»

La història de la Núria i el Jaume resumeix, com poques, la realitat de molts artesans. Fa una dècada van deixar enrere Reus per instal·lar-se a Angoustrine, al sud de França, buscant un context que els permetés continuar vivint del seu ofici: la ceràmica artesanal. «Allà la societat està més culturitzada en l’ús de la ceràmica feta a mà», explica la Núria, al darrere de la parada de Poterie La Ferme, una presència habitual del Mercat d’Artesania de Nadal de Reus. Tot i el canvi de país, el matrimoni no ha trencat el vincle amb la ciutat i ha continuat participant en el mercat nadalenc ubicat a la plaça d’Evarist Fàbregas, al Pallol.

«Continua sent un aparador per reconnectar amb una clientela fidel i amb un públic que, a poc a poc, va redescobrint el valor de l’ofici», assenyala la Núria sobre el mercat artesanal, que aquest dilluns ha tancat una nova edició. La seva ceràmica parteix de blocs de fang que es transformen en peces utilitàries i decoratives mitjançant el gres, una terra cuita a alta temperatura que dona com a resultat una ceràmica més resistent, més higiènica i pensada per a l’ús quotidià.

Una manera de fer que, segons expliquen, a França forma part de la cultura domèstica, però que aquí encara costa que sigui plenament reconeguda. «No sempre s’entén tota la feina que hi ha al darrere ni el valor real del fet a mà», lamenta la Núria. Amb tot, l’experiència al mercat confirma que existeix un públic sensible a l’artesania i disposat a apostar-hi, especialment en dates com les nadalanques.

Aquest mateix paper d’aparador és el que defensa Judit, de la parada Mis Duendes, un projecte artesà amb arrels a l’Argentina i establert a Reus. A la seva parada, els protagonistes són els follets articulats, figures fetes una a una a partir d’una estructura de filferro, modelades amb porcellana freda, pintades a mà i vestides amb teles reciclades. Més enllà del valor estètic, Judit subratlla el missatge que acompanya cada peça. «Els follets són éssers protectors de la natura, i això és el que intento transmetre, sobretot als nens», explica.

Follets artesanals i macramé com a identitat

La sostenibilitat no és un reclam, sinó un punt de partida. Pots de vidre reutilitzats, llavors convertides en bolets i casetes, o closques de coco reciclades com a habitatge simbòlic dels personatges formen part del procés creatiu. «Intento explicar que abans de crear cal mirar què tenim i què podem reutilitzar», relata la responsable de la parada, regentada conjuntament amb Aldo Esteban.

A pocs metres, la parada Pachamakrama aporta una altra mirada complementària. Es tracta d’un col·lectiu d’artesans que treballa principalment el macramé, combinat amb pell i petites peces de joieria. Tot el treball és manual, amb materials orgànics procedents de l’Índia i amb una clara aposta per peces personalitzades. «Es nota quan una peça està feta a mà, quan l’artista hi posa el seu estil», expliquen. Sense botiga oberta al públic, el seu model passa per circular per fires, festivals i mercats, que consideren imprescindibles tant per arribar a nous públics com per dignificar l’ofici.